Colonització i Guerres Mèdiques a l'Antiga Grècia

L'Expansió Grega i l'Ascens de les Polis

Gradualment, la colonització grega a l'est va arribar al territori de l'actual Ucraïna, banyat pel mar Negre. A l'oest, les costes d'Albània, Sicília i el sud de la península Itàlica van ser colonitzades, així com les costes de França, Còrsega i el nord-est de la península Ibèrica. Al sud, es van fundar colònies a Egipte i Líbia. Les polis gregues encara estaven en formació, però disposaven de bons recursos. Alguns exemples són: Atenes, que tenia el Laurion (una mina de plata gegant); l'illa de Paros (on es trobava el millor marbre del món antic); Creta; Corint; Delos (l'illa divinitzada on van néixer Apol·lo i Àrtemis); la Jònia (l'origen de la filosofia), etc. En aquest període es van crear les Olimpíades o Jocs Olímpics. La primera Olimpíada es va celebrar l'any 776 aC i només hi podien participar els grecs. Les colònies gregues, encara que no estaven unides políticament, mantenien enllaços culturals, religiosos i comercials entre si. Els grecs, a casa seva i a les colònies, s'organitzaven com a comunitats independents, i les ciutats, les polis, es van convertir en la unitat bàsica de govern grec.

Durant aquest període, es va produir un desenvolupament important en tot el món grec, acompanyat del creixement del comerç i la manufactura. Les ciutats gregues eren, originalment, monarquies, encara que moltes eren massa petites i el terme rei (basileus) dels seus governants pot ser confús. Els terratinents eren qui tenien el poder i els que formaven una aristocràcia guerrera que s'involucrava en petites guerres internes i, així, van eliminar ràpidament la monarquia. Al mateix temps, el naixement d'una classe comerciant o mercantil (fita representada per la introducció de l'ús de la moneda el 680 aC) va produir un conflicte de classes a les grans ciutats. Des del 650 aC, les aristocràcies havien de lluitar per no ser enderrocades i reemplaçades per líders populars (tyranoi).

Atenes, Esparta i l'Hegemonia Grega

Per al segle VI aC, diverses ciutats ja havien emergit com a centres dominants dels afers grecs: Atenes, Esparta, Corint i Tebes. Cadascuna d'aquestes havia controlat les àrees rurals que les envoltaven. Atenes i Corint esdevindrien potències marítimes i comercials. Atenes i Esparta van tenir una rivalitat tal que dominarien tota l'antiga Grècia mitjançant aliances amb altres polis per aconseguir-ne l'hegemonia política i comercial.

A Esparta, l'aristocràcia terratinent encara conservava el poder, i la constitució de Licurg, al voltant del 650 aC, va afermar el seu poder i va donar a Esparta un règim militarista sota una monarquia dual. Esparta va dominar les altres ciutats del Peloponès, llevat d'Argos i Acaia.

A Atenes, per contra, la monarquia havia estat abolida el 685 aC i les reformes de Soló van establir un sistema moderat de govern aristòcrata. Els aristòcrates van ser succeïts per la tirania de Pisístrat i els seus fills, que van fer de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisistràtides van ser enderrocats, Clístenes va establir la primera democràcia del món (500 aC), amb el poder compartit per una assemblea formada per tots els ciutadans barons. Cal esmentar que només una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret; se n'excloïen els esclaus, les persones lliures i els estrangers.

Les Guerres Mèdiques: El Conflicte amb Pèrsia

A Jònia, sobre la costa egea, les ciutats gregues, que incloïen els grans centres de Milet i Halicarnàs, no van poder mantenir la independència i van ser conquerides per l'Imperi Persa el segle VI aC. El 499 aC, els grecs es van aixecar en la Revolta Jònica, i Atenes i altres ciutats gregues els van donar suport. El 490 aC, el rei persa Darios I, després de suprimir la revolta de les ciutats jòniques, va enviar una flota per castigar els grecs. Comença la Primera Guerra Mèdica. Els perses van arribar a l'Àtica, però van ser derrotats en la Batalla de Marató (490 aC) per l'exèrcit grec, encapçalat pel general Milcíades el Jove.

Deu anys després, el successor de Darios I, Xerxes I de Pèrsia, va enviar-hi una força molt més poderosa per terra. Després de ser detinguts pel rei d'Esparta, Leònides, a les Termòpiles, Xerxes va avançar cap a l'Àtica, i va capturar i cremar Atenes. Però els atenesos havien evacuat la ciutat per mar i, sota Temístocles, van derrotar la flota persa en la Batalla de Salamina (480 aC). Un any després, els grecs, sota Pausànies l'Espartà, van derrotar l'exèrcit persa a Platea.