Classificació Detallada de Bacteris, Prions i Viroides

Tipus de Bacteris

Bacteris Porpres i Verds (Fotosintètics Anoxigènics)

• Pigments: bacterioclorofil·la i carotenoides (en els porpres).
• Fotosistema I: associat a sistemes membranosos o vesícules de clorobi.

Cianobacteris (Fotosintètics Oxigènics)

• Pigments: ficocianina, clorofil·la a, carotenoides i ficoeritrina.
• Poden trobar-se aïllats o formant colònies filamentoses.
• Citoplasma amb dues zones:
  • Centroplasma: conté l'ADN i carboxisomes.
  • Cromoplasma: sàculs amb pigments fotosintètics.

Bacteris Nitrificants (Quimioautòtrofs)

Obtenen energia mitjançant l'oxidació de compostos nitrogenats inorgànics. Viuen al sòl i sediments marins.

• Oxidació de NH₄⁺ a NO₂⁻ (Ex: Nitrosomonas)
• Oxidació de NO₂⁻ a NO₃⁻ (Ex: Nitrobacter)

Bacteris Fixadors de N₂

Són quimioautòtrofs aerobis. Viuen als sòls, sovint en simbiosi amb les lleguminoses.

Exemples: Azotobacter i Rhizobium.

Bacteris Entèrics (Flora Intestinal)

Viuen a l'intestí de l'espècie humana i d'altres animals. Són quimioheteròtrofs, anaeròbics facultatius i oxiden glucosa.

• L'espècie més important és Escherichia coli.
• Salmonella: Si prolifera, causa febres tifoides i enteritis.

Espiroquetes

Són quimioheteròtrofs, prims, llargs i ondulats.

• Presenten fibril·les internes que permeten la contracció i la relaxació.
• Poden viure en medis aquàtics i també n'hi ha de patògens.

Bacteris de l'Àcid Làctic

Són anaeròbics tolerants a l’oxigen i fermentadors. Oxiden lactosa i produeixen àcid làctic.

Exemples: Streptococcus i Lactobacillus (utilitzats en la producció de formatges).

Micoplasmes

Són bacteris sense paret bacteriana (forma de cocs).

• La membrana conté esterols que els dona estabilitat.
• Són molt petits (0.2 μm) i es poden agrupar formant filaments.
• La majoria són patògens.

Prions

Són partícules infeccioses formades per proteïnes amb una estructura secundària anòmala, similar a una proteïna normal.

• L’entrada d’un prió indueix la modificació de les proteïnes normals de l'hoste.
• No tenen àcid nucleic; el gen que els codifica es troba al propi hoste.
• Sol actuar sobre cèl·lules nervioses.
• Són resistents a la inactivació per calor, nucleases i radiacions.
• Són sensibles al fenol i a l’èter.
• No provoquen resposta immunitària.

Viroides

Són partícules infectives de RNA circular i monocatenari.

• No és traduït, sinó transcrit per formar nous viroides.
• Produeixen malalties en plantes superiors.