La Comèdia a Roma: Plaute i Terenci, Estructura i Elements del Teatre Romà

La Comèdia a Roma

Orígens i Influència Grega

La comèdia entra a Roma per influència grega. Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però Plaute va compondre un tipus de comèdia d'esperit romà. A Roma convivien la fabula palliata (comèdia a la manera grega, l'acció es desenvolupava a Grècia i els personatges vestien el pallium) i la fabula togata (acció a Roma i els actors vestien la toga).

Plaute: Vida i Obres

Plaute va néixer a Sarsina el 250 a.C. i es va traslladar a Roma, on es va dedicar al teatre i va formar part d'una companyia de còmics. Després d'un període de dificultats econòmiques, va decidir escriure i representar obres. Plaute es va dedicar a la fabula palliata. Se li atribueixen 130 comèdies, de les quals 21 són reals. La temàtica principal gira al voltant de membres d'una família que es veuen obligats a una separació forçosa, que porta a confondre una persona per una altra i a intercanviar-se els papers. Tot es resol gràcies a la intervenció de l'esclau. Miles gloriosus es va escriure el 205 a.C. Totes les seves obres tenen un pròleg que explica el tema principal, i diverses escenes amb entrades i sortides de personatges. El llenguatge és viu, expressiu i completament nou, amb jocs de paraules i repeticions.

Personatges

• Principals:
  • El vell
  • La matrona: Té mal caràcter i malgasta els diners.
  • El jove: Sol ser el protagonista, tot i que queda eclipsat per l'esclau.
  • La jove: No presenta cap dificultat. Es burla de tothom. És qui guia l'acció.
• Secundaris:
  • El soldat: Es presenta com un fanfarró.
  • El paràsit: És un personatge còmic i astut.
  • El prestador: Vol treure el màxim rendiment dels seus préstecs.

Teatre a Roma

Tragèdia, Comèdia i Drama

Al principi, hi havia imitacions d'obres estrangeres, sobretot del teatre grec. Després de molts anys, Roma va tenir comediògrafs importants com Plaute i Terenci.

Orígens del Teatre a Grècia

Les primeres representacions tenien un rerefons religiós, amb el déu Dionís (vi) i se li dedicaven unes festes (Dionísies). Els autors presentaven obres i un jurat escollia dos finalistes. Els rics triaven els actors i s'encarregaven de l'escenificació. El teatre va deixar de ser religiós i es van fer concursos dramàtics per esdeveniments polítics. El teatre era més important a Grècia que a Roma. A Grècia, l'objectiu era purificar-se dels defectes dels mortals, mentre que a Roma, era la diversió.

Estructura del Teatre Romà

Les primeres representacions eren a l'aire lliure, amb escenaris provisionals desmuntables i espectadors drets. Després, hi va haver teatres movibles de fusta. L'any 55 a.C., Pompeu en va fer un de pedra. El model eren les colònies gregues del sud d'Itàlia. En l'època d'August, els teatres de Balb i Marcel eren els més importants.

Parts del Teatre

• Càvea: Sobre muntanya o formigó. Grades semicirculars i esglaonades. Els espectadors s'asseien segons la classe social: primer els senadors, després els cavallers i, finalment, la resta del poble. S'entrava per l'accés vomitoria, que donava a escales radials scalae, que separaven sectors verticals cunei, uns passadissos baltei i tres sectors horitzontals: maeniana imma cavea (sector inferior), maeniana media cavea (central) i maeniana summa cavea (superior).
• Orquestra: Zona semicircular al peu de la graderia per als senadors.
• Escenari (scaena): Molt gran i tenia diferents sectors: proscaenium, plataforma (pulpitum) on actuaven els actors. El fons decorat era el frons scaenae.
• Postscaenium: Vestuari dels actors.
• Subscaenium: Sota l'escenari, maquinària. També podien tenir jardins que, si plovia, es cobrien amb una tela (velum).

Actors (Histriones)

Sempre eren homes amb màscares (personae) i perruques. La màscara i la perruca proporcionaven informació sobre el personatge que interpretaven. Màscara marró per a homes, blanca per a dones. Perruques rosses per a joves, vermelles per a esclaus. Vestit blanc per a vells, groc per a prostitutes, colors vius per a joves. Portaven sabates de sola alta (coturns) per a més alçada. Els arguments podien ser seriosos (tragèdia) o de crítica social (comèdia).

Espectacles

Hi havia espectacles de mim (preferit, no tenien màscara i es veien els gestos), pantomima (un actor feia tots els papers) i drama satíric (peça per riure després d'una tragèdia curta). Els romans no eren molt aficionats al teatre i consideraven els actors de classe social baixa.