Classificació dels sons del català: punts i modes

Classificació dels sons del català

Consonants segons el punt i mode d'articulació

• Bilabials: oclusiu sord (p), oclusiu sonor (b), fricatiu sonor (b), nasal sonor (m).
• Labiodentals: fricatiu sord (f), fricatiu sonor (v), nasal sonor (m).
• Dentals: oclusiu sord (t), oclusiu sonor (d), fricatiu sonor (d), nasal sonor (n).
• Alveolars: fricatiu sonor (s, z), fricatiu sord (s, ss, c, ç), africat sord (ts), africat sonor (tz), lateral sonor (l), vibrant simple sonor (r), vibrant múltiple sonor (r, rr), nasal sonor (n).
• Palatals: fricatiu sord (ix, x), fricatiu sonor (j, g), africat sord (tx, ig), africat sonor (tg, tj), lateral sonor (ll), nasal sonor (ny).
• Velars: oclusiu sord (c, qu), oclusiu sonor (g, gu), fricatiu sonor (g), nasal sonor (ng).

Definicions fonètiques

Classificació per sonoritat

• Sordes: el so es pronuncia sense vibració de les cordes vocals.
• Sonores: el so es pronuncia amb vibració de les cordes vocals.

Punt d'articulació

Determina en quin punt de la cavitat bucal es produeix la interrupció del pas de l'aire per contacte o aproximació de dos òrgans:

• Bilabials: s'acosten els llavis inferior i superior.
• Labiodentals: s'acosten el llavi inferior i les dents superiors.
• Dentals: s'acosten les dents i l'àpex de la llengua.
• Alveolars: s'acosten els alvèols posteriors de les dents superiors i l'àpex de la llengua.
• Palatals: s'acosten el dors de la llengua i el paladar.
• Velars: s'acosten el postdors de la llengua i el vel del paladar.

Mode d'articulació i pas de l'aire

• Orals: tot l'aire surt per la boca.
• Nasals: l'aire surt pel nas i per la boca.
• Oclusives: interrupció total del pas de l'aire per contacte dels dos òrgans.
• Fricatives (o aproximants): fregament o aproximació dels dos òrgans, sense que la constricció sigui total.
• Africades: contacte total i, tot seguit, aproximació dels òrgans. Comença com una oclusiva i acaba com una fricativa.
• Laterals: conducció de l'aire pels costats de la cavitat bucal.
• Vibrants (o ròtiques): contacte reiterat i breu de la llengua amb els alvèols.