Classificació i Gestió de Fonts de Finançament i Estructures Organitzatives

Fonts de Finançament Empresarial

Classificació Segons la Procedència

• Finançament Intern o Autofinançament: Es genera a partir dels ingressos derivats del funcionament ordinari de l'empresa (reserves o amortitzacions).
• Finançament Extern: Fons que procedeixen de l’exterior i que són captats mitjançant els mercats financers (préstecs, subvencions i capital).

Classificació Segons la Propietat

• Finançament Propi: El que aporten els propis accionistes a l’empresa (capital, reserves, amortitzacions).
• Finançament Aliè: El que prové dels agents externs a la pròpia empresa (préstecs, deutes amb Hisenda Pública - HP).

Classificació Segons el Termini

Es divideix en: llarg termini o curt termini.

Criteris per a l'Elecció del Finançament

Els criteris per saber quin finançament convé més en cada cas són els següents:

• La funció i termini de la inversió: Cal evitar que el termini de finançament sigui inferior al termini de la inversió.
• El cost: Pot incloure l'interès explícit de l’operació o comissions.
• L’impacte en el grau d’endeutament: Cal saber que la liquiditat i la solvència són claus per a la supervivència de l'empresa.

Fonts de Finançament a Curt Termini (Menys d'un any)

Préstec bancari a curt termini:

Préstec concedit per un banc amb l'obligació de tornar-lo en menys d'un any, generalment per cobrir necessitats de liquiditat immediata.

Pòlissa de crèdit:

La utilització d’un compte corrent bancari per un import superior al saldo disponible.

Crèdit comercial o de proveïdors:

El finançament que aconsegueix l’empresa quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors.

Descompte d’efectes:

Operació financera en què una empresa ven al banc documents de cobrament futurs a canvi de rebre els diners abans, amb un descompte per interessos i comissions.

Factoring:

La cessió de crèdits als clients (representats per factures) a un banc que avança els diners i es fa càrrec de la gestió del cobrament.

Crowdfunding:

Forma de finançament col·lectiu en què moltes persones aporten petites quantitats de diners per donar suport a un projecte o empresa que necessita tirar endavant.

Fonts de Finançament a Llarg Termini (Més d'un any)

Capital Social:

Conjunt d'aportacions fetes pels socis o propietaris d'una empresa per posar-la en marxa o ampliar-la.

Reserves:

Els beneficis que es queden a l’empresa i serveixen per a fer noves inversions, formant part de l’autofinançament intern.

Amortitzacions:

El valor que va perdent l’immobilitzat en el procés de producció a causa de la depreciació dels actius.

Subvencions:

Ajuts econòmics que dona l'Estat o altres organismes a les empreses o particulars per fomentar una activitat determinada.

Préstec bancari a llarg termini:

Diners que un banc presta a una empresa o persona amb l'obligació de tornar-los en un període superior a un any, normalment amb interessos.

Emprèstit:

L’emissió per part d’una empresa de títols de crèdit que seran adquirits per particulars a canvi d’un interès.

Renting:

Un lloguer d’un bé en un període determinat de temps, incloent-hi manteniment i assegurances.

Lísing:

Contracte de lloguer d’un bé amb opció de comprar-lo al final del període pactat.

Tipus d'Inversions

Classificació Segons la Finalitat

• Inversió de reposició o renovació: Té com a finalitat substituir un actiu vell per un de nou, sense que això modifiqui la capacitat productiva de l’empresa.
• Inversió expansiva: S’adquireixen nous béns i l'objectiu és augmentar la capacitat productiva de l’empresa.
• Inversió estratègica: Es duen a terme inversions per incrementar la competitivitat amb la intenció de modernitzar l’empresa i adaptar-se als canvis de l’entorn.

Classificació Segons el Suport de la Inversió

• Inversió material: (Tenen forma física).
• Inversió immaterial: (No tenen forma física, no es poden veure ni tocar).
• Inversió financera: (Obligacions, accions o participacions d'altres empreses).

Classificació Segons la Relació

• Inversió substitutiva: Si es fa una inversió concreta, no se’n podrà fer cap altra d’igual o de semblant. Exemple: Comprar un camió per repartir mercaderies o invertir en un servei de repartiment.
• Inversió complementària: Hi ha inversions que poden crear la necessitat de fer altres inversions associades. Exemple: Si invertim en un local per crear noves oficines, haurem d’invertir en ordinadors nous per als treballadors que s’incorporin.
• Inversió independent: Quan una inversió no té cap efecte en cap altra inversió. Exemple: Invertir en mobiliari per a les oficines alhora que s’ha invertit en una màquina de producció.

Les Quatre Àrees Funcionals de l'Empresa

1. Àrea Comercial (Màrqueting)

   Investiga el mercat i identifica les necessitats dels clients. Té dues funcions principals:

   • Estudiar el mercat (l'entorn, la competència, buyer persona, DAFO).
   • Crear una estratègia de màrqueting (MKT) per incrementar les vendes, basada en les 4P (Preu, Producte, Promoció, Distribució).

2. Àrea de Producció

   Escull els factors productius, tècnics i materials que s'usaran per al procés productiu, tenint en compte el pla estratègic i el marge econòmic. Es divideix en:

   • L'aprovisionament de primeres matèries.
   • La gestió de producció.

   Nota: Algunes empreses de serveis no tenen aquesta àrea.

3. Àrea de Recursos Humans (RRHH)

   Gestiona i organitza els treballadors. Es divideix en dos aspectes:

   • Selecció de personal: Busquen treballadors en funció del perfil.
   • Gestió de personal: Inclou contractes, salaris, formació i motivació.

4. Àrea Financera (Inversió i Finançament)

   Capta els fons necessaris per al funcionament de l'empresa. Les seves funcions són:

   • Buscar finançament (socis, accionistes o creditors).
   • Escollir on invertir per obtenir un millor rendiment.

Estils de Lideratge

Líder Democràtic:

Tot l'equip té participació en la presa de decisions, però finalment és el líder qui acaba prenent el risc de la decisió final.

Líder Autoritari:

El líder pren les decisions sense consultar l'equip. Els treballadors tenen opinió, però no són escoltats i acaben desmotivats.

Líder Liberal o Laissez-faire:

El líder confia molt en el seu equip i deixa que els de sota prenguin les decisions, fomentant que siguin autosuficients.

Models d'Estructures Organitzatives

Estructura Lineal o Jeràrquica:

Model que es basa en la unitat de comandament, on tothom té un únic cap (una persona pot manar a moltes, però els d'abaix només tenen un superior).

Avantatges:

• És clar i simple.
• No hi ha dubtes de responsabilitat.
• Presa de decisions ràpida.

Inconvenients:

• Concentració d'autoritat en poques persones.
• Falta d'especialització per part dels caps.
• És poc flexible.
• Els subordinats estan desmotivats.

Estructura Funcional:

Basada en l'especialització dels caps. Cada cap s'especialitza en algun àmbit. Els empleats reben ordres segons les tasques i necessitats, podent tenir més d'un cap.

Avantatges:

• L'empresa té especialistes en cada àmbit.
• És més flexible.

Inconvenients:

• Els empleats poden rebre ordres de més d'un cap.
• Risc de rebre ordres contraposades.

Estructura Staff (Assessorament):

Típica d'empreses més grans. Consisteix en un departament especialitzat (staff) que assessora els directius. Els directius poden consultar-lo, però l'staff no té autoritat directa sobre els empleats de línia.

Avantatges:

• Hi ha especialistes que assessoren diversos departaments.
• L'empleat només rep una ordre (del seu cap de línia).

Inconvenients:

• Els assessors no tenen poder de decisió i, per tant, aconsellen sense assumir cap risc.
• Cost addicional per a l'empresa.
• La presa de decisions és més lenta perquè ha de passar per l'staff.

Estructura Matricial:

Típica d'empreses que treballen per projectes. Quan s'acaba un projecte, es tanca una estructura organitzativa i se n'obre una de nova. Hi ha un director de projecte i un director d'àrea. En cas de conflicte, qui té més poder és el director de projecte.

Avantatges:

• És flexible, pot variar depenent del projecte.
• La gent dels projectes canvia constantment, afavorint la rotació de coneixement.

Inconvenients:

• Possibles conflictes entre els dos líders (director de projecte i director d'àrea).