Comerç Internacional i la Unió Europea: Aspectes Clau

El comerç internacional: L'intercanvi de béns entre diferents països permet que les nacions puguin obtenir productes que no produeixen localment o que poden adquirir a un preu més baix que si els produïssin elles mateixes. Exportador: És l'empresa o entitat que entrega béns a l'estranger, produeix o ofereix un producte i busca mercats per vendre'l. Importador: Compra béns o serveis de l'estranger i busca proveïdors internacionals per adquirir els productes que necessita. Comerç internacional: Quan un país comercialitza amb un altre entre països de diferents territoris duaners. Comerç exterior: Entre països del mateix territori duaner. Territori duaner: Zona geogràfica on existeix lliure circulació de mercaderies (sense aranzels) perquè els països ho han pactat.

L'avantatge comparatiu S.XIX: Cada país ha de produir i exportar aquells béns i serveis per als quals té un avantatge comparatiu, és a dir, aquells béns que pot produir a un cost d'oportunitat més baix que altres països. (costos de transport, barreres comercials, divises, mobilitat de capital entre països, diferenciació de productes)

Heckscher-Ohlin: A) Diferència factors de producció - països rics amb avantatge cooperatiu en sectors d'alt valor tecnològic, i els països pobres amb avantatge en el sector primari. B) Diferència preu de producció - mercats interaccionen amb preus més baixos en matèries primeres que en maquinària. Nova teoria del comerç: A) Competència imperfecta - multinacionals dominen sectors d'activitat i imposen les seves condicions als mercats mundials. B) Economies d'escala - fabriquen massa producció amb més valor afegit i tenen avantatge sobre les multinacionals que produeixen a cost. Lliure comerç: Absència de barreres comercials entre països. Arguments a favor: 1 Millora preu i qualitat de productes. 2 Major varietat i qualitat de béns. 3 Assoliment d'economies d'escala. 4 Major aprofitament dels factors de producció. Proteccionisme: Actuacions que restringeixen l'entrada de productes estrangers amb la finalitat de protegir interessos nacionals. A FAVOR: 1 Protecció d'indústries com a estratègia per a l'interès públic (defensa nacional). 2 Foment de la industrialització i creació d'ocupació. 3 Desenvolupament d'indústries emergents. 4 Recaptació de diners. MESURES PROTECTORES: A) Gravar amb impostos les importacions (aduanes, aranzels). B) Fixar quotes als productes estrangers - limitar la quantitat de producte. C) Polítiques comercials i industrials que afavoreixen la indústria nacional (competeixen amb l'avantatge). D) No aranzelàries.

(UE): És una unió política i econòmica de 27 països europeus que col·laboren en àrees com el mercat comú, la política exterior i la seguretat. Creada el 1957 amb la signatura del Tractat de Maastricht, les seves arrels es remunten a la dècada dels anys 50 amb la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) el 1951 i la Comunitat Econòmica Europea (CEE) el 1957. La UE es va crear per promoure la integració econòmica, assegurar la pau i estabilitat a Europa després de la Segona Guerra Mundial, i fomentar la cooperació política. Els països fundadors: Alemanya Occidental, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos. VALORS DE LA UE: Principis de democràcia, l'estat de dret, respecte dels drets humans, llibertats fonamentals.

L'euro (€) introduït el 2002: L'objectiu de la seva introducció era facilitar el comerç i la integració econòmica, eliminar les fluctuacions canviàries i fomentar l'estabilitat econòmica i financera dins la zona euro. Tenen aquestes etiquetes per indicar que compleixen amb els estàndards de qualitat, seguretat i normes ambientals establertes per la Unió Europea. DRETS: Termini de 14 dies per tornar productes que hagis comprat a distància, tant en línia com per telèfon; prohibeix càrrecs o costos ocults en comprar per internet; prohibeix les caselles prèviament marcades als llocs web perquè no paguis sense voler. Fons europeus: Instruments financers de la UE destinats a promoure el desenvolupament econòmic i social dels seus estats membres. S'utilitzen per finançar projectes en diverses àrees com la infraestructura, la investigació, l'educació, la salut, el medi ambient i la cohesió social. Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER): Finança projectes d'infraestructura i desenvolupament regional. Fons de Cohesió: Destinat a països amb un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana de la UE per reduir les disparitats econòmiques.

Comissió Europea: És l'òrgan executiu de la UE, responsable de proposar legislació, implementar decisions, defensar els tractats i gestionar el dia a dia de la UE. Està composta per un comissari de cada país membre.

Parlament Europeu: És l'òrgan legislatiu de la UE, elegit directament pels ciutadans europeus. Té la funció de debatre i aprovar la legislació proposada per la Comissió Europea, així com de supervisar les altres institucions.

1. Alemanya
2. Àustria
3. Bèlgica
4. Bulgària
5. Xipre
6. Croàcia
7. Dinamarca
8. Eslovàquia
9. Eslovènia
10. Espanya
11. Estònia
12. Finlàndia
13. França
14. Grècia
15. Hongria
16. Irlanda
17. Itàlia
18. Letònia
19. Lituània
20. Luxemburg
21. Malta
22. Països Baixos
23. Polònia
24. Portugal
25. República Txeca
26. Romania
27. Suècia