Clima oceànic a Espanya: característiques i varietats

El clima oceànic o atlàntic a Espanya

El clima oceànic o atlàntic i les seves varietats reben la influència de l'oceà, i això els confereix una humitat molt alta durant tot l'any. Són els únics climes d'Espanya que no tenen l'aridesa dels estius típicament mediterranis.

Característiques del clima oceànic

El clima oceànic s'estén per terres de Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Basc, l'extrem septentrional de Navarra i la Vall d'Aran. Es caracteritza per la presència freqüent de depressions atlàntiques que produeixen precipitacions abundants durant gairebé tot l'any (1000-2500 mm al llarg de més de 150 dies), malgrat que són més escasses a l'estiu. La nuvolositat i la humitat ambiental són altes i les temperatures són suaus, amb mitjanes anuals que se situen entre els 11 °C i els 15 °C i amb poca oscil·lació tèrmica. Els vents dominants són de ponent, d'intensitat moderada, malgrat que de vegades poden derivar en galernes i temporals de mar de forta intensitat.

Rius del clima oceànic

A causa d'aquest clima, hi ha una gran quantitat de rius, la majoria dels quals són molt cabalosos i relativament regulars. Com que neixen en muntanyes pròximes a la costa, són curts, amb l'excepció del Miño. Aquests rius salven desnivells considerables des del naixement fins a la desembocadura, perquè tenen una força erosiva molt gran i excaven valls estretes o congostos. L'erosió dels vessants de les muntanyes per l'acció de les aigües fluvials seria molt més intensa si no estiguessin coberts de vegetació. L'abundància i la força de l'aigua d'aquests rius en permet un gran aprofitament energètic.

Vegetació i activitats agrícoles

A les zones de clima oceànic hi prospera el bosc temperat caducifoli, malgrat que aquest bosc ha estat en part substituït per pins de creixement ràpid. També s'hi han fet extenses repoblacions d'eucaliptus. Quan aquests boscos secundaris es degraden i els sòls es malmeten, es forma la landa, vegetació densa de matollar en què abunden el bruc, la gatosa i la ginesta.

El clima oceànic afavoreix el prat natural, que ocupa els vessants i les fondalades de les valls i que s'utilitza per a la pastura del bestiar boví. Hi creixen els conreus que requereixen humitat: patates, blat de moro i pomeres.

Varietats del clima oceànic

Les varietats del clima oceànic o atlàntic comprenen un conjunt de regions fins a les quals arriba amb més o menys intensitat la influència de l'oceà, a causa de l'altitud o pel fet que les seves terres estan completament obertes cap a l'Atlàntic i que cap relleu muntanyós no n'impedeix l'arribada dels fluxos. Les varietats són aquestes:

• Varietat de muntanya oceànica: S'estén per bona part del Massís Galaic, les Muntanyes de Lleó, la Serralada Cantàbrica, les Muntanyes Basques, els Pirineus navarresos i aragonesos, fins a les valls dels Pirineus catalans (Aran, Valira i Núria). L'altitud del relleu és causa del descens de les temperatures i ocasiona precipitacions superiors als 1500 mm anuals, amb nevades freqüents a l'hivern.
• Varietat oceànica de transició: Comprèn les terres baixes d'Ourense i les situades al nord de Castella i Lleó, Àlaba, La Rioja, Navarra i zones d'Aragó i de Catalunya pròximes als Pirineus. El clima d'aquestes zones presenta una transició entre els climes oceànics i els de l'interior de la Meseta i la depressió de l'Ebre. Es caracteritza pel fet de rebre una clara influència atlàntica, però amb un volum de precipitacions menor, estius força secs i hiverns freds.