El Comerç Internacional: Veritat o Fals?

Trading in Tasks i Fragmentació de la Producció

El terme “trading in tasks” utilitzat per a descriure noves realitats del comerç internacional fa referència al canvi en la naturalesa dels intercanvis internacionals resultant de la fragmentació dels processos productius de les empreses.

Cert. Fa referència al fet que un percentatge molt important dels fluxos comercials ja no són “productes finals” adreçats als consumidors, sinó components o “inputs intermedis” que diferents filials d'un grup empresarial o empreses proveïdores s'envien les unes a les altres dins de les GVC (Cadenes Globals de Valor). Mantenir la fluïdesa en aquests fluxos és cabdal per a un bon funcionament del sistema productiu supranacional.

Col·lapse del Comerç Internacional i Protecció Aranzelària

La causa del col·lapse del comerç internacional en 2009 va ser la generalització de polítiques proteccionistes com a resposta a la gran recessió mundial que s'inicia en 2007-2008.

Fals. Des de l'esclat de la crisi, el G20 ha insistit a no repetir els errors de proteccionisme dels anys 1930. És cert que hi ha hagut mesures de “proteccionisme gris” o de “baixa intensitat”, però ni de bon tros s'han repetit les mesures proteccionistes de la Gran Depressió.

Comerç Intraindustrial i Economies d'Escala

El comerç intraindustrial s'explica més per les diferències de productivitat entre els països que per altres factors com les economies d'escala o la diferenciació de productes, tal com confirma l'experiència dels països que van engegar la Unió Europea.

Fals. L'experiència dels països de la UE evidencia el paper de l'aprofitament de les economies d'escala (accedir a mercats més grans) i de posar a disposició dels compradors una varietat més àmplia de productes. Això fins i tot si no hi ha diferències significatives de productivitat entre els països que comercien.

Indústria Naixent i Avantatges de l'Aprenentatge

L'argument proteccionista de la indústria naixent està relacionat amb la dificultat de competir enfront dels països que aprofiten els avantatges inicials que provenen de l'aprenentatge mitjançant la pràctica.

Cert. Els països que han iniciat primer en el temps una activitat tenen un avantatge de costos, ja que han pogut aprofitar “l'aprenentatge” (learning by doing). Alguns països emergents i en desenvolupament a l'actualitat plantegen, tal com van fer al segle XIX països que es trobaven inicialment en retard respecte a Anglaterra, com Estats Units o Alemanya, que els països que accedeixen més tard apliquin una protecció al seu mercat interior per tal de permetre a les seves empreses obtenir també aquest “aprenentatge”.

Acords Comercials Regionals i Negociacions Multilaterals

La posada en marxa d'acords comercials regionals s'ha ralentitzat en les darreres dècades a mesura que avançaven les negociacions comercials multilaterals en el marc de l'Organització Mundial de Comerç.

Fals. Ben al contrari, els acords regionals han proliferat des de 1990, entre d'altres raons per les dificultats per tancar acords multilaterals amplis en el marc de l'OMC, a la vista de la complexitat dels temes a afrontar i la creixent heterogeneïtat de països que s'han de posar d'acord.

Desviació de Comerç i Acords Regionals

La desviació de comerç sorgeix quan la integració comercial de dos països incrementa el seu comerç gràcies a la reducció d'aranzels o altres obstacles comercials, però ho fa a costa d'una disminució del comerç amb productors de la resta del món (no membres) més eficients que els socis comercials.

Cert. Es tracta d'un dels aspectes més conflictius de la posada en marxa d'acords regionals, ja que els països membres dels acords deixen de comprar a proveïdors eficients mundials que estan fora de l'acord per passar a ser clients d'altres proveïdors no tan eficients però que sí són socis dins de l'acord regional. Això porta de vegades a reclamacions i eventuals represàlies.