Comparació del coneixement: Locke i Descartes

Descartes vol crear un mètode universal basat en la raó. El seu punt de partida és el dubte metòdic (dubtar dels coneixements rebuts per cercar veritats indubtables). Es fonamenta en la incertesa de les dades sensorials, en els errors del raonament i la dificultat de destriar el somni i la vigília i finalment la hipòtesi del geni maligne. Aquest dubte no és escèptic, sinó provisional i s’autosupera (proposta antisèptica) llavors diu que dubte perquè pensa, per tant si pensa, existeix (cogito ergo sum). I aquesta és la primera veritat. En el discurs del mètode, exposa la teoria sobre com assolir coneixement. Per ell la raó humana és una eina valuosa i eficaç, que ha servit a la ciència però a la filosofia no ha arribat a assolir seguretat en el coneixement, tot això perquè li manca un mètode adequat. En el mètode hi ha quatre regles fonamentals; la primera és l’evidència o intuïció (comprensió directa i immediata de la veritat), l’anàlisi (dividir en tantes parts per resoldre millor el problema) la síntesi o deducció (conduir per ordre els pensaments del més simple al més complex) i finalment l’enumeració (fer recomptes, comprovar l’anàlisi i la síntesi).

Locke diu que cal aclarir quines són les possibilitats i capacitats de l’enteniment humà per tal d’estar segurs de la veritat de la informació que proporcionen. Només podem conèixer el món per mitjà de les representacions que ens fem, perquè les idees constitueixen els continguts amb que treballa l’enteniment. La raó no és infal·lible ni completament autònoma, sinó que treballa amb el material de l’experiència. Per tant, l’experiència (que pot ser d’origen extern o intern) fixa els límits del coneixement. Segons Locke no hi ha idees innates; no hi ha cap contingut anterior a l’experiència, ja que ella és l’origen de les nostres idees. Fa la distinció de les idees simples (aquelles que provenen de la sensació o reflexió) i de les idees complexes (provenen de l’enteniment i combinen idees simples, n’hi ha de tres tipus; substàncies, modes i relacions) i les idees generals (és un procés d’abstracció que permet pensar col·leccions d’individus o característiques). La nostra ment és un full en blanc (tabula rasa) que poc a poc es va omplint d’informació

La idea de substància

Les idees de qualitats es presenten a la nostra ment formant grups en els quals solen aparèixer qualitats primàries i secundàries associades a la mateixa experiència, amb petites variacions, segons els moments, llocs i circumstàncies en què tals experiències es produeixin. Com no podem concebre la manera en què aquestes idees puguin subsistir per si mateixes, suposem existència d'alguna cosa, d'un substrat que els serveixi de suport, al qual anomenem "substància".

Això no vol dir que Locke consideri que la idea general de substància és un simple producte de la imaginació i no tingui existència real. La idea general de substància és el resultat d'una inferència, realitzada a partir de l'existència de qualitats que "necessiten" un suport en el qual existir, suport que roman desconegut per a nosaltres, però l'existència i realitat queda suficientment provada, segons Locke, amb aquesta inferència, encara que tal idea de "substància" no sigui ni clara ni distinta.

Al costat de la idea general de substància trobem les idees de substàncies particulars, que resulten de la combinació d'idees simples, mitjançant les quals ens referim a les coses particulars com sent substàncies. Així, per exemple, la combinació d'idees simples (forma, mida, color, etc) que trobem en l'experiència la designem amb nom ( "arbre", "taula", "cosa" ...) amb el qual ens referim a tal combinació com a una "substància".