Colònies Romanes (Barcino, Mèrida) i l'Obra d'Horaci

Barcino: Colònia Iulia Augusta Paterna Faventia

Fundació i Urbanisme

Fundada per August el 15 aC, amb òrgans de govern similars als de la capital (Roma).

• Ubicació: Situada a la Via Augusta, dalt del turó Mont Tàber, enmig d'un pla.
• Dimensions: 10 hectàrees.
• Estructura: Planta rectangular, delimitada per muralles. El cardo (nord-sud) i el decumanus (est-oest) formaven una quadrícula ortogonal amb carrers amplis i clavegueres.

Economia i Recursos

El territori tenia una intensa explotació agrícola. Les principals produccions eren el vi i els cereals. El comerç i les exportacions van ser els grans motors econòmics.

Altres recursos destacats incloïen la pedra de Montjuïc i el ferro de les mines de Gavà.

Vida Social i Infraestructures

Els primers habitants eren d'origen itàlic. La colònia disposava de:

• Edificis públics: Termes, un gran fòrum i un gran temple (segle I aC), que era hexàstil, perípter i amb un pòdium. Les cerimònies es feien davant del temple, no a l'interior.
• Hidràulica: Dos aqüeductes.
• Vies d'accés: Envoltades de tombes (necròpolis), amb 85 elements funeraris.

Les restes arqueològiques importants inclouen la muralla, la Cella vinaria (magatzem de vi), la tinctoria (tints de roba) i set domus.

---

Mèrida: Colònia Emerita Augusta

Fundació i Context Geogràfic

Fundada per August el 25 aC. L'objectiu era assentar els legionaris veterans després de les guerres contra càntabres i àsturs.

Situada prop del riu Guadiana i de la Via de la Plata (nord-sud), era un nus de comunicacions de l'occident, ric en recursos naturals. Va obtenir l'estatut de colònia i va esdevenir capital de la província de Lusitània el 15 aC.

Urbanisme i Fòrums

• Dimensions: 80 hectàrees.
• Estructura: Perímetre emmurallat amb torres circulars i quatre portes als extrems del cardo i el decumanus, formant una quadrícula ortogonal.
• Fòrums: La ciutat tenia dos fòrums (municipal i provincial).
  • Municipal: Incloïa part del pòrtic i el Temple de Diana (d'època d'August).
  • Provincial: Destacava l'Arc de Trajà i les restes d'un temple (també de culte imperial).

Grans Edificis d'Espectacles

El Teatre i l'Amfiteatre es trobaven al mateix turó, intramurs, aprofitant el terreny per a les graderies.

• Teatre: És el més ben conservat (16-15 aC), amb capacitat per a 6.000 espectadors. Destaca la frons scaenae amb dos pisos i escultures de déus.
• Amfiteatre: Construït amb materials més pobres (maó, granit), amb capacitat per a 15.000 espectadors.
• Circ: Construït al segle I dC, extramurs. Tenia capacitat per a 30.000 espectadors i una arena de 30.000 m².

Infraestructures i Restes

El decumanus passava pel pont sobre el Guadiana (gairebé 800 m). Es conserven restes de carrers i cases, com la Casa de l'Amfiteatre i la Casa del Mitreu (extramurs).

Destaquen les infraestructures hidràuliques (intramurs), amb restes dels aqüeductes de Milagros, Rabo de Buey i Aqua Augusta. Aquests prenien aigua dels embassaments propers de Prosèrpina i Cornalvo.

---

La Poesia Lírica Grecoromana

La poesia lírica és el gènere on s'expressen amb emoció els sentiments col·lectius o la vida interior de l’ànima.

• Origen: Apareix a la Grècia del segle VII aC.
• Etimologia: En l’antiguitat grecoromana, el terme implicava una referència a la música de la lira.
• Funció: L’expressió de les passions, dels sentiments i dels estats d’ànim d’un individu o d'una col·lectivitat.

---

Horaci: Biografia i Context

Horaci va néixer a Venúsia (sud d'Itàlia), en un ambient camperol. El seu pare, un llibert, el va acompanyar a Roma perquè pogués estudiar. Als 20 anys va anar a Atenes per acabar els estudis.

• Carrera Militar: Va formar part de l'exèrcit de Brutus (assassí de Juli Cèsar).
• Cercle d'Intel·lectuals: L'any 38 aC, Virgili el va introduir a Mecenes, un influent membre del cercle d'intel·lectuals.
• Relació amb August: Els seus ideals polítics, culturals i ètics van coincidir amb els de Mecenes i August. Va estar al servei de l'emperador, rebent protecció, diners i honors.

---

Obres Principals d'Horaci

Sàtires

18 poemes en hexàmetres. Tracten temes com la insatisfacció humana, l'ambició política, els perills de les relacions sexuals amb dones casades, l'amistat i la importància de no jutjar els defectes aliens.

Èpodes

17 poemes amb un to satíric, però amb un caire més líric.

Odes / Carmina

Quatre llibres que Horaci adapta a la llengua llatina. Inclouen temes molt variats, des de temes històrics (com la victòria d'August sobre Marc Antoni i Cleòpatra) fins a filosofia de vida (amor, amistat, bona vida).

Epístoles

Cartes en vers (hexàmetres) que exploren les maneres de ser feliç.

Ars Poetica

Una carta on explica la seva concepció de l'art.

Carmen Saeculare

Poema escrit per celebrar i agrair als déus la pau d'August.

---

Filosofia i Tòpics Literaris

L'obra d'Horaci és una barreja de lirisme i filosofia. El poeta es mou entre l'epicureisme (la necessitat de conformar-se amb la vida que cadascú té) i el seu propi pensament. Els seus tòpics literaris són recurrents en la cultura occidental i estan lligats a la seva forma de veure la vida.

Tòpics Literaris d'Horaci

• Beatus ille: Elogi i idealització de la tranquil·litat de la vida al camp. També l'elogi de la moderació com a forma d'aconseguir la felicitat.
• Tempus fugit: La fugacitat del temps i la presència constant de la mort.
• Carpe Diem: La crida a aprofitar cada moment de la vida.
• Frugaliter: Lloança dels plaers senzills de la vida (beure, menjar, estimar...).
• Non omnis moriar: La immortalitat de l'artista a través de la seva obra.