Colonialisme i Segona Revolució Industrial: Transformacions del S.XIX

Colonialisme al Segle XIX: Expansió Global

El colonialisme, entès com l'expansió dels mercats captius, no és un fenomen nou, però al segle XIX es globalitza a causa del seu abast geogràfic i el caràcter global que adquireix. En aquest moment, el colonialisme representa un 40% de la superfície mundial i el 31% de la població total.

El 1830, Gran Bretanya era el país amb més colònies, sobretot a Àsia. El 1913, Gran Bretanya continuava sent el més important, però també s'hi van sumar altres països europeus, els EUA i el Japó. En aquesta època, el continent més colonitzat era Àfrica.

Impacte del Colonialisme: Aspectes Negatius per a les Metròpolis

Tenir colònies no sempre va ser positiu per a les potències colonials:

• Exceptuant el cas britànic, la majoria de mercats eren europeus.
• La major part de les matèries primeres procedien de països lliures.
• Mantenir les colònies tenia costos elevats.

Conseqüències Negatives per als Territoris Colonitzats

Estar sota domini colonial va ser negatiu perquè:

• El comerç estava monopolitzat.
• Els beneficis es repatriaven a la metròpoli.
• La mà d'obra nativa treballava en condicions abusives.

Aspectes Positius del Colonialisme

Malgrat els aspectes negatius, en alguns casos es va promoure el desenvolupament econòmic, com és el cas de la industrialització de la Índia.

La Segona Revolució Tecnològica

Les innovacions d'aquest període van canviar l'estructura de creixement econòmic, per això parlem de revolució tecnològica. Els líders d'aquesta revolució van ser Alemanya i els EUA, on van aparèixer noves indústries com la de l'acer, la química, el motor de combustió i l'electricitat.

La Indústria de l'Acer

L'acer és un aliatge de ferro i carboni que, gràcies a les investigacions de Bessemer, es va poder produir amb molta qualitat i a un preu baix. L'avantatge principal de l'acer és que és més resistent i durador que el ferro. Es va substituir el ferro per acer en moltes aplicacions: rails, màquines, etc. Això va permetre construir vaixells més grans que, en poder transportar més càrrega, van abaratir els costos. També va permetre la construcció de ponts per al ferrocarril, millorant així les comunicacions. Al principi, els principals productors eren els britànics, però posteriorment ho van ser els EUA i Alemanya.

La Indústria Química

La indústria química va tenir un gran pes a Alemanya, ja que la llarga pervivència dels gremis va afavorir la investigació i l'especialització. Els nous fertilitzants van permetre un augment de la productivitat agrícola (bo a curt termini, però a llarg termini va provocar un balanç energètic negatiu). Van aparèixer nous materials com els àlcalis, que van permetre elaborar sabó, vidres, pólvora i blanquejador. Aquests nous productes van necessitar nous inputs, amb la qual cosa van aparèixer més empreses, i també se'n van derivar d'altres com la farmacèutica.

El Motor d'Explosió i la Revolució del Transport

El motor d'explosió, igual que la màquina de vapor, genera energia cremant combustible, però aquest és més potent, menys voluminós i pesat, i el subministrament de combustible és automàtic (no cal anar tirant carbó a la caldera). Mentre que la màquina de vapor permetia transportar a gran escala, el motor d'explosió va permetre individualitzar el transport. Va suposar una gran revolució en l'automòbil, tot i que només a partir de la Primera Guerra Mundial, quan es va començar a produir en massa, abans eren molt exclusius. El canvi va venir amb Henry Ford, que amb la producció en sèrie va permetre que el seu Ford T arribés a tothom a un preu assequible.

Conseqüències:

• Naixement d'una nova indústria: la de l'automòbil.
• Revolució en el transport terrestre, marítim i aeri.
• Substitució de la màquina de vapor.

L'Electricitat: Avantatges i Impacte

Avantatges de l'electricitat:

• Es pot transportar a llarga distància, amb la qual cosa no cal que la indústria se situï al costat de les fonts d'energia.
• Es pot transformar en calor, llum o força.
• És flexible pel que fa a la quantitat: es pot utilitzar tant per als alts forns com per a les cuines domèstiques.
• Múltiples aplicacions: mecanització dels treballs manuals tradicionals, electrodomèstics, il·luminació, electroquímica.

L'electricitat va tenir un impacte real a partir de 1900-1910, quan el preu va començar a baixar i va anar arribant a més gent.

La Gran Empresa Moderna

Al principi, les empreses eren grans i cada vegada més grans, però a partir del 1970, amb la tercera revolució tecnològica, les economies es basen també en les petites.

Característiques de la Gran Empresa Moderna

• Divisió en unitats operatives amb funcions diferents: proveïdors, producció, tresoreria, recursos humans.
• Professionalització de la direcció: una sola persona ja no arriba a tot, no n'hi ha prou amb tenir el capital.
• Estructura jeràrquica.
• Tendència al monopoli: apareixen unes quantes grans empreses a cada país, per tant, les més petites no hi poden competir, i no hi ha lliure mercat.

Orígens de la Gran Empresa Moderna

• 1850: Empreses de ferrocarrils i telègraf. El control que s'havia d'establir perquè funcionessin bé va crear una nova forma d'organització empresarial de control, que és la base.
• 1880: La indústria química i la de l'acer ja es van crear amb aquesta nova forma d'organització.
• Estructura jeràrquica.