Comparació del pensament polític: Locke, Mill i Plató

Comparació política: Locke i Mill

Tendència filosòfica

Locke és considerat un dels pares del liberalisme. Mill, en canvi, és utilitarista i liberalista.

Ideologia política

L'idelogia política de Locke s'oposa a l'absolutisme monàrquic i defensa la monarquia parlamentària i la divisió de poders. Mill, en canvi, és defensor de la democràcia representativa i del liberalisme.

Principi regulador

Segons Locke, el principi regulador és que hi ha una llei natural: ningú pot atemptar contra la vida, la salut o les possessions dels altres. En les societats polítiques, el poder haurà d'assegurar aquests drets naturals dels homes. Mill, en canvi, defensa el principi del dany: implica que la gent és lliure de fer el que li sembli convenient sempre que no perjudiqui els altres.

Consideració dels individus

Per a Locke, s'arriba a les societats polítiques a través d'un pacte, un contracte fet entre els individus que decideixen instaurar un poder polític. Parteix de la idea que els ciutadans són autònoms i tenen dret a decidir, a prendre decisions, i que no és legítima una sobirania que no es regeixi per la majoria. Per a Mill, l'utilitarisme té com a objectiu que el màxim nombre de persones obtingui la felicitat. Però el fonament d'aquesta teoria es troba en el que ell anomena la "dignitat humana": qualsevol regla l'ha de tenir en compte, per tant, l'ètica ha de valorar els individus autònoms i els seus drets com a éssers humans (fins i tot acollint-se en aquest argument defensa el vot femení).

Poder polític

Segons Locke, el pacte instaura un poder polític que tindrà la funció de fer justícia, assegurar els drets naturals, fer lleis clares i fer-les complir. No s'ha d'intervenir en cap aspecte més; el poder té els seus límits en els drets privats. Mill, en canvi, diu que el poder de l'Estat ha de limitar-se als afers públics. Fins i tot a nivell econòmic, com més es limiti, millor. Però l'Estat no té dret a intervenir en la vida privada dels individus (sempre que no perjudiquin a ningú). També són fonamentals la llibertat de pensament i d'expressió.

Comparació de Plató amb Mill

Tendència filosòfica

La tendència filosòfica de Plató és idealista i racionalista. Mill, en canvi, és utilitarista i liberalista.

Funció dins de l'Estat

Segons Plató, la funció dins de l'Estat és la correlació entre l'ànima i l'Estat (psicologia i política). Depenent del tipus d'ànima que ens domini, tindrem una funció dins de la República. Mill, en canvi, no fa la partició de l'ànima i deixa en mans de cadascú el decantar-se per una professió o una altra.

Pedagogia

Per a Plató, depenent del tipus d'ànima, els individus tindran un ensenyament o un altre. En el grau més elevat està l'ensenyament dels governants, que dura fins als 50 anys. Mill, en canvi, creu que és important que es promogui l'obligatorietat de l'ensenyament, independentment de la classe social d'una persona.

Política

En la política de Plató, el govern ideal és en el qual manen els filòsofs. Parla d'un estat que controla tots els aspectes de la vida dels que l'integren. La democràcia és una de les formes injustes de govern (tot i que en la seva etapa crítica matisa una mica aquesta posició). L'Estat platònic no pretén avançar, ha d'estar sempre igual. Mill, en canvi, és defensor de la democràcia representativa i del liberalisme (mínima interferència de l'Estat en l'economia i en la vida privada de les persones). Està influenciat per els ideals de la Il·lustració i, per això, serà partidari que l'Estat busqui constantment el progrés.

Felicitat individual

Plató pensa que els interessos particulars han d'estar sotmesos al bé comú i, si cal, s'ha de sacrificar la felicitat individual per la col·lectiva. Mill, en canvi, pensa que mentre la societat o l'Estat on visqui un individu sigui lliure i just, aquest podrà exercir la seva llibertat i serà feliç. Ara bé, a la felicitat completa només s'hi arriba si tothom és feliç.

Plaer

Per a Plató, la felicitat s'identifica amb el bé, no amb el plaer. Per a Mill, el plaer (no individual sinó col·lectiu) és el que ens condueix a la felicitat. Hedonista universalista.