Classificació de les oracions subordinades

Clasificado en Matemáticas

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,4 KB

Oracions subordinades de relatiu

Amb antecedent

  • Especificatives: que (Subjecte, CD, CCT, C. Atributiva), prep + què (CC de cosa, CRV, CC, CN), prep + qui (CC de persona, CI, CRV, CC), prep + el qual.
  • Explicatives: que (Subjecte, CD, C. Atributiva, CCT), el qual (Subjecte, CD, C. Atributiva), cosa que (Subjecte, CD, C. Atributiva), prep + el qual (CI, CRV, CC, CN), per la qual cosa...

Sense antecedent

  • Qui, el que, aquell qui (Subjecte, CD, C. Atributiva), i el qui, prep + qui, el que (CI, CRV, C. Agent, CN, C. Adjectival, C. Adverbial, C. Predicativa).

Amb valor

  • Temporal: quan, en què, en el qual, expressió temporal + que.
  • Locatiu: on, resta en què ens vam...
  • Modal: com, la manera en què.

Oracions subordinades substantives

  • Declaratives: que (conjunció) (Subjecte, CD, CRV, C. Atributiva) + indicatiu (vindran) / + subjuntiu (vingui aviat).
  • Declaratives amb infinitiu: prep + Inf o Inf (CRV, CN, C. Adjectival, C. Adverbial, Subjecte, CD, C. Atributiva). (Exemple: Insisteix a cuinar ell).
  • Interrogatives (directes o indirectes, totals o parcials) (CD, CRV). Verbs demanar, dir, anunciar, comunicar, explicar, preguntar. Si, qui, què, quin, quant, on, com, quan.
  • Exclamatives: quin, quant, que (Exemple: Que valents!), mireu (Exemple: Mireu com...), si (Exemple: Com és d'important...! Mireu si en tinc! No saps...!).

Oracions subordinades adverbials

Comparatives

  • Igualtat: tan/tant... com; així/tal/talment/ben... com; bé/gairebé/exactament/quasi... com; mateix que o de... que; igual a o de o que... que.
  • Superioritat: més... que/de; millor... que/de; major... que/de.
  • Inferioritat: menys... que/de; pitjor... que/de; menor... que/de.
  • Preferència: preferir... que (o estimar-se més); preferir... a.

Causals

  • Motiu: per + INF; perquè, ja que, com que, que, per tal com, puix (que), car, pel fet que/de; vist que/atès que; gerundi; participi.

Finals

  • Objectiu: perquè, per tal que/de, a fi que/de; per/a + INF.

Consecutives

  • Causa-efecte o conseqüència acció: tan/tant... que; així que, o sigui que, de tal manera que, per tant, en conseqüència, consegüentment, per consegüent, així doncs, doncs (valor il·latiu).

Condicionals

  • Condició prèvia, hipòtesi: si; en cas de/que, a condició de/que; sempre que, posat que, només que, sols que, tret que.

Concessives

  • Causa ineficient, no produeix efecte esperat: encara que; malgrat que, malgrat; si bé, bé que, per bé que; a pesar de/que, a desgrat de/que, a despit de/que; tot i que; ni (que); per molt que; per més que.
  • Connectors parentètics: amb tot; així i tot; tot amb tot; tot i això/així; malgrat això; malgrat tot; no obstant això; això no obstant.

Temporals

  • en + INF; participi; gerundi; construccions impersonals amb el verb fer; sols (de) + INF; solament (de); només (de); tot just + INF; així que; tot seguit que; tot just (que); tan aviat com; tan bon punt; una vegada (que); abans, després (que)/(de); (en) acabat de, en acabant de; una vegada (que); un cop (que); des que, d’ençà que, fins + INF, fins que.

Entradas relacionadas: