Coassociació: Aprenentatge Actiu i Tecnologia

Què és la coassociació?

La coassociació s'inscriu dins de la gran tradició pedagògica de l'aprenentatge centrat en l'alumne, l'aprenentatge basat en problemes, l'aprenentatge basat en projectes, l'aprenentatge basat en estudis de casos, l'aprenentatge basat en recerca, l'aprenentatge actiu, l'aprenentatge constructivista i l'aprendre fent. Aquesta conté diversos nivells (bàsica, guiada i avançada) per a adaptar-se a diferents tipus d'alumnes, professors, situacions i contextos. El rol dels professors ha de ser d'orientadors i guies; fixadors de metes i els qui pregunten; dissenyen l'aprenentatge; suggereixen activitats controlades; proveeixen context, rigor i garanteixen la qualitat. La coassociació involucra a diversos actors del procés d'ensenyament –més enllà de professors, estudiants i tecnologia–, entre ells a el o els responsables de la institució en el seu paper de líder, facilitador i soci; i pares o tutors.

Quina és la diferència entre real i rellevant?

Segons Prensky, la diferència entre real i rellevant planteja que l'escola no té per què ser avorrida, sinó que es pot ensenyar amb passió i interès. Primer, els alumnes han canviat els seus interessos per aquells que estan més relacionats amb les noves tecnologies. Segon, la pedagogia que es ve usant a les aules resulta poc eficaç davant l'actual marc educatiu i, per tant, és necessària una pedagogia alternativa. Finalment, no cal oblidar, en opinió de Prensky, que les noves tecnologies, si s'usen de forma correcta, poden marcar la diferència. Un resultat important de la introducció de tecnologia en l'educació dels nens i nenes és una reducció del marge entre aprenentatge i acció significativa.

Exemple: Quan aprenen a descarregar, enviar SMS o tweets, poden participar immediatament en profundes revolucions socials com canviar la indústria de la música i influir en polítiques del govern.

Què són les preguntes guia?

Prensky proposa diverses estratègies de planificació de la coassociació, i com enllaçar-la amb el currículum o objectius d'aprenentatge del curs; els quals han de traduir-se a preguntes-guia de discussió i treball, considerant els verbs i substantius apropiats. El professor assumeix els papers d'orientador i guia, fixador de metes que planteja preguntes i reptes, dissenyador de l'aprenentatge, garant del desenvolupament controlat d'activitats participatives, proveïdor d'un context que doti de sentit, garant del rigor i la qualitat dels continguts que es treballen. I els alumnes es converteixen en investigadors, usuaris experts en tecnologia, pensadors i creadors de sentit, agents de canvi i professors de si mateixos i dels seus companys.

Verbs en la planificació en la coassociació

Els verbs són les habilitats que els alumnes han d'aprendre, practicar i dominar, com pensar críticament i comunicar, i a penes canvien amb el pas del temps. Els substantius són les eines que s'empren per a aprendre a fer o posar en pràctica els verbs, com els blocs i les wikis, i canvien a un ritme cada vegada més ràpid. Centrar el procés de la coassociació en els verbs o habilitats i no en els substantius o eines és la millor manera d'evitar que la tecnologia per la tecnologia s'apoderi de l'aprenentatge. No obstant això, la tecnologia, si té darrere una bona pedagogia, suposa un gran suport.

El paper del professorat respecte a la tecnologia

Segons Prensky, els professors d'avui en dia han d'estar segurs que, sense importar quina assignatura ensenyin, l'ensenyen amb el futur en ment. Encara que hi ha molt que no sabem sobre aquest futur, sabem el suficient per comprendre que els alumnes de l'assignatura de llengua a l'actualitat han de publicar articles a blocs i comunicar al món en tots els mitjans d'avui i demà. Prensky pensa que sabem que hem de respectar el passat i aprendre d'ell. Però si no es dedica un temps al futur a la nostra educació, estarem fent una gestió ruïnosa de tots els estudiants.