El Colonialisme del Segle XIX: Causes i Conseqüències

El Colonialisme

Definició

El colonialisme és el procés d'expansió política, comercial i cultural que va tenir lloc durant el segle XIX, quan els països europeus es van llançar a dominar el món, essencialment Àsia i Àfrica, per part de les potències europees.

Causes i Conseqüències

Causes

• Econòmiques: Europa buscava nous mercats, comprar al millor preu possible, invertir en altres llocs i obtenir mà d’obra barata per aconseguir beneficis més grans.
• Demogràfiques: L'excés de població europea va impulsar l'emigració per aconseguir millors condicions de vida.
• Polítiques: Les potències europees van entrar en conflicte per dominar més territoris d’interès estratègic i econòmic.
• Ideològiques: El nacionalisme conservador defensava la “diferència de races”, que comportava una suposada missió civilitzadora que va desembocar en el racisme. Pocs denunciaven i s’oposaven a aquestes idees.

Conseqüències

Les potències europees van millorar infraestructures, van conrear noves terres i van crear indústries en benefici propi. La introducció de mesures mèdiques va fer que la mortalitat baixés i la població augmentés, la qual cosa va portar a una crisi de subalimentació crònica a l'Àfrica. La construcció d’escoles va comportar un procés d'aculturació. Els missioners, tot i que ajudaven en alguns aspectes, van imposar el cristianisme.

A les colònies es va imposar la situació econòmica dels colonitzadors, atorgant privilegis a l'aristocràcia i la burgesia locals afins. Les terres van passar a mans dels colonitzadors i els conreus tradicionals van ser substituïts per grans plantacions. Els nadius treballaven i compraven els aliments dins d'una economia monetària i de mercat. Els productes industrials europeus van competir amb els artesanals locals, sovint destruint-los.

L’estructura social va canviar: la vida tribal va ser reemplaçada per la vida urbana, alterant les jerarquies tradicionals i familiars. Es va crear una clara separació entre la metròpoli i els indígenes. L’impacte de la cultura occidental sobre els indígenes va comportar una pèrdua d’identitat.

Conquesta de les Colònies

La cerca per l’expansió va portar a exploracions geogràfiques. Figures com Livingstone i Stanley van cartografiar l'Àfrica central. La superioritat militar europea va fer ràpida la conquesta, aprofitant sovint les rivalitats entre ètnies per enfrontar-les entre si i reclutar tropes locals.

Organització Colonial

L'organització colonial es va establir per controlar i administrar els territoris per part de la metròpoli. Es distingien principalment tres tipus:

• Colònies d’explotació: Destinades a l'explotació econòmica, amb una política d’ocupació directa (governador, comandaments militars, funcionaris d’administració i ordre, soldats). S'explotaven plantacions i minerals amb sous molt baixos per als nadius. El comerç amb altres nacions estava prohibit.
• Colònies de poblament: Territoris que rebien una important emigració de població blanca. La metròpoli els concedia certa autonomia en el govern interior. Són conegudes com a Dominis en el cas britànic.
• Protectorats: Territoris que mantenien, teòricament, una organització estatal i un govern indígena amb el seu propi aparell administratiu. No obstant això, existia un govern paral·lel de la metròpoli que controlava la defensa i la política exterior.

Repartiment del Món

Les grans potències es van llançar a controlar Àfrica, Àsia, les illes de l’oceà Pacífic, Oceania i extensos territoris d’Amèrica.

Repartiment d’Àfrica

Cap al 1870, les potències europees van intensificar la conquesta d'Àfrica. Els britànics es van expandir de nord a sud, mentre que els francesos ho van fer d'est a oest. Leopold II de Bèlgica va crear una colònia personal al voltant del riu Congo. L'entrada d'alemanys i italians en la cursa colonial va provocar enfrontaments. La Conferència de Berlín (1885) va establir les normes per a l'ocupació i el repartiment del continent entre les potències.

Ocupació d’Àsia

L'ocupació d'Àsia va ser duta a terme per potències europees i altres països amb ambicions expansionistes com Rússia, els Estats Units i el Japó. Els britànics van competir amb Rússia per l'Afganistan, van ocupar Birmània i, posteriorment, Malàisia. França es va establir a Indoxina. Les Guerres de l’Opi (1840-1858) van forçar l'obertura del comerç xinès i l'entrada d’interessos occidentals en l’explotació de les seves riqueses. La intromissió estrangera va ser contestada amb revoltes, com la dels bòxers (1899) a la Xina.

Imperi Britànic

L'Imperi Britànic posseïa vastos territoris, destacant l'Índia i importants zones d'Àfrica. El seu objectiu principal era controlar les rutes marítimes. L'Índia era una colònia d'explotació clau, important pel seu mercat i com a font de matèries primeres barates.

Imperi Francès i Altres Imperis

L'Imperi Francès es va instal·lar especialment a l’Àfrica del Nord i a Indoxina, competint directament amb els britànics. Altres potències com Rússia, Holanda, Portugal, Alemanya, Itàlia, Bèlgica i Espanya també van posseir territoris colonials.

Estats Units i Japó

Durant el segle XIX, els Estats Units i el Japó van iniciar la seva pròpia expansió colonial. Els Estats Units es van expandir en dues direccions principals: cap al Pacífic i cap al Carib. Es van apoderar d’una franja de Panamà on van construir el canal transoceànic. El Japó, per la seva banda, va frenar el progrés rus a Manxúria i va ocupar Taiwan.