El Colosseu: Funcions, Propaganda i Models Arquitectònics

Funcions del Colosseu

Funció Lúdica

El Colosseu és un amfiteatre i, per tant, un espai dedicat a la celebració d’espectacles: lluites de gladiadors (munera), amb feres salvatges (venationes) i representacions de batalles navals històriques (naumàquies). L’entrada era gratuïta i la gent seia segons el seu estatus social.

Funció Propagandística

Abans de l’incendi de Roma, en època de Neró, Roma era de les poques ciutats romanes que encara tenien un amfiteatre de fusta, però amb l’incendi va quedar completament destruït.

Vespasià necessitava guanyar-se la confiança del poble i la construcció del Colosseu formava part de la campanya propagandística del nou emperador per tal que el poble tornés a confiar en els seus governants, concretament en ell i en la seva dinastia.

Segons una inscripció trobada al lloc, «l'emperador Vespasià dedicava la porció que li tocava del botí que li corresponia del tresor que els romans havien conquerit en la Gran Revolta jueva de l’any 70 dC, a construir aquest amfiteatre nou.

Tit (79-81), que va substituir el seu pare, havia de guanyar-se el poble, ja que semblava que els déus estiguessin en la seva contra: el volcà Vesuvi va entrar en erupció, soterrant les ciutats de Pompeia i Herculà, i la ciutat de Roma va tornar a patir un incendi.

La inauguració de l’amfiteatre va ser un gran acte per guanyar-se el poble de Roma, declarant 102 dies de festa a Roma i anunciant que se celebrarien espectacles de manera permanent.

Domicià (81-96) va succeir el seu germà mort prematurament. Va colonitzar la Britània i va fortificar la Germània, i va fer la seva aportació al Colosseu en afegir el darrer pis.

Al voltant s'hi van construir les escoles de gladiadors i altres edificis de suport.

Models Arquitectònics del Colosseu

Influència i Disseny

L’amfiteatre de planta el·líptica, que sorgeix de la unió de dos teatres grecs, va ser una tipologia arquitectònica original de l’Imperi Romà.

Influències Arquitectòniques

La superposició d’ordres arquitectònics als diferents pisos era habitual en l’època hel·lenística i es va utilitzar també al teatre de Marcello (13 aC), que va ser un model molt copiat en el Renaixement i en el Barroc.

El sistema de graderies i les instal·lacions del subsòl van servir de model a molts amfiteatres posteriors i fins i tot podem trobar influències en algunes construccions actuals com són els estadis de futbol.