Clima i biodiversitat dels parcs naturals de Catalunya

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,79 KB

Clima Alt Pirin

Quatre zones: una clarament de clima alpí i subalpí, una de clima atlàntic, i dues de clima mediterrani de muntanya alta i de muntanya mitjana i baixa.

Flora

A l’estatge nival, per sobre dels 3.000 m, dominen les neus, tarteres i congestes; A l’estatge alpí, els pratsrasos, molt presents al Parc. I a l’estatge subalpí dominen els grans boscos de coníferes naturals, amb extenses boscúries de pi negre.

Fauna

Més completa de Catalunya: el gallfer té la major població ibèrica, l'àguila real, el voltor lleonat i el trencalossos són destacables.

Garrotga

És un parc natural que es troba a la comarca de la Garrotxa. És el millor paisatge volcànic que hi ha a la península Ibèrica i un dels més importants d’Europa.

Flora

Tipus de paisatge vegetal: Mediterrani: caracteritzat per la presència d'alzinars centreeuropeu de caràcter atlàntic: amb fagedes i rouredes de diverses espècies.

Fauna

300 espècies diferents de vertebrats, 52 mamífers, 198 ocells, 13 amfibis, 18 rèptils, 11 peixos. Hi ha registrades més de 164 espècies d’invertebrats a Zona Volcànica de la Garrotxa és el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de lava.

Montseny

Flora

Parts baixes: alzinars, suredes i pinedes, de la muntanya mitjana plujosa. Més amunt: alzinar muntanyenc i rouredes, d'ambients centreeuropeus. Per sobre dels 1.000 m: fagedes i avetoses i, fins i tot, d'ambients subalpins. Als cims trobem matollars i prats culminals.

Ocup. humana

Al període ibèric es comencen a ocupar de manera estable els turons i els pobladors s'endinsen cap a la muntanya. Així ho evidencien el castell del turó de Montgrós al Brull i els assentaments fortificats de Montclús a Sant Esteve de Palautordera i de can Flaquer a Samalús. Del període romà daten construccions com la Vil·la romana de Can Tarrés i altres a les planes veïnes tot seguint la Via Augusta i la Via Ausa. No és fins l'edat mitjana que es generalitzen els establiments interiors de manera dispersa i l'explotació dels recursos naturals s'intensifica.

Cap de Creus

Temperatura màxima, als mesos de juliol i agost, és d’uns 31º, i la mínima és de 5º entre el mes de gener i febrer. Hi bufa un vent molt fort anomenat tramuntana (vent del nord).

Roques

Metamòrfiques són les més abundants, Roques ígnies i Roques sedimentàries.

Flora

Pi blanc i la surera, el freixe, el vern, l’avellaner o els salzes castanyers, l’alzina i el roure martinen. Espècies més freqüents són el llentiscle, el càdec, el bruc boal i d’escombres, l’estepa negra, la borrera i la blanca i l’argelaga negra.

Entradas relacionadas: