Les Claus de la Transició a Espanya i la Constitució de 1978

La fi del govern d'Arias Navarro i l'arribada de Suárez

L'1 de juliol de 1976, el govern d'Arias Navarro va presentar la dimissió a causa de disputes internes, la seva incapacitat per portar a terme la transició i les discrepàncies que mantenia amb el rei.

Adolfo Suárez va ser nomenat nou cap de govern, mostrant una clara voluntat d'obertura i entenent que no hi havia altre camí que la transició. La Llei per a la Reforma Política es va sotmetre a referèndum, que va representar un "sí" a la democràcia. D'un 77% de participació, el 94% va votar a favor.

Principis de la Llei per a la Reforma Política

La llei proposava:

• Defensar la sobirania popular.
• Establir el sufragi universal.
• Garantir els drets individuals i les llibertats públiques.
• Reconèixer el pluralisme polític.
• Consolidar el principi de legalitat.
• Afirmar que la llei seria l'expressió de la voluntat dels ciutadans a les urnes.

Aquesta llei va establir les bases per a la transició i va fonamentar la construcció d'una nova Constitució.

Les primeres eleccions i la Constitució de 1978

El 15 de juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques. A Espanya va guanyar la UCD (Unión de Centro Democrático) i a Catalunya, el PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya).

D'aquestes eleccions en va sorgir el poder constituent, amb una ponència constitucional composta per set persones repartides segons els resultats electorals: 3 de la UCD, 1 del PSOE, 1 del PCE, 1 d'Alianza Popular i 1 representant de les minories basca i catalana.

La Constitució es va sotmetre a referèndum, amb una participació del 67%, dels quals el 87% va votar a favor, el 8% en contra i el 3,7% en blanc.

Característiques de la Constitució Espanyola de 1978

• Ambigua: Fruit de la voluntat de consens, per arribar a un acord es va haver de renunciar a determinades posicions.
• Oberta a l'autonomia: Deixa obert el camí de l'autonomia, amb una via ràpida i una de no ràpida per a la resta de comunitats autònomes.
• Interpretativa: La jurisprudència del Tribunal Constitucional ha estat clau per al seu desenvolupament.
• Rígida: És difícil de reformar, ja que requereix una majoria qualificada de dos terços.
• Poc original: Es va inspirar en altres constitucions europees:
  • De la Constitució alemanya: el parlamentarisme racionalitzat i la preeminència del president del govern.
  • De la Constitució italiana: l'organització territorial de l'Estat, el model del Tribunal Constitucional i mecanismes de democràcia directa.
  • De la Constitució portuguesa: part dels drets i llibertats individuals i els drets econòmics de les persones.
  • De les constitucions nòrdiques: la forma de monarquia parlamentària.
• Definició de l'Estat: Defineix Espanya com un Estat social i democràtic de dret, amb una forma de govern de monarquia parlamentària i una organització en un Estat autonòmic.

La consolidació democràtica i el cop d'Estat del 23-F

Un cop aprovada la nova Constitució, es van celebrar noves eleccions el 30 de març de 1979, que va tornar a guanyar la UCD. El fet més destacat d'aquesta legislatura va ser l'intent de cop d'Estat d'Antonio Tejero el 23 de febrer de 1981, que pretenia fer retrocedir la democràcia.

El 20 d'octubre de 1982 es van celebrar noves eleccions, que va guanyar el PSOE per majoria absoluta. Aquesta victòria s'explica, en part, perquè el record del cop d'Estat encara era present i perquè Felipe González oferia una garantia de democràcia. Amb aquest govern es va iniciar un procés d'estabilitat, durant el qual l'exèrcit va deixar de ser una amenaça i es va anar jubilant la cúpula franquista per construir un Estat del Benestar.

Les fases pendents de la Transició des d'una perspectiva ètica

Des d'un punt de vista ètic, es considera que no es van complir els següents punts per a una reconciliació real:

1. La veritat sobre els fets: Esclarir què va passar.
2. Anàlisi de les causes: Entendre per què va passar.
3. Judici ètic: Jutjar el que va passar a partir de criteris consensuats, com la Declaració Universal dels Drets Humans.
4. Imputació de responsabilitats: Assenyalar els culpables.
5. Responsabilitat institucional: Reconèixer el paper de les institucions que van col·laborar amb el règim.
6. Reconciliació: Que els responsables fessin un reconeixement públic dels seus actes i mostressin voluntat de reparar els danys.

Aquests punts no es van complir: no va existir cap canvi a les elits, i els responsables de la dictadura van continuar als seus llocs. Es va actuar com si el passat no existís, la qual cosa va generar un gust agre en una part de la societat.

Requisits per a una democràcia funcional

Perquè una democràcia funcioni correctament, es consideren necessaris els següents requisits:

• Mínim vital assegurat: Les diferències socials extremes són enemigues de la democràcia.
• Nivell mínim d'alfabetització: Una ciutadania informada i educada.
• Xarxa de societat civil: Un teixit social, de capital social i de polítiques socials i econòmiques sòlid. Com més entitats hi hagi, més rendiment tindran les institucions.
• Mitjans de comunicació lliures: Desvinculats del govern, amb llibertat de premsa, pluralisme i llibertat d'expressió.
• Sistema capitalista: Com a marc econòmic.
• Suport intern i internacional: Que la nova forma de govern tingui un suport majoritari i el reconeixement de la comunitat internacional.

Malgrat les mancances, la Transició es considera un període dolç perquè es va passar ràpidament de la dictadura a la democràcia.

La Transició a Catalunya: Autogovern i eleccions

En les eleccions del 15 de juny de 1977, a Catalunya els partits més votats van ser el PSC i el PSUC. Entre aquestes eleccions i les del 20 de març de 1980, es va produir el retorn del president Josep Tarradellas, un fet que Adolfo Suárez va agrair. En les eleccions autonòmiques de 1980, va guanyar CiU (Convergència i Unió).

Durant aquest període, la societat catalana volia recuperar la democràcia i l'autogovern. Les manifestacions reclamaven el lema: "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia".