Codi DX, Forçat de Pel·lícula i Química del Revelat Fotogràfic

El Codi DX: Identificació de Pel·lícula

• Sistema de marques utilitzat en cartutxos de 126, Súper 8, etc.
• Creat l'any 1983 per Eastman Kodak.
• Cal recordar que no és el mateix que el codi DX IX del sistema APS.

Què és el Codi DX?

Un sistema de codificació de la pel·lícula que consisteix en una matriu de 12 quadres (negres i platejats). Es basa en la conductivitat: els platejats són conductors i els negres no.

Informació proporcionada pel Codi DX

Permet detectar si hi ha carret, la latitud, si és carret de negatiu o de diapositiva, el nombre d'exposicions i la sensibilitat.

• Els punts 6 i 12 (platejats) detecten la presència del carret.
• Els punts 1 i 2 indiquen la latitud de la pel·lícula.
• Els punts 3, 4 i 5 indiquen el nombre d'exposicions.
• Els punts 7, 8, 9, 10 i 11 indiquen la sensibilitat (ISO).

Exemples de codificació ISO (Punts 7-11)

• ISO 100: Negre, Plata, Negre, Plata, Negre
• ISO 200: Negre, Plata, Negre, Plata, Plata
• ISO 400: Negre, Plata, Plata, Negre, Negre

El Forçat de Pel·lícula (Push Processing)

Punt 1: Per què s'utilitza el Forçat?

Usos principals del forçat

1. Quan volem indicar al fotòmetre de la càmera que tenim una pel·lícula de més sensibilitat de la que realment té el rodet.
2. Quan necessitem augmentar la profunditat de camp o tenir un marge de velocitat més gran.
3. Per raons estètiques, quan volem augmentar el gra i el contrast de manera predominant.

Punt 2: Precaucions amb el Negatiu Forçat

Passos a seguir

1. En el moment d'exposar, cal ser conscients i assegurar-nos de canviar la ISO del fotòmetre.
2. En el moment de revelar, com que hem subexposat la pel·lícula (haurà rebut menys llum), haurem d'incrementar el temps de revelat.

Punt 3: Conseqüències Físiques del Forçat

Efectes sobre el negatiu

1. Pèrdua de detall a les ombres.
2. Augment del contrast.
3. Augment del gra.
4. Augment del vel.

Aquests quatre fets es manifestaran més o menys intensament, segons la intensitat del forçat patit pel negatiu. Això es deu al fet que el negatiu no està treballant en les seves condicions òptimes i per això mostra aquestes desviacions.

No totes les pel·lícules i tots els reveladors reaccionen igual al forçat. Per exemple, la KODAK TMAX 400 reacciona força bé, mentre que l'AGFA-PAN no té una bona resposta.

Punt 4: Observacions Importants en Forçar

• Com més sensible sigui l'emulsió, més forçat permetrà. En principi, totes les pel·lícules a partir de 400 ASA són les adients per forçar-les.
• Per obtenir els millors resultats, és aconsellable que la solució reveladora sigui de la dilució més gran possible, d'aquesta manera s'evitarà un contrast excessiu al negatiu.
• Una altra recomanació és fer servir un tipus de pel·lícula que utilitza la tecnologia tubular.

Punt 5: Mètodes per al Càlcul del Temps de Forçat

Càlcul del temps de revelat forçat

No hi ha un únic mètode; hi haurà reveladors que donin bons resultats amb un mètode i d'altres amb un altre.

• Situació inicial: Augmentar el temps normal un 20-30%.
• Si no dona resultat: Augmentar el temps normal un 40-50%.

T = Temps normal aplicat.
Tf = Temps final (temps de forçat).
K = Coeficient que depèn de la temperatura del revelador.

Fórmula: Tf = T/2 + (T/2 x ASA FORÇAT/ASA NOMINAL x K)

Taula de Coeficients K segons la Temperatura

Components Químics del Revelador Fotogràfic

A) L'Agent Revelador

És l'encarregat de transformar els grans d'halurs de plata en plata metàl·lica. Normalment es fa servir més d'un agent revelador, i aquests agents només actuen sobre els grans de plata afectats per la llum.

Metol

També conegut com ELÓN, RHODOL o GENOL, va ser descobert el 1891 pel Sr. Hauff. S'utilitza en una quantitat de 2 a 5 grams per litre de solució. Característiques: dona un contrast baix, forma un vel moderat, dona un gra fi, gran detall a les ombres, permet una bona conservació i és soluble en aigua sense dificultats. El Metol s'acostuma a revelar amb la Hidroquinona i formen un tipus de revelador que es diu MQ.

Hidroquinona

Va ser descoberta el 1880 pel Sr. Abney. S'acostuma a combinar amb el Metol, però també amb la Fenidona. La seva principal característica és que dona molt bon contrast, fins i tot massa, per això es combina amb el Metol i la Fenidona.

Fenidona

Va ser descoberta el 1940 per l'empresa Ilford. Les seves característiques són molt semblants a les del Metol. També activa la Hidroquinona. Sola ens proporciona molt baix contrast i tendeix a crear vel, però combinada amb la Hidroquinona aconseguim un bon resultat.

Àcid Ascòrbic

Va ser descobert el 1932 pel Sr. Ohle, també és conegut pel nom de Vitamina C i esdevé més actiu com més alta és la seva alcalinitat. Combinat amb Fenidona o amb Metol produeix solucions reveladores molt actives.

B) Activador o Alcalí

És el que incrementa la força de l'agent revelador, disminuint així el temps de revelat. També és el que provoca el deteriorament del revelador, de manera que com més actiu sigui, més ràpid es deteriorarà. Per això, acostumen a anar separats en dues bosses.

Segons el tipus de resultat que vulguem, farem servir un activador o un altre:

• Bòrax: Dona un contrast baix. S'utilitza entre 2 i 20 grams per litre.
• Carbonat de sodi: Dona contrast mitjà. La seva proporció és entre 5 i 30 grams per litre.
• Sosa: Dona alt contrast. La proporció és entre 3 i 15 grams per litre.

Amb tots els activadors cal tenir en compte el PH, que és el que permet classificar les substàncies en àcides i bàsiques. L'aigua té un PH amb un valor de 7 (no és ni àcida ni bàsica). Si el PH és menor de 7 es considerarà àcid, i si és superior a 7 es considerarà bàsic. A més, aquest valor de pH també es refereix a l'alcalinitat: com més alt sigui el valor del pH, més gran serà la seva alcalinitat.

C) Retardador o Antivel

Evita que el revelador actuï sobre els grans de plata no exposats a la llum. El més habitual és el Bromur Potàssic (1 a 5 grams per litre). Cal anar amb compte perquè la funció del retardador és justament la contrària a la de l'agent revelador, de manera que podria arribar a anul·lar-lo.

D) Conservant

Tots els agents reveladors tenen tendència a oxidar-se en presència de l'aigua, per això necessitem un conservant. Aconsegueix que el gra resultant en el revelat sigui més fi. El conservant més habitual és el Sulfit Sòdic i es fa servir en proporció entre 20 i 100 grams per litre.

2. Fórmules de Reveladors

• Universal MQ: Metol (2gr), Sulfit Sòdic Anhidre (35gr), Hidroquinona (5gr), Carbonat Sòdic Anhidre (25gr), Bromur Potàssic (1gr), Aigua (fins a 1L).
• Universal PQ: Sulfit Sòdic Anhidre (100gr), Hidroquinona (5gr), Bòrax (3gr), Àcid Bòric (1gr), Bromur Potàssic (1gr), Aigua (fins a 1L).
• Kodak D-76: Metol (2gr), Sulfit Sòdic Anhidre (100gr), Hidroquinona (5gr), Bòrax (2gr), Aigua (fins a 1L).
• D-163: Metol (2,2gr), Sulfit Sòdic Anhidre (75gr), Carbonat Sòdic Anhidre (65gr), Bromur Potàssic (2,8gr), Aigua (fins a 1L).

3. Classificació dels Reveladors

Reveladors Ràpids i Lents

S'ha de definir el concepte de període d'inducció, entès com el temps que necessita el revelador per començar a actuar. Aquest depèn de l'agent revelador, la composició de la solució, els grams de l'emulsió i l'estructura de la gelatina. Normalment, les solucions basades en la Hidroquinona es consideren lentes, mentre que les basades en la Fenidona es consideren ràpides.

Reveladors Universals

Serveixen per a tot tipus d'emulsió, tant en paper com en pel·lícula fotogràfica. Tot i que són molt còmodes degut a la seva versatilitat, és recomanable la utilització d'un revelador adient per a cada tipus d'emulsió. Exemples: Tetenal, Kodak Universal i Eukobrom.

Segons el Gra (Ultra Fi, Fi, Mitjà)

El revelador que dona gra fi està especialment dissenyat per a la pel·lícula de 35 mm, donat que necessita un elevat factor d'ampliació.

• Gra Ultra Fi: Els que acostumen a baixar la sensibilitat efectiva de la pel·lícula. Exemples: Agfa Atomal i Tetenal Ultrafin.
• Gra Fi: Kodak D-76 i Ilford ID-11.
• Gra Mitjà: Kodak HC-110, Agfa Rodinal i Ilford Microphen.

Segons el Contrast

• Baix Contrast: Es fan servir quan tenim escenes d'alt contrast o quan hem fet servir una pel·lícula també d'alt contrast. Són molt simples en la seva composició. Exemples: Pota (compost de Fenidona i Sulfit de Sodi) i Kodak D-23 (compost de Metol i Sulfit de Sodi).
• Alt Contrast: Es fan servir per a radiografies, fotografia aèria, etc. Exemple: Tetenal Dokumol.
• Extrem (Litogràfics): Són especials per al revelat de pel·lícula LED i aplicacions d'arts gràfiques. Exemples: Kodak Klith Super RT, Agfa Gevalith i Tetenal Dokulith.
• Alta Definició (Acutància): L'acutància és el contrast que hi ha a les vores. El revelador d'alta definició potencia aquest contrast. Exemples: Kodak D-76 i Agfa Rodinal.

Altres Tipus de Reveladors

Si fem servir una pel·lícula molt ràpida, mai aconseguirem un gra realment fi; s'han de combinar amb pel·lícules lentes o mitjanes.

• Reveladors Compensadors: Per equilibrar les desigualtats d'exposició que existeixen entre els diferents fotogrames d'una mateixa pel·lícula.
• Reveladors d'Alta Energia: Permeten extreure la màxima sensibilitat d'una pel·lícula.
• Reveladors d'Àmplia Gradació: Per aconseguir el nombre més gran de grisos.