Climes de Catalunya i les seves característiques

Climes: Alpi i Subalpi

Alt Pirineu- Temperatures baixes- Paisatge nevat- Pluviositat alta tot l’any. No hi ha període àrid

Atlantic i Oceànic

Reduït a la Vall d'Aran- Plujós- Fresc (temperatura mitjana elevada)

Mediterrani

Dividit en 4 subclimes:

• Mediterrani de Muntanya prepirineu - Període sec curt - Temperatures suaus - Poques precipitacions
• Mediterrani Continental i d’Influència Continental - Humit periode àrid i curt

Regions Fisiogràfiques

Dues grans regions fisiogràfiques: Formades per la combinació de les formes de relleu, les condicions climàtiques i la vegetació

Catalunya Seca

Escassetat de pluges: No superen els 700m de precipitació anual- Estius secs i calorosos- Hiverns secs i temperats- Aridesa augmenta del Nord al Sud i de la costa a l’interior- Bosc més representatiu: Alzinar

Catalunya Humida

Situada per sobre dels 700mm de precipitació anual- Freqüència de pluges: alta- Concentra les principals reserves d’aigua del país- Règim climàtic: pluvial i nivopluvial- Vegetació caducifòlia i boscos de coníferes

Altres Definicions

Serralada: Cadena de muntanyes
Conca: Depressió excavada per l’acció erosiva dels cursos fluvials
Xarxa hidrogràfica: Xarxa natural formada per un determinat conjunt de conques fluvials
Règim hidrogràfic: Evolució del cabal d’un riu durant el cicle anual
Plana: Territori planer, generalment de poca altitud
Depressió: Territori enfonsat respecte el nivell del territori circumdat
Marinada: Brisa diürna que bufa del mar cap a terra
Fogony: Vent calent
Escorrentia: Lloc per on s’escorre o llisca l’aigua
Anticicló: Zona d’altes pressions consistent en masses d’aire descendent i que donen lloc a un temps estable, sense precipitacions
Estiatge: Període de mínim cabal d’un riu, que en el clima mediterrani es dóna sempre a l’estiu
Paisatge: Catalunya té un mosaic de biodiversitat de paisatge que ha patit transformació del paisatge natural com a resultat de la combinació de diferents factors

L’aparició d’un paisatge agroforestal com a conseqüència de l’activitat agrícola i ramadera.
L’abancalament del territori fruit de la modificació del perfil de les muntanyes amb la construcció de bancals, feixes per permetre el conreu, el drenatge de les terres i les obres hidràuliques per estendre el regadiu.
L’aparició de paisatges industrials, a partir de la industrialització del s. XIX (mines, pedreres, canals, línies elèctriques, ferrocarrils, fàbriques, polígons …).
La urbanització, especialment a les darreries del s. XX que ha provocat: el despoblament de zones de muntanya i d’interior, la urbanització del litoral i prelitoral i l’aparició d’àrees de segona residència a les zones forestals
Els perills més immediats d’aquestes unitats paisatgístiques és la seva degradació, fruit d’una transformació sense equilibri.
Els canvis que provoquen aquesta situació són l’abandonament de les activitats agropecuàries, la dispersió constructiva i la uniformització dels estils de vida i els nuclis poblacionals.
Tot plegat implica empobriment de la diversitat, és a dir banalització del paisatge.