Columna de Trajà: Art i Història Romana

La Columna Trajana

1. Catalogació

• Títol: La Columna Trajana
• Autor: Apol·lodor de Damasc
• Lloc: Al centre del Fòrum de Trajà, Roma
• Cronologia: 107-113 dC
• Material: Marbre
• Dimensions: 40 m (alçada) x 4 m (diàmetre)
• Estil: Romà Imperial
• Tipologia: Relleu

2. Estil o Moviment

2.1 Característiques Generals

• Clara subordinació a l'arquitectura
• Origen molt eclèctic
• Influència de l'art etrusc (realisme)
• Influència de l'art grec (quantitat de còpies)
• Materials: Marbre, pedra i bronze
• Dos gèneres propis:
  • Retrat (escultura funerària)
  • Relleu històric
  • Relleu commemoratiu (sarcòfags)

2.2 Relació amb Altres Estils

Prové de tres grans influències:

• Influència de l'art etrusc:
  • Utilitzen l'arc, la volta i la columna toscana.
  • Pintures murals al fresc
  • Temes: escenes de la vida quotidiana, de caràcter alegre, vitalista i dinàmic
  • Segles: VII i V aC
• Influència de l'art grec:
  • Imiten molts models grecs de temple i teatre (amfiteatre)
  • Imiten obres i se'n fan còpies
  • Colonització cultural
• Influència de l'art hel·lenístic

3. Context Històric, Social i Cultural

Roma: regió del Laci - Itàlia - Mediterrani: Península Ibèrica - Anglaterra - Rhin - Danubi - Orient Mitjà - Àfrica septentrional.

Etapes:

• Monarquia (735 aC)
  Es crea la fundació de Ròmul i Rem i és l'època caracteritzada per les lluites entre pobles veïns (etruscs).
• República (509 aC)
  • 280 aC: expansió i conquesta d'Itàlia.
  • 100 aC: expansió i conquesta de la costa mediterrània.
  • S'imposa la “democràcia” i es realitzen guerres civils constants.
• Imperi (27 aC)
  • Fi de la democràcia i s'estableix el règim imperial.
  • S'aconsegueix la ciutadania romana per a tots els habitants lliures.
  • Etapa de màxima expansió romana.
  • Segle I: inici de l'era cristiana (Edicte de Milà)
  • 313: Legalització del Cristianisme.
  • 391: Teodosi estableix el Cristianisme com a religió oficial de l'Imperi i es prohibeixen les altres creences.
  • 395: Divisió de l'Imperi: Occident i Orient.
  • 476: Fi de l'Imperi d'Occident.

Societat i Cultura

• Neix a Grècia i es difon a Roma “la civilització occidental”.
• Capacitat d'assimilació de tots els avenços de l'antiguitat i, especialment, de la cultura i l'art grec: art eclèctic.
• Sentit pràctic i capacitat d'organització; “els romans són més bons estrategs, legisladors, constructors i enginyers”.
• Voluntat de romanitzar l'Imperi i voluntat uniformadora com: unifiquen la moneda, la seva economia, organització política i les lleis, la llengua, la cultura, l'art i la religió.

4. Aspectes Formals

4.1 Composició

És una columna cilíndrica, és a dir, té base simple, fust per tambors cilíndrics i capitell dòric (té uns 4 m d'alçada). Damunt de la columna hi ha una estàtua de bronze de l'emperador.

La seva estructura està construïda per una entrada a la cara principal de la base —la que mira cap a la basílica Úlpia— i s'hi pot accedir gràcies a una escala de cargol.

El fust de la columna està format per dotze tambors de marbre que es cohesionen gràcies a l'estructura helicoïdal com a escala de cargol.

4.2 Ritme

Té un moviment rectilini, ja que és un monument commemoratiu (columna).

4.3 Temps

Voluntat d'eternitat.

4.4 Expressió

No es veu un clar dinamisme, sinó un moviment recte i demostratiu.

4.5 Volum i Espai

El més important de la columna és el fris, que presenta una cinta helicoïdal de 200 m de llargada, plena de relleus. A la meitat inferior hi ha narrada la 1a Guerra Dàcia. A la meitat superior, la 2a. Els relleus mostren una seqüència narrativa de diverses accions bèl·liques de Trajà resolta amb mitjans escultòrics com ara les profunditats dels diferents relleus.

Els frisos envolten la columna amb un total de 2500 figures humanes i l'emperador Trajà hi apareix 70 vegades (amb més grandària que els altres).

Està formada per grans blocs l'un damunt de l'altre, però fa pensar que ho van fer per mitjà d'un sistema de politges.

4.6 Llum

Hi ha la sensació de profunditat gràcies a les diverses grandàries dels elements i pel joc de llum i d'ombres.

4.7 Cromatisme

No es produeix l'ús correcte de la perspectiva, encara que la profunditat és produïda per les diverses grandàries dels elements del joc de llum i d'ombres.

4.8 Realisme

El realisme també es pot veure als rostres dels personatges retratats. Hi ha un gran detallisme a tots els esdeveniments de la columna (que sembla una pel·lícula). Es facilita la visibilitat perquè a l'hora d'observar-la la franja del relleu va augmentant a mesura que s'allunya del terra. La imatge més propera fa 0,89 m i la més llunyana fa 1,25 m.

5. Interpretació, Funció, Contingut i Significació

5.1 El Paper de l'Artista

Va ser encarregada per l'emperador Trajà, ja que havien estat tots dos en moltes expedicions militars i gràcies a això es va fer la columna.

5.2 El Client

L'Emperador Trajà

5.3 Funció Utilitària

La finalitat d'aquesta columna era triple:

• Commemorar la conquesta de la Dàcia (important victòria militar de Trajà)
• Guardar en una cambra mortuòria al costat del nord del basament les cendres de l'emperador i la seva muller.
• Assenyalar fins on arribava el turó desplaçat pel fòrum.

5.4 Tema

Aquesta columna fou dirigida per lloar les dues grans victòries de les legions de Trajà a la Dàcia. La superposició de figures permet que es vegi una panoràmica tant del camp de batalla i de les escenes que tenen lloc al rerefons com dels escenaris on els dacis preparen la seva estratègia. Té un caràcter heroic, encara que les escenes són doloroses i negatives.

Els relleus de la columna van ser una gran influència per als propers autors del Renaixement, com Rafael i Miquel Àngel.