Clivelles als dits
Clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,05 KB
Classificació de la HTA Normal: menor /140 menor / 85mmHg Borderline 140 90 HTA aïllada mayor/ 160 (mal pronòstic AVC) Lleugera mayor140 mayor90 Moderada mayor 160 mayor 100 Severa mayor180 mayor110 Molt greu mayor 210 mayor 120 Etiologia de la HTA En la HTA essencial o primària (que constitueix un 90% dels casos), la causa és desconeguda. La HTA secundària pot ser deguda a una insuficiència renal o a trastorns endocrins. Són factors concurrents per patir HTA els factors de risc cardiovascular, sobretot el tabaquisme, l’obesitat, les dietes hipersòdiques, la ingesta de greixos saturats, l’estrès Tractament de la HTA Estils de vida adequats Fàrmacs Diurètics Blocadors dels canals de calci Blocadors adrenèrgics: beta bloq; bloq alfa-1, ago alfa-2 Inhibidors de l’enzim convertidor d’angiotensina (IECA) o del seu receptor Complicacions de la HTA Aterogènesi, cardiopaties (el 30% d’hipertensos moren per aquesta causa), accidents vasculars cerebrals, encefalopaties hipertensives, proteïnúria superior a 1 g/24 h, insuficiència renal, aneurismes, arteriopaties obliterants a les extremitats inferiors, retinopaties, hemorràgies. Insuficiè ncia arterial aguda Disminució brusca de l’aportament sanguini en una zona determinada. Pot ser causada per tromboembolismes originats en valvulopaties, fibril·lacions auriculars, pròtesis valvulars. O traumatismes. Les freqüències de la localització en les principals artèries són les següents: femoral (40%), ilíaques (18%), aorta abdominal (14%), poplítia (11%), extremitat superior 5%). Els signes i símptomes poden ser: dolor brusc (pain), pal·lidesa, parestèsia, falta de pols, paràlisi i fredor Insuficiè ncia arterial crò nica Consisteix en un flux arterial inadequat per a les necessitats dels teixits per aterosclerosi, embolismes, aneurismes, tabaquisme...
signes i símptomes:Claudicació intermitent: amb sensació de rampa, çoïssor i dolor que s’alleuja en reposar. Es dóna a les extremitats inferiors i el dolor pot afectar els malucs (artèria ilíaca), la cuixa (artèria femoral comuna) o el panxell (artèria femoral superficial). Dolor isquèmic en repòs: és un símptoma que indica necrosi tissular. Augmenta en aixecar la cama o en posició de decúbit al llit i millora en asseure’s. La cama afectada mostra un edema. Es produeix insensibilitat i parestèsia. Va associada a la reducció o l’absència de pols i sovint es poden sentir bufs a les regions de les artèries aorta abdominal, femoral o ilíaca. La pell apareix fina, seca, brillant i sense borrissol. Presenta pal·lidesa a l’elevació del membre inferior que tarda entre 5 i 60 segons a recuperar el color. La mala vascularització dóna lloc a clivelles als dits, als talons i a les plantes dels peus. Les ungles són opaques, engrossides, fràgils i trencadisses. Poden aparèixer úlceres o gangrena en els punts de pressió o entre els dits dels peus, als mal·lèols laterals o al taló que són molt doloroses i amb els marges ben definits i profunds. Insuficiència. Miocarditis venosa Es produeix quan les venes no transporten el flux de sang necessari. Habitualment va associat a venes varicoses, dilatades i tortuoses, que es visualitzen millor en posició de bipedestació. La insuficiència venosa es valora aixecant la cama 45° i veient com es produeix una pal·lidesa. En abaixar la cama, es dóna un eritema de declivi molt ràpid per l’ompliment de les venes varicoses. Sol aparèixer una dermatitis per estasi que cursa amb pruïja, eritema, descamació i taques marrons. Poden donar-se úlceres a la zona mal·leolar i pretibial, poc profundes, de vores elevades irregulars, amb teixit de granulació i amb la pell circumdant engrossida i pigmentada. Són indolores.
signes i símptomes:Claudicació intermitent: amb sensació de rampa, çoïssor i dolor que s’alleuja en reposar. Es dóna a les extremitats inferiors i el dolor pot afectar els malucs (artèria ilíaca), la cuixa (artèria femoral comuna) o el panxell (artèria femoral superficial). Dolor isquèmic en repòs: és un símptoma que indica necrosi tissular. Augmenta en aixecar la cama o en posició de decúbit al llit i millora en asseure’s. La cama afectada mostra un edema. Es produeix insensibilitat i parestèsia. Va associada a la reducció o l’absència de pols i sovint es poden sentir bufs a les regions de les artèries aorta abdominal, femoral o ilíaca. La pell apareix fina, seca, brillant i sense borrissol. Presenta pal·lidesa a l’elevació del membre inferior que tarda entre 5 i 60 segons a recuperar el color. La mala vascularització dóna lloc a clivelles als dits, als talons i a les plantes dels peus. Les ungles són opaques, engrossides, fràgils i trencadisses. Poden aparèixer úlceres o gangrena en els punts de pressió o entre els dits dels peus, als mal·lèols laterals o al taló que són molt doloroses i amb els marges ben definits i profunds. Insuficiència. Miocarditis venosa Es produeix quan les venes no transporten el flux de sang necessari. Habitualment va associat a venes varicoses, dilatades i tortuoses, que es visualitzen millor en posició de bipedestació. La insuficiència venosa es valora aixecant la cama 45° i veient com es produeix una pal·lidesa. En abaixar la cama, es dóna un eritema de declivi molt ràpid per l’ompliment de les venes varicoses. Sol aparèixer una dermatitis per estasi que cursa amb pruïja, eritema, descamació i taques marrons. Poden donar-se úlceres a la zona mal·leolar i pretibial, poc profundes, de vores elevades irregulars, amb teixit de granulació i amb la pell circumdant engrossida i pigmentada. Són indolores.