Comerç i Indústria a l'Espanya del Segle XIX: Un Debat Clau

Reorientació del comerç exterior espanyol

Les relacions comercials amb l’exterior es van veure alterades a conseqüència de la pèrdua de les colònies americanes, que fins a la seva independència eren els principals socis comercials d’Espanya. A partir de l’any 1850, Espanya es va anar vinculant cada vegada més a les economies més avançades d’Europa, i els mercats colonials van ser substituïts per França i la Gran Bretanya. De tota manera, el comerç amb Cuba i Puerto Rico es va mantenir durant tot el segle. La venda de productes catalans a les Antilles, sobretot vins i aiguardents, va ser molt important i va permetre finançar l’adquisició del cotó en floca nord-americà i del carbó gal·lès.

Lliurecanvisme i proteccionisme: el gran debat del segle XIX

La creixent vinculació a la resta d’Europa va ser inseparable del gran debat econòmic del segle XIX entre proteccionistes i lliurecanvistes. La política aranzelària dels governs espanyols successius va evolucionar des d’una primera etapa de progrés del lliurecanvisme, fins al 1870, a una altra de dominada pel proteccionisme. Els industrials tèxtils catalans, els cerealistes castellans, el sector carbonífer asturià i els siderúrgics bascos van pressionar els governs per protegir els seus productes. S’ha sostingut que aquesta política proteccionista va obstaculitzar la vinculació amb el mercat internacional, proveïdor de noves tecnologies, i va frenar l’especialització de la producció, de manera que va ser una de les causes més destacades del dèbil desenvolupament industrial.

Tanmateix, malgrat la inestabilitat de la situació política i econòmica durant una bona part del període, Espanya va fer, fins al 1874, un notable esforç de liberalització del comerç exterior, seguint unes pautes semblants a les d’una bona part de la resta d’Europa. Per això, sembla exagerat responsabilitzar la política aranzelària de l’endarreriment industrial espanyol, que va ser més aviat el resultat d’una multiplicitat de factors diversos, com ara:

• Inestabilitat institucional.
• Endarreriment agrari.
• Manca d’una reforma fiscal.
• Apropiació de gairebé tot l’excedent per part de sectors socials improductius.

Tot això, dins d'un marc geogràfic mancat dels recursos naturals imprescindibles per impulsar un creixement com el de la Gran Bretanya.