Cognitivisme: Teories de Piaget, Bruner i Ausubel | Conceptes i Aplicacions
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 6,16 KB
Psicologia Cognitivista i les seves Teories Fonamentals
La Psicologia Cognitivista (Bruner, 1967) és la ciència que estudia els processos pels quals la informació dels sentits es transforma, es redueix, s’elabora, es guarda, es recupera i s’utilitza.
Característiques generals del Cognitivisme
- Conducta observable.
- Rebuig de la introspecció clàssica (innatisme i empirisme).
- Adaptació dels processos mentals.
- Utilització computacional de representacions.
Principals Teories Cognitives
Teoria Psicogenètica (Piaget)
Aquesta teoria se centra en el coneixement que s’adquireix i el de l’entorn social, on predomina la construcció realitzada per part de la persona.
Etapes del desenvolupament cognitiu
- Etapa sensoriomotora (0-2 anys)
- Etapa preoperatòria (2-7 anys)
- Etapa de les operacions concretes (7-12 anys)
- Etapa de les operacions formals (12 anys - adults)
El nivell de desenvolupament determina l’organització mental i les possibilitats de raonament i aprenentatge. S'estableix una relació entre els èxits cognitius i les fites lingüístiques.
Conceptes bàsics de la Psicologia Cognitiva
- Intel·ligència
- Mantenir l'adaptació dels esquemes de la persona en el món en què es desenvolupa.
- Esquemes
- Representacions del món que l’envolta.
- Equilibració
- Tendència innata a modificar els esquemes per donar coherència al món que es percep.
- Adaptació
- Procés que explica el desenvolupament i l’aprenentatge.
- Assimilació
- Incorporar nova informació a un esquema ja existent.
- Acomodació
- Produir canvis essencials a l’esquema per incorporar informació nova.
Teoria dels Esquemes (Rumelhart i Norman, 1983)
Se centra en l'organització dels coneixements d’una persona i el seu ús en l’adquisició de nous coneixements. L'aprenentatge es produeix mitjançant esquemes, facilitant l'apropiació, l'augment i l'ordre de la informació disponible. Aquesta teoria defensa l'organització jeràrquica del coneixement.
Aprenentatge segons la Teoria dels Esquemes
- Acumulació
- Reestructurament
- Agregació
Teoria de les Estratègies d’Aprenentatge (Flavell i Wellman, 1977)
Defineix l'aprenentatge com una seqüència de procediments que condueixen a l’adquisició de coneixement.
Els procediments específics són les tàctiques, que serveixen per respondre a un pla orientat cap a un fi, depenent de motius i decisions, i requereixen habilitats d’aprenentatge.
Teoria de la Metacognició (Brown, 1978)
És el coneixement que tenim sobre les nostres pròpies cognicions (autoreflexiu). Implica la reflexió de les persones sobre els seus propis processos de pensar i aprendre.
Elements clau de la Metacognició
- Tipus d’aprenentatge que implica la tasca.
- Resultat de l’aprenentatge esperat.
- Condicions de l’aprenentatge.
Teoria de l’Aprenentatge Significatiu (Ausubel)
Aquesta teoria explica el procés d’aprenentatge des del punt de vista cognoscitiu, tenint en compte els factors afectius i la importància de la manera com s’aprèn.
Fonaments i Condicions
- Fonaments: Descobrir versus recepció; Significatiu versus mecànic o repetitiu.
- Condicions: Predisposició favorable i significativitat dels continguts.
Definicions clau
- Aprenentatge Significatiu
- Una nova informació es relaciona amb un aspecte rellevant de l’estructura del coneixement preexistent.
- Assimilació
- La nova informació s’enllaça amb conceptes existents en l’estructura cognoscitiva de la persona en un procés dinàmic on tant la nova informació com el concepte preexistent resulten alterats.
Ús comunicatiu de la llengua (Vygotsky)
Parteix de les necessitats dels alumnes i es treballa mitjançant la comunicació oral.
Teoria de l’Aprenentatge per Descobriment (Bruner)
Es basa en el processament actiu de la informació. Cada persona el realitza a la seva manera, ja que és selectiu, es processa i s’organitza individualment. Els alumnes identifiquen problemes, generen hipòtesis i apliquen conclusions en situacions noves. L'objectiu és ensenyar habilitats de raonament, per la qual cosa el mestre planeja acuradament materials i preguntes.
Conceptes clau
- Raonament Inductiu
- Va del particular al general. Estimula els alumnes a usar la intuïció, la imaginació i la creativitat.
Modes de Representació (Bruner)
- Representació Enactiva
- El subjecte representa els esdeveniments, fets i experiències mitjançant l’acció o la imitació.
- Representació Icònica
- Ús de la imaginació, imatges i esquemes espacials per representar l’entorn. Requereix un nivell de desenvolupament i pràctica motriu.
- Representació Simbòlica
- Va més enllà de l’acció i la imaginació. Utilitza símbols per representar el món, sovint abstraccions que no han de copiar necessàriament la realitat.
Teoria de la Bastida (Scaffolding) (Bruner)
És una forma de descobriment guiat que condueix de manera espontània el procés de construcció del coneixement. Potencia aprenentatges actius, fomenta la cooperació i el treball en equip.
Avantatges de la Bastida
- Permet aprendre procediments.
- Produeix automotivació i enforteix l’autoestima.
- Desenvolupa la capacitat crítica.
- Responsabilitza l’alumne del seu procés d’aprenentatge.
Inconvenients de la Bastida
- És difícil d’utilitzar amb grans grups.
- Necessita material específic per desenvolupar les activitats.
- Pot provocar situacions de bloqueig.
- Requereix molt temps de dedicació per part del professorat.