Claus de l'obra de Joan Roís de Corella: Mort i Patetisme
Clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3 KB
L'obra de Joan Roís de Corella
La mort com a paradigma
Un altre aspecte important en l'obra corel·lana és la mort. Aquesta esdevé un paradigma, fins al punt que un dels seus poemes més importants serà La sepultura. La presència de la mort és omnipresent i obsessiva en tota la seva producció; el model d'amor és, de fet, la mort.
La sepultura és l'expressió de la vida del difunt. Si algú mor heroicament, la seva sepultura es correspondrà amb la seva vida; per tant, la mort es correspondrà amb la vida. Aquest tema ens portarà a un altre element que, lligat a l'amor, ens aportarà molta informació: el patetisme.
El patetisme i l'exacerbació dels sentiments
El patetisme és una exacerbació dels sentiments. Aquests són una part important de la seva proposta literària, però no són sentiments alegres, sinó patètics, marcats per un patiment intens.
Món literari i estil corel·là
A Parlament en casa de Ramon Berenguer, Corella ofereix monòlegs dels presents, presentant paraules que en la nostra vida serveixen d'alguna cosa. Tota la bellesa literària, carregada de recursos estilístics, pretén ser útil. Ell combina les idees a transmetre amb una presentació exquisida, unint lletres i bellesa. Diu que les paraules es poden "pintar".
Corella usa el verbo in fondo (verb al final) i els hipèrbats. També utilitza molts cultismes. És el mestre de la paraula i la frase per a transmetre idees encaixades dins d'una estructura arquitectònica, sent un dels autors de més profunditat literària. Agafa la cultura clàssica i la transporta a la València del segle XV de tal manera que sigui útil per a la societat, perquè és un mestre de saviesa. Fa una lectura dels clàssics amb ulls morals, redactada en la "valenciana prosa".
Temàtiques: obra profana i religiosa
Inicialment, utilitza fonts mitològiques en la seva "valenciana prosa". L'obra de Corella es divideix en profana i religiosa, tot i que l'obra profana també té un contingut religiós. Hi tracta aspectes amorosos que deriven de la mort i reflexions sobre la dona per damunt de l'home. La dona no és guerrera, però l'home sí. A Corella li repugna la guerra, és un home de pau. Vol construir una societat amb les característiques dels personatges clàssics a través de la literatura.
La divinització de l'ésser humà
Corella es referirà en més d'una ocasió a l'home com allò més important. La celsitud és l'home celestial. Diu que l'home és superior a la natura (animals). Corella treballa la divinització de l'home: "l'home és un gran miracle". Com ell mateix expressa, el seu esforç busca la transcendència: "Perquè la nostra vida amb totes les nostres a vós felicitat eterna". Corella parla de com s'esgota escrivint i fa un treball que ajudi a comprendre-ho. Era molt admirat en la seva època i per això ho aconsegueix.