Coherència i Cohesió Textual: Guia SEO per a l'Estructura Lingüística

La Coherència Textual

La coherència és la propietat que fa que les idees del text tinguin sentit i estiguin ordenades de manera lògica. Gràcies a la coherència, el text té unitat temàtica i el lector pot comprendre el missatge global.

Característiques principals de la coherència

• Les idees estan relacionades entre si i amb el tema principal.
• Hi ha una idea central que dona sentit al conjunt.
• Les idees secundàries desenvolupen, exemplifiquen o reforcen la principal.
• L’ordre de les idees segueix una progressió lògica.
• No hi ha contradiccions ni repeticions innecessàries.

Estructura bàsica d’un text coherent

Un text coherent sol seguir aquesta estructura:

1. Introducció: presenta el tema o la tesi.
2. Cos: desenvolupa les idees principals amb arguments, exemples o descripcions.
3. Tancament: conclou, resumeix o aporta una reflexió final.

Tipus de text segons la seva coherència interna

• Narratiu: relata fets en un ordre temporal.
• Descriptiu: explica qualitats o característiques.
• Expositiu: presenta informació o coneixements de manera objectiva.
• Argumentatiu: defensa una opinió amb raons i exemples.
• Instructiu: indica ordres o passos a seguir (receptes, manuals...).

Objectiu de la coherència

Fer que el lector entengui fàcilment el missatge i percebi un fil conductor al llarg del text.

La Cohesió Textual

La cohesió és la propietat que assegura que les frases i paràgrafs estiguin ben connectats i que el text flueixi amb naturalitat. Gràcies a la cohesió, les idees s’uneixen formalment i el text resulta continu i entenedor.

Recursos de cohesió

a) Camp semàntic

Ús de paraules relacionades amb el mateix tema. Ex.: pilota, àrbitre, cistella, jugador...

b) Recurrència

Repetició o substitució de paraules per mantenir la continuïtat del tema.

Recursos lèxics de la recurrència

• Lèxica: mateixa família de mots (punt, puntuar, puntuació...).
• Semàntica: sinònims o paraules relacionades (Maria, la jugadora, la pivot...).
• Proformes lèxiques: paraules generals que substitueixen (una cosa, això, allò...).

c) Substitució

Canvi d’una paraula per una altra o omissió d’un element.

Tècniques de substitució

• El·lipsi: s’omet un mot que s’entén pel context (La Maria va marcar i (la Maria) va defensar bé).
• Anàfora: fa referència a un mot anterior (La Maria va jugar molt bé. Ella va ser la millor.).