Comerç Mediterrani (S.XII-XV): Rutes i Productes

El Comerç a la Mediterrània als Segles XII-XV

Rutes Comercials i Productes

Durant els segles XII i XIII, la Mediterrània es va convertir en una gegantina ruta comercial. Als seus mercats es podien trobar productes de les procedències més diverses. De la Xina sortien cap a Occident dues rutes:

• La del nord, que acabava a la mar Negra, a les ciutats factoria venecianes de Querson i Kaffa.
• La del sud, que desembocava als ports de Síria o Alexandria (controlada, en el tram final, pels musulmans).

De la llunyana Xina s'enviaven cap a Occident: porcellana, jade, argent, nou moscada, gingebre i, sobretot, seda. Als ports d'Alexandria i Beirut no només es tornaven a enviar els productes xinesos, sinó que també s'hi comerciava amb els productes procedents de l'Índia i d'Indoxina: pedres precioses, diamants, vori i, sobretot, les espècies (pebre, canyella, clau...), utilitzades en farmàcia i alimentació.

També es concentraven a aquests ports altres productes cotitzats d'origen oriental: sàndal, mirra, brocats de Damasc (de seda i or), cotó i lli en brut, teixits de cotó i lli, i alum (per al tint dels teixits europeus).

Ciutats Intermediàries

Durant els segles XII, XIII i XIV, algunes ciutats mediterrànies van exercir, gràcies a la seva marina mercant, la funció d'intermediaris amb el continent i van esdevenir grans metròpolis comercials. Aquest va ser el cas de Venècia i Gènova (les més importants), i també de Barcelona, Pisa, Marsella, Mallorca i València. Una gran quantitat de velers recorrien els principals ports intercanviant productes de tota mena.

Els productes orientals es duien cap als ports que, a través de rutes terrestres, connectaven amb l'Europa continental, o bé es conduïen directament als ports atlàntics o de la mar del Nord.

Del nord d'Europa afluïen cap a la Mediterrània productes molt cotitzats: draps de llana i fustes de Flandes, filferro, planxes de ferro, llautó, estany, cordes d'acer i pells. Alhora, es tornaven a enviar cap a Orient i l'Europa continental els productes de les costes mediterrànies:

• Safrà, fruits secs, corall, oli, mel, plom, sal, peix salat, arròs, cuirs treballats i robes de baix preu (dels dominis de la Corona d'Aragó).
• Cotó, blat i sucre (de Sicília).
• Sabó, salnitre (per a la fabricació de pólvora) i taní vegetal (per a l'adob de pells) (de Sardenya).
• Manufactures italianes: cristalls, teixits de luxe, etc.

També hi tenia molta importància el vi grec (vi dolç que es conservava indefinidament). I no es pot oblidar el tràfic d'esclaus: a Rodes hi havia el mercat d'esclaus eslaus (procedents de les planúries russes) i a Sicília, el dels esclaus negres.

Canvis i Conseqüències

A la darreria del segle XIII, la inestabilitat política a l'interior d'Àsia va interrompre la ruta de la seda del nord, fent créixer la importància dels ports de Beirut i Alexandria. Durant el segle XV, la demanda d'espècies va augmentar a causa del creixement de les ciutats. Però el monopoli musulmà d'Alexandria i l’hegemonia de Venècia i Gènova en el transport per la Mediterrània van permetre als comerciants augmentar el preu d'uns productes cada vegada més sol·licitats.

D'altra banda, els turcs havien conquerit Constantinoble (1453), un perill per al comerç internacional. Algunes nacions europees van començar a cercar una ruta alternativa que els permetés d'arribar a l'Índia sense haver de dependre d'Alexandria ni dels comerciants venecians i genovesos, evitant l'amenaça turca.

Tècniques de Navegació a la Baixa Edat Mitjana

A la baixa edat mitjana, la navegació es feia seguint els elements més característics de la costa o a través de rutes preestablertes. Aquests mètodes, suficients per a la Mediterrània, es van revelar inadequats per a l'Atlàntic. La navegació oceànica, amb llargs períodes sense contacte visual amb terra ferma, va fer necessari l'ús habitual de la brúixola i la carta nàutica.