Comentari d'Art Contemporani: Jackson Pollock i l'Action Painting
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,91 KB
Esquema per al comentari d'art contemporani
Per realitzar un comentari d'art contemporani correcte, cal seguir els següents punts:
- Catalogació: Nom de l'autor, títol de l'obra i ubicació actual.
- Anàlisi material: Mesures, tècnica, estat de conservació i transformacions (mutilacions, restauracions, etc.).
- Descripció: Registre escrit de les condicions de l'obra observables visualment.
- Estructura:
- Idees mare: Conceptes visuals bàsics de l'estructura de l'obra (paraula).
- Esquelet estructural: Expressió plàstica de les línies de força visual més importants de la imatge (esquema visual).
- Context:
- Ubicació original: Lloc de primera destinació, si ha canviat.
- Circumstàncies: Exposició dels elements històrics de la imatge; per exemple: l'assumpte (iconografia), biografia, etc.
- Síntesi: Expressió conclusiva amb la intenció de donar una interpretació de l'obra, posant en relació els elements dels epígrafs anteriors i, eventualment, formulant alguna idea nova pròpia.
Aplicació a l'obra proposada: Jackson Pollock
Catalogació de l'obra
L'autor és Jackson Pollock (1912-1956). El títol de l'obra és Número 1, també coneguda com Boira de lavanda (Lavender Mist). Es tracta d'una pintura realitzada amb oli, esmalt i purpurina sobre tela. Té un format gran, d'aproximadament 3 x 5 m (sense especificar exactament). Fou creada l'any 1950 i actualment es troba a la Galeria Nacional de Washington (EUA).
Anàlisi material i descripció
L'obra presenta una mida molt gran (no per a penjar-se a casa), fent servir colors artístics (oli) i industrials (purpurina, esmalt). Es troba ben conservat. Pel que fa a la descripció, el rectangle que forma la tela està del tot cobert, sense cap buit, per reguerols de pintura de molts colors que es superposen els uns als altres, creant un entrellaçament de línies inextricable. Aquests reguerols enregistren el gest del pintor en projectar damunt la tela pinsells diversos impregnats de color que ha gotejat, fent línies de traç variat, usualment corbades, com camins.
Estructura i context històric
L'estructura es defineix per l'abstracció, l'horror vacui, la gestualitat, el degoteig (dripping) i la no-composició. Respecte al context:
- Ubicació original: Difícilment una casa particular; només podia anar a una galeria o museu.
- Circumstàncies: Pollock pinta amb molta angoixa vital; viu un moment on han caducat totes les il·lusions: el comunisme (amb l'estalinisme), la llibertat, l'horror de la bomba atòmica, l'extermini dels jueus, el colonialisme, la política exterior nord-americana, etc. És un home modern, amb la crisi, escissió espiritual, estranyament i alienació del nostre temps; un angoixat. Tot això es veu a la seva pintura.
L'autor vol presentar la seva veritat nua interior, deixar que l'ànima surti a doll, com un corrent tumultuós, projectant-se sobre la tela. La vol gran perquè, segons diu ell, en una pintura gran tu no controles, i així es deixava dur per la inspiració; deia que només volia ser natura. L'obra és l'expressió del seu conflicte interior. Aquesta realitat íntima no té res a veure amb el món físic ni la representació de l'univers palpable (figuració).
Síntesi i interpretació final
L'obra de Pollock aprofundeix en l'abstracció, acabant el camí encetat pel Renaixement i que assolia el seu cim a Las Meninas. Aquí el pintor vol tota la Veritat, però no la que forma part de la realitat física, sinó l'anímica: un món estranyat, sense eficàcia experimental. De forma concreta, l'autor manifesta l'horror que sent pel món que l'envolta.
És interessant tenir en compte que aquesta pintura és contemporània del gran èxit de la vida americana (anys 1940 i Guerra Freda): el triomf d'un imperialisme, l'estandardització de la societat, l'èxit de l'economia industrial, l'abundància i l'esclat de la cultura popular; l'obra és una crítica d'aquest món. Alhora, planteja la irrupció en el misteri, el que era el territori de la religió, amb un format secular. En efecte, el Número 1 és el primer de tots, com la "causa primera" dels metafísics; i el segon títol de l'obra (Boira) pot referir-se també al misteri, lluny de la raó, que comporta la vivència religiosa. L'obra és paral·lela a la tradicional experiència mística sense els seus recursos iconogràfics, amb un format i contingut molt innovador.