Codi Theodosia i llei de cites: sistematització i interpretació

Codi Theodosia

Les idees principals que nosaltres hem trobat són les següents:

1. Ordenació de totes les constitucions per a que siguin vàlides
2. Separació de les leges en títols i que cada capítol tingui un títol específic.
3. El principal objectiu és que les constitucions siguin clares i no utilitzar paraules que no entén el lector.
4. Intenta que tots els juristes puguin entendre i utilitzar totes les constitucions.

CORRECCIÓ:

• Línia 4-6 → Ens indica que hi ha una sistematització material, però al mateix temps una sistematització cronològica de la més nova a la més antiga. Cada títol li correspon a una materia diferent.
• Línea 6-9 → Indica el contingut de les constitucions de Constantí. També que és una llei que tracta sobre diferents temas i que cada capítol estigui col·locat en el lloc que pertany (sistematització material).
• Línea 14-18 → Quins juristes han de portar a terme el codi Theodosia.
• Línea 19 → El codi ha de ser dret vigent. - Línea 19-20 →Les constitucions que no estan dins del codi queden derogades.

RELACIÓ IDEES AMB TEMARI

1. Ordenació de totes les constitucions per a que siguin vàlides. Aquesta idea té relació amb que l’emperador Theodosia II va ordenar a una comissió de 9 juristes a recopilar tot el dret vigent i no vigent fins aquella època. Principalment es va recopilar Leges. Aquelles que no van poder recopilar els juristes van ser anul·lades, és a dir, sense vigència.
2. Separació de les leges en títols i que cada capítol tingui un títol específic. Les leges son lleis dictades per l’emperador, són de caràcter privat. Van separar les leges en títols per a poder agrupar les lleis semblants i del mateix àmbit per a que fos més fàcil localitzar-les.

Llei de cites

Interpretació tenia 2 finalitats:

1. Explicar la llei.
2. Actualitzar el dret.

Línia 1-3 → Ens parla de les obres de Gayo, Papiniano, Paulo, Ulpiano y Modestino, en la qual també se'ls coneixia com el tribunal de la mort i en aquestes tres línies ens parlen de la confirmació de les seves obres.

Línia 4-8 → En aquestes línies ens parla de més obres d’altres autors com Escévola, Sabino, Juliano i Marcelo i a més altres autors que es van donar a conèixer però que no es van guardar les seves obres degut a la seva antiguitat i per les seves condicions de malestat. • Cal aportar almenys dos copies, per a verificar el comentari

Línia 8-11→ En aquesta recopilació d’escrits es dona més validesa a l’opinió comuna dels juristes , és a dir, el que opina la majoria, en el cas que hi hagués un empat prevaldria l'opinió de Papiniano la qual aquest tendria més importància.

Línia 12-13 → S'anul·len les notes de dos juristes importants (Paulo i Ulpiano), ja que es van fer en la obra de Papiniano.

Línia 14-15 → Un jutge ha de decidir quines opinions es podran recitar i quines no a partir del seu criteri.

INTERPRETACIÓ: Línia 8-14 → Escévola, Sabino, Juliano, Marcelo es troben exclosos de la llei de cites encara i així estan citats a les obres dels altres juristes. Per tant aquesta llei prescindeix dels còdigs Gregorians i Hermogenians. D’aquesta manera sol recollien els textos importants de l’època.

Llei de cites 2

- En quines línies es troba en la interpretació la part que fa referencia en l’actualització de llei de cites. Com ho actualitzen i com continuarà vigent? Quins canvis es produeixen?

La interpretació on es fa referència a l’actualització de la llei de cites és en la línia 7 Ho actualitzen de manera en que la informació està codititzada, per així poder facilitar la seva búsqueda. També queden anul·lades les notes de Paulo i Ulpià, fetes en l’obra de Papinià De la següent manera, continuarà vigent que les notes de Paulo, tinguin més relevancia que tots els altres juristes. Els canvis que es produeixen es la codització de la llei de cites i l’anul·lació de les notes de Paulo i Ulpià en les obres de Papinià. La citació es indirecta

LIBER A

Línia 1-10 → Primerament, fa referència a com les lleis ens ajuden a imposar una ordre a la societat, però a vegades ens trobem en situacions les quals les paraules poden ser malinterpretades i les sancions poden ser injustes.

Línia 10-24 → Els jutges poden tenir diverses opinions . Tenen clar que volen dictar sentències que siguin justes, per això és la creació d’aquest llibre, per establir l’ordre en els seus pobles i que hi hagi seguretat jurídica.

Línia 24-34 → S’estableix la implantació de la llei corregida i aquest llibre ordena les lleis que siguin seguides per tota la població de l’imperi i estigui present la voluntat divina.

Línia 24-38 → El Liber conté les lleis en contra de les jueves. La finalitat és que aquestes lleis siguin establertes des de la publicació del llibre.

LIBER B

Línia 3-8 → En el llibre Liber després de la mort del rei Chindasvinto només hi haurà lleis en la qual no siguin inútils i així promulgar una societat amb més grandesa i més sàvia.

Línia 9-14 → Solament són vàlides les lleis que són iguals per a tothom, i que per tant, són justes i equitatives.

Línia 15 → En l'època visigoda, per ells era molt important que Déu acceptes el nou llibre de lleis.

LIBER C Línia 1 - 8 → El rei les lleis que dicta tothom està sotmès al rei i al seu dret. El rei manda als súbdits, els qual estan obligats a la voluntat de déu.

LIBER D Línia 1 - 5 → Ens parla sobre les lleis per poder obtenir una millor formació d’aquestes. Línia 5 - 8 → Prohibició del dret romà a dret vigent.

LIBER E Línia 1 - 2 → Parla sobre el liber i que és un llibre que s’ha publicat molt recentment per tant ens vol dir que és utilitza un dret vigent. Línia 3 - 5 → En aquestes línies aclara que ningún altre llibre que no sigui el Liber pot presentar-se al jutge. Línia 6 - 8 → Si alguna persona presenta un llibre al jutge que no sigui el Liber rebra una sanció. Línia 8 - 11 → Parla sobre si una persona entrega un llibre que es anterior al Liber serà acceptada.

LIBER F Línia 1 - 2 → Si el jutge no pot resoldre les llacunes, haurà de ser el rei qui jutgi. Línia 4 - 5 → Ens parla sobre que és forma una nova llei la qual aquesta s’haurà d’introduir a dins del Liber.

d) Líber 2, 1, 10 Aquest fragment correspon a un text jurídic extret del Liber iudiciorum, llibre 2n, títol 1 i fragment 10. Aquesta obra es va promulgar l’any 654 aC per Recesvint i actualment és considerada l’obra de Dret legal Visigot més important. El Líber és una recopilació de les lleis promulgades fins al 654 aC pels reis visigots que estaven en vigor a l’imperi visigot i que els jutges aplicaven a tothom per igual. Del contingut del Líber es desprèn que el monarca és l’únic que pot crear dret i omplir les llacunes que hi hagi, ja que la seva voluntat és llei. Hi ha lleis basades en l’antic dret visigòtic, dret de l’església, dret romà i trobem lleis de la compilació de Justinià. El Líber està estructurat en lleis per temàtiques i per llibres (12 àmbits). En aquest fragment es fa referència al fet que malgrat que existeixen les normes dels pobles estrangers (els que no són població visigoda) i es reconeix la seva importància per a la formació dels juristes (s’aconsella que s’estudiïn), se’n prohibeix l’ús per als aspectes relacionats en l’aplicació de justícia. Es prohibeix l’ús del dret romà, encara que s’ha d’estudiar. Finalment, s’estableix que les normes del Líber hauran de ser les úniques que s’haurà de poder aplicar en aquests casos, ja que és un ordenament jurídic complet i exclusiu, i que estan per sobre de les lleis romanes o les instruccions provinents d’altres pobles.