Cohesió textual, llenguatge, narrativa: conceptes clau

Unitat 2: Mecanismes de cohesió, llenguatge i narrativa

1. Mecanismes de cohesió

• 1.1 Deixis: Hi ha un referent i un deíctic. És anafòrica perquè està abans el referent (habitació) que el deíctic (allí).
• 1.2 Substitució per un hiperònim: "Tigre" respecte a l'hipònim "animal". El tigre pertany al grup dels animals.
• 1.3 Substitució per un sinònim: "Canvi radical" és el mateix que "mutació".
• 1.4 Connectors: En aquest cas, "o sigui" s'utilitza per connectar i relacionar dos enunciats.

2. Llenguatge oral i llenguatge escrit

El llenguatge oral es manifesta per mitjà de sons articulats produïts per l'aparell fonador, i el llenguatge escrit es manifesta per mitjà de signes gràfics (grafemes i signes de puntuació). El llenguatge oral utilitza com a via de transmissió l'aire i el llenguatge escrit normalment utilitza el paper com a medi (també pot ser un correu electrònic). El llenguatge oral és de major ús, més pràctic i freqüent que la llengua escrita. El llenguatge oral és efímer i, per consegüent, posseeix poca durada en el temps; en canvi, l'escrit és durador o estable perquè es conserva a través del temps i l'espai. El llenguatge oral permet una modificació immediata del missatge i està subjecte a interrupcions; en canvi, el llenguatge escrit, si el missatge ja ha estat emès, no permet una correcció immediata.

3. Llenguatge, llengua i parla

• Llenguatge: És la capacitat que tenim els éssers humans de comunicar-nos a través d'un sistema de signes.
• Llengua: És el sistema de signes que escull cada comunitat per al seu ús propi.
• Parla: És la realització concreta, física i material de la llengua.

4. Progressió temàtica

La progressió temàtica és l'avanç progressiu del tema, és a dir, en cada paràgraf hi ha un rema diferent. El rema és la nova informació que hi ha en cada paràgraf del text.

5. Assumpte i tema

La diferència entre assumpte i tema és que l'assumpte és de què tracta el text i gairebé sempre es descriu amb una paraula. En canvi, el tema és l'opinió sobre l'assumpte i gairebé sempre es descriu amb una frase curta.

La narrativa

La narrativa és el gènere literari al qual pertanyen les obres que expliquen una història de ficció protagonitzada per un o més protagonistes. La funció que predomina més en un text narratiu és la funció referencial. Els elements més generalitzats en totes les obres narratives són tres:

• a) El personatge permanent: És el subjecte de la narració, l'element necessari per aconseguir la unitat d'acció de l'obra narrativa.
• b) El procés temporal: Consta d'una successió d'esdeveniments imprevisibles que modifiquen la situació.
• c) El sentit moral: És el motor que genera la història i, alhora, la finalitat del relat.

Classificació de la narrativa

El discurs narratiu es pot expressar en forma de vers (en les modalitats del gènere èpic), o en forma de prosa, en novel·la o conte:

• a) La novel·la: Relata una història extensa, combina tots els elements formals de la narració, presenta gran varietat de temes.
• b) El conte: És una narració més breu i esquemàtica que la novel·la. L'argument és simple. Pot ser un conte culte (conreat per molts escriptors, conte meravellós, de terror...), o un conte popular (de caràcter fantàstic, transmissió oral). Pot incloure la rondalla (conte per a infants) i la llegenda (conte històric per a la imaginació popular).

Elements formals de la narració