El Colosseu: Història i Arquitectura

El Colosseu o Amfiteatre Flavi

Fitxa Tècnica

• Títol: Colosseu o Amfiteatre Flavi
• Autor: Desconegut (encarregat per l'emperador Flavi Vespasià)
• Cronologia: s. I (72-80)
• Tipologia: Amfiteatre
• Materials: Blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc
• Estil: Romà imperial
• Localització: Roma

Context Històric

El Colosseu es va començar a construir durant el mandat de l'emperador Flavi Vespasià i va ser inaugurat l'any 80 pel seu successor Tit, encara que no es va acabar completament fins a l'any 82 gràcies a la iniciativa de Domicià. Un cop acabades les obres, el Colosseu es va convertir en l'amfiteatre més gran que s'havia construït mai.

Durant gairebé 500 anys, al seu interior s'hi van celebrar nombrosos jocs, fins i tot després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.

L'abandonament i dos terratrèmols van provocar la ruïna parcial del monument, fet que el va convertir en una pedrera de marbre per a la construcció d'altres edificis.

Descripció Formal

La part de la façana conservada està articulada en quatre nivells aixecats sobre un estilòbat o podi, que es corresponen amb els pisos interiors. Els tres primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs de mig punt, acompanyats per columnes adossades que suporten un entaulament decoratiu.

El quart nivell, o àtic, està format per un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars. De baix a dalt, se superposen aquests ordres: Dòric-toscà, jònic i corinti. L'últim pis, l'àtic, estava decorat amb lesenes d'estil corinti i 24 màstils de fusta que sostenien un tendal que protegia els espectadors de la pluja i el sol.

La planta el·líptica defineix l'espai de manera concèntrica. Al centre hi ha l'arena, on tenia lloc l'espectacle, i al voltant hi ha la càvea, lloc on se situaven les graderies en les quals s'asseien els 50.000 espectadors que podia arribar a acollir.

L'accés al recinte es feia a través dels arcs del pis inferior. A partir d'aquí, una complexa organització de galeries anulars i radials coronades per voltes de canó i d'aresta permetien la circulació per tot el recinte. Les comunicacions entre cada nivell es feien mitjançant escales i rampes que donaven accés a les grades a través d'unes portes anomenades vomitoris.

Sota l'arena, al subsòl, hi havia una complexa obra de maons que, a més d'albergar les diferents dependències de servei i les cel·les per a les feres, estava dotada d'un sistema impermeabilitzat de conducció de l'aigua.

Funció, Contingut i Significat

S'anomena Colosseu per la colossal estàtua de 40 m de l'Emperador Neró que estava situada prop del monument. S'hi celebraven nombrosos espectacles de lluita entre gladiadors i feres salvatges, i, fins i tot, s'hi escenificaven batalles històriques. L'entrada era gratuïta i la gent es col·locava segons el seu estatus social.

La construcció del Colosseu va ser considerada un regal generós de l'emperador al poble, amb el qual potenciava la imatge benefactora del seu poder i glorificava la seva divinitat.

L'emperador, assegut en una tribuna, podia salvar o condemnar els lluitadors aixecant o abaixant el polze.

Entorn i Integració Urbanística

El Colosseu es va construir sobre les ruïnes del gran parc creat per Neró al voltant del seu palau, la Domus Aurea, concretament al lloc que ocupava el llac artificial. Està situat en un dels extrems dels antics fòrums de la ciutat de Roma i proper al Circ Màxim.

Models i Influències

L'amfiteatre, la planta el·líptica del qual sorgeix de la unió de dos teatres grecs, va ser una tipologia arquitectònica original de l'Imperi Romà.

La superposició d'ordres als diferents pisos era habitual en l'època hel·lenística. Ja havia estat utilitzada anteriorment i va ser un model molt copiat posteriorment per arquitectes del Renaixement i del Barroc.

Tant el sistema de graderies com les instal·lacions del subsòl de l'arena van ser un model prototípic molt seguit en la construcció d'altres amfiteatres. Fins i tot, algunes solucions han servit de model per a la construcció de recintes esportius moderns, entre els quals, els estadis de futbol.