Comparació entre Plató i Kant sobre l'educació i la moral

Considere interessant relacionar els pensaments filosòfics de dos autors que creuen que la transformació de la societat ha d'aconseguir-se a través de l'educació: Plató i Kant.

Tant un com l'altre tenen un plantejament racionalista de l'educació. Plató deia que el presoner ha de seguir un camí ascendent cap a l'intel·ligible, Kant culpa de la minoria d'edat als qui no usen la raó de forma autònoma.

Tant un com l'altre creuen que la mandra, la covardia, els hàbits, el costum o la comoditat són els obstacles que impedeixen la vertadera educació. Plató parlava de les cadenes que ens lliguen a la ignorància, Kant usava les expressions de lligams o de grillons. Plató culpava als sofistes i polítics demagogs d'afavorir la ignorància dels esclaus encadenats oferint-los ombres que ells prenien per la vertadera realitat. Kant culpava als mals tutors d'embajanir al ramat impedint que aquests abandonen la minoria d'edat.

Tots dos ressaltaven la dificultat o esforç que suposa la vertadera educació. Plató recorria al símbol d'una escarpada i costeruda pujada per a descriure el procés de la ignorància a la saviesa. Kant parlava de la por de les persones a una possible ensopegada quan intenten caminar per si sols.

Els dos subratllaven la importància de la llibertat per a poder pensar per si mateixos i la importància de lluitar per alliberar als altres dels prejudicis.

No obstant açò, en l'àmbit de la moral hi ha importants diferències entre Plató i Kant. Tots dos creuen en una ètica universal, però, l'ètica de Plató és material, perquè ens diu què hem de fer per a ser justs; és teleològica, perquè creu que el fi últim de l'ésser humà és el coneixement de la Idea del Bé per a poder obrar amb saviesa en el privat i en el públic (intel·lectualisme moral); i és heterònoma, perquè l'ésser humà no es dóna a si mateix la llei sinó que la troba en el món intel·ligible. No obstant açò, l'ètica de Kant és formal, perquè no em diu què he de fer sinó com he d'actuar; és autònoma, perquè la persona ha de donar-se a si mateixa la llei; i és deontològica, perquè ha d'actuar-se per respecte a la llei, per deure.