Cobertes i Tancaments: Guia Essencial per a l'Edificació

Cobertes: Protecció i Tipologies

Les cobertes separen horitzontalment l'edifici de l'exterior. La seva funció principal és protegir els habitatges de la pluja i la neu, evitant la penetració d'humitat. Les cobertes poden ser inclinades, com les teulades, o horitzontals, com els terrats i les terrasses.

Teulades Inclinades: Característiques i Construcció

Com que són inclinades, les teulades impedeixen l'acumulació d'aigua de pluja o de neu. A diferència dels terrats o terrasses, que poden ser practicables per a activitats com estendre la roba o prendre el sol, les teulades no ho són. La seva estructura de suport es compon de petites bigues o envans, sobre els quals es disposen capes de peces de ceràmica d'encadellat, aïllant tèrmic, morter i, finalment, les teules.

Terrasses Horitzontals: Usos i Requisits Tècnics

Les terrasses es construeixen amb capes aïllants (tèrmiques i d'humitat) sobre un forjat, i es revesteixen amb rajoles de ceràmica. És essencial que tinguin una petita inclinació per tal que l'aigua de pluja llisqui cap als desguassos, evitant així acumulacions perilloses. Són considerades practicables, permetent activitats com estendre la roba o prendre el sol.

Tancaments: Aïllament, Separació i Estructura

Els tancaments estan formats per parets, la funció de les quals és aïllar i separar les diferents estances entre si o de l'exterior.

Tipus de Parets Segons la Funció

• Façanes: Aïllen l'edifici de l'exterior.
• Mitgeres: Separen habitatges contigus.
• Envans: Separen espais interiors.

No obstant això, si a més d'aïllar i separar, també estan destinades a suportar el pes i altres forces de l'edifici, s'anomenen parets mestres o «de càrrega» i, per tant, formen part de l'estructura.

Obertures i Materials de Construcció de Parets

Algunes parets han de disposar d'obertures, com finestres i portes, per permetre l'entrada de llum, la ventilació i la circulació de persones. Per a la construcció dels tancaments, s'utilitzen diferents peces de ceràmica unides amb morter.

• Per a parets de càrrega, s'utilitza preferentment el maó, o el maó calat (també conegut com gero).
• En el cas de parets mitgeres o envans, es fa servir la totxana, la mitja totxana o l'encadellat.

Segons el tipus de ceràmica i la disposició utilitzada, s'obtenen parets de 5, 10, 15 o 30 cm de gruix. En les parets de façana, és imprescindible intercalar-hi una capa de material aïllant.