Claus del Desenvolupament Comunicatiu: Conversa, Atenció i Evocació

Tipus de Conversa

La conversa és una eina fonamental en el desenvolupament. A continuació, es detallen diferents tipus de conversa:

Converses Disputatives

Caracteritzades pels desacords i la presa de decisions individuals. Sovint hi ha una falta de discussió profunda i un recurs a idees generals o tòpiques.

Converses Acumulatives

El coneixement es construeix per acumulació i no per raonament. Es repeteixen o confirmen les intervencions dels líders del grup.

Converses Exploratòries

Els interlocutors aborden de manera crítica però constructiva les idees dels altres. Les intervencions individuals reprenen les aportacions anteriors, les amplien, les modifiquen, comparteixen punts de vista, construint conjuntament de manera temptativa. Hi ha presència de silenci per pensar i reformulacions.

• Els interlocutors s'impliquen de manera crítica.
• Es construeix amb les idees que aporta cadascú.
• Es presenta informació rellevant per ser considerada pel grup.
• Es qüestionen propostes i contrapropostes.
• S'ofereixen raons i alternatives.
• Es busca arribar a acords per progressar conjuntament.
• El coneixement és explicable públicament.
• El raonament és visible en la conversa.

Atenció Conjunta

“L'atenció conjunta no és simplement que dues persones estiguin mirant el mateix objecte alhora. Tampoc és que una persona estigui observant una altra mentre aquesta explora un objecte, ni quan el nen alterna la seva atenció entre dos fenòmens (una persona i un objecte) amb igual interès” (Tomasello, 1995).

L'infant és capaç de coordinar la seva atenció amb la de l'adult en relació amb un objecte o esdeveniment concret. L'atenció conjunta és bàsica per a l'aprenentatge del llenguatge (entre el 6è mes i l'any de vida).

Perquè els infants puguin desenvolupar l'atenció conjunta, han d'haver-se produït una sèrie de requisits:

• Els nadons han de ser capaços de seguir la mirada dels adults cap a l'objecte al qual s'estan referint.
• Alhora, han de saber indicar ells mateixos l'orientació cap als objectes. És a dir, han de poder modificar el focus de l'atenció dels adults cap a un altre objecte o esdeveniment interessant per a ells.
• D'altra banda, també han de saber respectar els torns de paraula.

L'atenció conjunta és un important facilitador de l'aprenentatge del llenguatge. Aquesta prediu el vocabulari que adquirirà l'infant. Aquesta activitat suposa la base del desenvolupament social, cognitiu i del llenguatge, i és una condició necessària per establir relacions comunicatives. En l'atenció conjunta, cal que l'infant i l'adult estiguin pendents del centre d'atenció i que hi hagi una participació activa en la interacció.

Nivells d'Evocació

Des de la vivència a la simbolització i abstracció, es distingeixen els següents nivells d'evocació:

1. Llenguatge: Referent Evident i Palpable

   La paraula es refereix a allò que és present, palpable, evident (les mans, els pantalons, la mama, el menjar...).

2. Llenguatge: Referent Present

   Les paraules es refereixen a l'activitat que s'està fent en aquell moment, a allò que estem mirant o a les joguines amb què estem jugant. Ens referim a joguines o a imatges que remeten a elements de la realitat o a accions.

3. Llenguatge: Referent No Present amb Suport Simbòlic

   El llenguatge ja remet a experiències o a persones molt conegudes i importants per a l'infant, però que no són presents en el moment de parlar-ne i de les quals tenim un material de suport (fotografies, flors, dibuixos, pedres, sorra...).

4. Evocació Pautada

   El llenguatge es refereix a vivències de l'infant, però ja no cal material de suport. Les persones adultes anem guiant l'explicació de l'infant: donem context, li facilitem una estructura de base, comencem a parlar...

5. Evocació Lliure

   L'infant ja organitza el discurs. Les persones adultes anem escoltant atentament l'explicació de l'infant i li donem suport si escau. És convenient conèixer les vivències del nen i el context.

6. Seqüenciació Temporal

   En aquest punt del procés, cal donar valor al fet que la informació que l'infant expressa estigui ordenada coherentment en el temps.

7. Narració

   Ús adequat de la narrativa que implica una bona utilització lingüística i conceptual de les fites anteriors i de les nocions espaitemporals. Representa la culminació d'aquest esglaonament referit als anys d'educació infantil.