Comèdia Romana: Orígens, Autors Clau (Plaut i Terenci) i Teatre

La Comèdia a Roma: Influències i Característiques

La comèdia a Roma no és un gènere original, ja que està profundament influïda per la Comèdia Nova Grega i autors com Menandre i Dífil. La modalitat de comèdia romana amb més èxit va ser la palliata, ambientada en un context grec.

Autors Principals de la Comèdia Romana

Els principals autors de comèdies a Roma van ser Plaut i Terenci.

• Plaut: Se'n conserven vint-i-una obres, com ara La Comèdia de l’olla, Els bessons i El soldat fanfarró.
• Terenci: Se'n conserven sis obres, com La Sogra i Els germans.

Personatges i Llenguatge

Els personatges principals de la comèdia romana inclouen:

• Els esclaus entremaliats, que intenten solucionar els enamoraments dels seus amos i aconseguir les noies dels proxenetes.
• El soldat fanfarró i cregut.
• Els vells, sovint massa rígids en l'educació dels fills.

Les dones normalment tenen un paper passiu o secundari. El llenguatge utilitzat és popular, extret de la gent del carrer. Especialment en el cas de Plaut, aquesta llengua és la més semblant a la que parlaven els romans.

L'Espai de Representació: El Teatre Romà

L'espai de representació era l'edifici del teatre. Inicialment, els teatres romans eren de fusta i desmuntables. A partir del segle I a.C., es van començar a construir teatres de pedra seguint els models grecs.

Estructura del Teatre Grec vs. Romà

El teatre grec es dividia en tres parts: la graderia (on seien els espectadors), l'orchestra (espai circular per al cor) i les construccions de l'escenari (plataforma per als actors i l'scaena com a teló de fons/vestidors).

Els romans van seguir aquesta estructura, però van introduir innovacions significatives:

Innovacions Arquitectòniques Romanes

1. Graderia (Cauea): Mentre els grecs construïen sobre la falda d'una muntanya, els romans, quan no podien aprofitar el pendent, edificaven teatres independents. La graderia descansava sobre un sistema d'arcs i galeries, permetent construir teatres a qualsevol lloc. La façana exterior presentava fileres d'arcs en diversos pisos.
2. Orquestra (Orchestra): En el teatre romà, l'orchestra, circular en el model grec, va esdevenir semicircular. La seva funció va canviar: ara hi seien els espectadors més importants.
3. Escenari (Proscaenium o Pulpitum): Els romans el feien més ample.
4. Scaena: En el teatre romà, la scaena es construïa tan alta com la cauea, tancant l'espai en un semicercle. La façana interior (frons scaenae), adornada amb columnes, tenia tres portes i servia de decorat permanent.

Tant el teatre grec com el romà eren a l'aire lliure, però els romans sovint cobrien la zona amb un tendal per protegir-se del sol. La cauea es dividia en tres sectors segons la classe social.

Teatres Destacats

• A Roma, el més important va ser el Teatre de Pompeu, amb capacitat per a 27.000 espectadors.
• A la península Ibèrica, els més ben conservats són els de Mèrida i Sagunt. Les restes del teatre de Tarraco estan molt malmeses.

Context i Obra de Terenci

1. Context Històric: Època de Terenci

Aquest període se situa entre la segona i la tercera Guerra Púnica. Roma ja era una potència mundial, marcada per la corrupció i la pèrdua dels antics valors i costums (virtutes). Les classes dirigents augmentaven el seu poder, mentre que els sectors menys privilegiats i els pobres comerciants es veien afectats, convertint-se en clients.

Grècia era vista com un model, amb una gran abundància d'esclaus grecs i l'arribada de biblioteques gregues senceres.

2. La Comèdia Romana: Fabulae

El teatre romà era considerat una pràctica dins dels jocs (ludi). Per això, els romans parlaven de ludi scaeni (jocs escènics) més que de teatre.

Les obres principals eren les fabulae (comèdies), que constitueixen el gruix dels testimonis conservats. Es poden anomenar “comèdies a la grega” perquè l'acció i els personatges són grecs (vesteixen el pallium), però l'esperit és totalment romà. Les palliatae prenen com a models Dífil, Filemó i Meandre de la Néa o Comèdia Nova grega.

En oposició, la fabula togata és la comèdia "nacional" romana, on els personatges són llatins o itàlics, vesteixen la toga i l'acció transcorre en terres itàliques.

3. L'Autor: Publi Terenci Àfer

La vida i obra de Terenci ens han arribat gràcies a la biografia escrita per Suetoni i un comentari sobre cinc de les seves comèdies. Va néixer a Cartago, entre el 195 i el 185/184 a.C.

Vida i Protecció

El seu nom complet era Publi Terenci Àfer. Va ser esclau del senador Terenci Lucà, qui li va donar el nom, el va educar com a home lliure i finalment el va afranquir. Suetoni assenyala la seva amistat amb personatges il·lustres com Publi Escipió Emilià l’Africà i Gai Leli.

La biografia esmenta un rumor de l'època segons el qual Escipió i Leli l'ajudaven en la composició de les comèdies, fet que l'autor no va desmentir, probablement per afavorir els seus protectors.

Viatge i Mort Misteriosa

Després de representar les sis comèdies, Terenci va iniciar un viatge misteriós del qual no va tornar. Els motius són discutits: evasió de polèmiques romanes, desig de conèixer millor la vida representada, o cerca de nous originals grecs. Es creu que Terenci va inaugurar el “viatge d’instrucció” a Grècia. Les causes de la seva mort també són hipotètiques (naufragi, malaltia, etc.).

L'únic punt indiscutible sobre Terenci, segons Suetoni, és la seva condició servil i la seva relació amb l'aristocràcia.