Comerç a Catalunya i Espanya: Anàlisi i Tendències Actuals

El Comerç en el Món Actual

A. COMERÇ: Intercanvi de béns/serveis a un preu determinat entre productors i consumidors. Té lloc als mercats, que poden ser de tres tipus:

• Mercat Concret: La mercaderia hi és present.
• Mercat Abstracte: Borsa d’accions.
• Fira de Mostra: Accés només per a comerciants, on s’ensenyen diferents invents/prototips. El consumidor no hi pot participar directament.

Característiques del comerç al món:

• Es concentra als nuclis urbans i industrials.
• Especialització per estats.
• Gran volum d’intercanvis (globalització).
• Nous estudis de CFGM/CFGS relacionats amb el comerç.
• Gran nombre d’intermediaris (increment de preus).
• Engloba petits establiments a grans multinacionals.

B. CREIXEMENT del sector comercial: Liberalització dels mercats (eliminació d’aranzels) → Grans països comercials: la triada (UE, EUA, Japó i Xina). Millores en comunicacions i telecomunicacions.

Característiques del Comerç Interior a Espanya

a) La dualitat del comerç interior espanyol: Hi coexisteixen un gran nombre de petites empreses al costat de grans empreses comercials (nacionals o multinacionals).

b) Canals de comercialització: Canals a través dels quals circula un producte des del punt de producció fins a la seva destinació final de consum.

c) El comerç a Espanya: Dona lloc a més de 3 milions de treballadors, sobretot dones.

d) Canals de distribució del comerç:

• Canals d’equipament: No requereixen intermediaris. S’hi practica el Leasing (llogar maquinària i pagar-ne una renda amb la possibilitat de comprar-ho al final) i el Rent-in (inclou el manteniment i l’assegurança durant sinistres, però sense opció final de compra). Importància de les grans fires de maquinària de Madrid, Barcelona, València, Bilbao, Sevilla i Saragossa.
• Béns de consum:
  • Aliments frescos: Comercialització ràpida i dimensió reduïda dels comerços. Gran cadena d’intermediaris que fan incrementar el preu final. Apareixen cooperatives i agrupacions de productors que venen de manera directa els productes als grans mercats per tal de que no incrementin el preu.
  • Béns de consum durables (conserves, confecció, mobles...): Fins als anys 70, gran atomització en petites botigues (tracte personal). A partir dels 70, aparició de les grans superfícies: supermercats (venda d’aliments, begudes, adrogueria i perfumeria mitjançant l’autoservei) i els hipermercats (supermercats que ofereixen molts productes variats i solen estar a les afores de les ciutats). Ofereixen preus més econòmics ja que compren en grans quantitats (economies d’escala) i ofereixen marques blanques (productes genèrics sense marca exclusius d’una determinada cadena de supermercats). La implantació de grans superfícies ha provocat el tancament de petites botigues. Avui, nova reglamentació.

e) Distribució geogràfica: Molt desigual al llarg del país. Hi ha més comerç als indrets més desenvolupats econòmicament parlant, on hi ha un gran nombre de compradors i on hi trobem una bona xarxa de transport. Així, destaquen la Comunitat de Madrid, Catalunya, Navarra i el País Basc. Segons el número d'empreses comercials destaquen les comunitats de Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana i Comunitat de Madrid (1/2 total d'Espanya). Per l’economia i la geografia són molt importants les àrees comercials: espai geogràfic on la població es trasllada preferentment a una localitat per comprar articles que no són de primera necessitat o bé en cerca de serveis especialitzats (notaries, centres d'estudis superiors...). Donen lloc a la JERARQUIA URBANA.

El Comerç Exterior Espanyol i la Balança de Pagaments

A) Comerç internacional: Intercanvi de béns i mercaderies d'un país amb altres països. Espanya integrada des del 86 a la UE, formant part del bloc comercial més important del món. Manté el 70% de les exportacions i el 59% de les importacions amb la UE. Destaquen Alemanya, França i Itàlia. La relació amb la resta de països del món és molt més reduïda, excepte Amèrica Llatina i els països del Golf Pèrsic (petroli). Països rics intercanvien mateixos productes: vehicles, combustible, reactors nuclears, calderes... Espanya no és un gran exportador de matèries primeres i productes agrícoles.

B) Balança de pagaments: Indica el conjunt de transaccions econòmiques d’un estat amb l’exterior. Espanya és deficitària. Es divideixen:

• Per compte corrent: Comptabilitza ingressos i pagaments per comerç, serveis, rendes i transferències. Inclou les següents balances parcials:
  • Balança comercial: Registra les importacions i les exportacions. Aquests últims anys, +.
  • Balança de serveis: Inclou turisme, assegurances, serveis informàtics, patents... És + (turisme).
  • Balança de rendes: Registra els beneficis de treball i capital, deficitària.
  • Balança de transferències: Registra les remeses de capital dels immigrants, donacions... deficitària.

El Comerç i les Comunicacions a Catalunya

A) Comerç interior i comerç exterior de Catalunya: Catalunya ven molts productes industrials dins del seu propi territori i a la resta d'Espanya. Actualment, la crisi econòmica ha fet disminuir l’activitat comercial catalana. El comerç exterior català té un pes important en el conjunt de l'Estat espanyol. Per Comunitats Autònomes, Catalunya ocupa el primer lloc pel que fa al valor de les importacions com al de les exportacions. Presenta un dèficit notable en la balança comercial. A Catalunya hi ha unes 300 empreses multinacionals. D'aquestes, n'hi ha algunes que aquí només gestionen; tenen la producció a l’exterior. Això fa que el capital que ingressen aquestes companyies no es comptabilitzi en la balança comercial sinó en la de rendes.

b) Els transports a Catalunya:

• Transport terrestre: Les carreteres catalanes seguien un model radial amb centre a Barcelona. Actualment, construcció d’eixos transversals que permetran anar des de qualsevol de les quatre capitals de província. El vehicle privat és el més emprat en una bona part dels desplaçaments de Catalunya, però comença a obrir-se pas el transport col·lectiu, especialment a la regió metropolitana i capital. El transport públic, especialment el ferroviari, és l’únic amb capacitat per donar resposta a les necessitats de Catalunya. Tanmateix, la majoria de serveis es concentren a l'àrea metropolitana de Barcelona. D'altra banda, el servei de rodalies, bàsic per aquesta àrea, necessita una renovació profunda. Amb l'arribada a Barcelona del TAV s'ha connectat estretament Barcelona-Tarragona-Lleida amb Saragossa-Madrid. La connexió cap al Nord (Barcelona-Girona-Figueres) ha permès l'arribada del TAV a la frontera francesa.
• Transport marítim: Hi ha 49 ports repartits al llarg dels 700 km de costa. Els de Barcelona i Tarragona depenen de l'Estat perquè són considerats "d'interès general" i estan gestionats per l'Autoritat Portuària, entitat que gaudeix d'un alt grau d'autonomia. Els altres ports són competència de la Generalitat de Catalunya. El port de Barcelona és el més important de Catalunya amb 20 km de molls i atracadors. Té dues bocanes: una dedicada a la càrrega i l'altra al trànsit de passatgers, pesca, vaixells de creuer i esportius. Té 35 terminals especialitzades. El Port de Tarragona té 11,5 km d'atracadors als seus 14 molls i 2 pantanals d’hidrocarburs. Està especialitzat en hidrocarburs, indústria química i matèries primeres i actiu en el transport per contenidors, i prepara atreure creuers turístics. Els ports que gestiona la Generalitat segueixen la política de renunciar a noves instal·lacions i, en canvi, millorar les que ja tenen. El port més important és el de Palamós, amb 3,2 km de moll, i és un punt atractiu pels creuers. El segueixen els ports de Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita amb activitat comercial, esportiva i pesquera.
• Transport aeri: Catalunya té 5 aeroports, 7 aeròdroms i 500 heliports. L’aeroport del Prat de Barcelona és el segon d’Espanya per número de passatgers i operacions de càrrega. La seva gestió depèn de l'ens públic empresarial AENA, que també explota els de Girona, Reus i Sabadell. Té una mitjana anual de més de 30 milions de passatgers. L’aeroport de Girona-Costa Brava es dedica bàsicament al turisme, amb uns 5 milions de passatgers anuals. L'aeroport de Reus ofereix vols xàrter a l’estiu i acull companyies de low cost tot l’any. L’aeroport de Sabadell no té activitats aèries regulars però està equipat per atendre emergències, hi ha escola de pilots i acull vols privats/vols aerotaxi. Fora de l’àmbit d'AENA, el cinquè aeroport de Catalunya és el de Lleida-Alguaire.

C) Les tecnologies de la informació i del coneixement: Ben situada en el conjunt espanyol però allunyada dels països més avançats. El 97% dels joves d'entre 16 i 25 anys tenen telèfon mòbil i el 88% estan connectats a Internet.