Comparativa Ètica: Kant (Deontologia) vs. Mill (Utilitarisme)

Resposta Model Segons Kant: L'Ètica del Deure

Davant de qualsevol situació moral, la posició d'Immanuel Kant es basa en el principi del **deure**. Per a ell, una acció només és moralment correcta si es fa per *bona voluntat*, és a dir, per respecte a la llei moral i no per interessos personals o conseqüències esperades. Això es veu reflectit en l’*imperatiu categòric*, que estableix que només podem actuar de manera que la nostra acció pugui convertir-se en una llei universal. Així mateix, Kant defensa que les persones han de ser tractades sempre com a **fins en si mateixes** i mai com a mitjans per assolir un altre objectiu. Per tant, qualsevol acció ha de ser jutjada segons la seva conformitat amb el deure i no segons el resultat que pugui generar.

Resposta Model Segons Mill: El Principi d'Utilitat

Davant de qualsevol situació moral, la posició de John Stuart Mill es basa en el **principi d’utilitat**. Segons ell, una acció és correcta si contribueix a maximitzar la felicitat i minimitzar el patiment, no només per a l’individu sinó per al major nombre de persones possibles. Per aquest motiu, Mill distingeix entre *plaers inferiors* (com els físics) i *plaers superiors* (com els intel·lectuals i morals), donant més importància als segons. A més, considera que la llibertat individual és fonamental, però ha d’estar regulada pel **principi de dany**, que estableix que una persona pot actuar lliurement sempre que no causi mal als altres. Així, cada situació ha de ser valorada segons les seves conseqüències i el seu impacte en el benestar col·lectiu, prioritzant sempre la major felicitat possible.

Idees Clau de l'Ètica Deontològica de Kant

• L’ètica **deontològica** es basa en el deure moral, no en les conseqüències. La moralitat d’una acció no es determina pel que succeeix després, sinó per la intenció amb què es fa.
• L’**imperatiu categòric** estableix que només podem actuar segons principis que puguin convertir-se en una llei universal. Això significa que no podem fer excepcions per a nosaltres mateixos.
• La moralitat d’una acció depèn de la **bona voluntat**, que és l’únic bé absolut segons Kant. Actuar moralment vol dir fer el correcte per respecte al deure, no per interès personal.
• Les persones han de ser tractades com a **fins en si mateixes**, mai com a mitjans. Això significa que no podem utilitzar els altres per aconseguir els nostres objectius, encara que el resultat sigui beneficiós.
• La llibertat autèntica no és fer el que es vol, sinó actuar segons la raó i el deure. La llibertat moral consisteix a sotmetre’s a la llei moral que un mateix es dóna racionalment.
• Rebutja el principi d’utilitat i qualsevol ètica basada en les conseqüències, perquè considera que pot portar a justificar accions immorals si tenen un bon resultat.
• La moralitat ha de ser **autònoma**, és a dir, l’individu ha de guiar-se per la seva pròpia raó i no per influències externes com els desitjos o les emocions.
• Dóna exemples concrets com el botiguer honest, que no ha de ser just amb els seus clients per interès personal sinó per deure, i el cas de la falsa promesa, que demostra que no podem actuar seguint inclinacions egoistes.

Conceptes Fonamentals de l'Utilitarisme de Mill

• L’ètica **utilitarista** es basa en el **principi d’utilitat**: una acció és correcta si maximitza la felicitat i minimitza el patiment. Això implica que l’ètica es basa en les conseqüències, no en normes absolutes.
• **Distingeix** entre *plaers inferiors* (físics) i *plaers superiors* (intel·lectuals i morals), donant més valor als segons. Això significa que el coneixement, l’art o la filosofia tenen més valor moral que els plaers purament físics.
• Mill afirma: “Val més ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet”. Aquesta frase expressa la seva idea que els plaers intel·lectuals són més valuosos que els materials o instintius.
• La llibertat individual és fonamental, però està limitada pel **principi de dany**: una persona pot actuar lliurement sempre que no perjudiqui els altres. Això significa que l’Estat o la societat només poden intervenir en la llibertat d’un individu si aquest causa un mal real als altres.
• L’ètica no es basa en normes absolutes, sinó en l’anàlisi de les **conseqüències**. Això vol dir que una acció que normalment seria incorrecta podria ser justificada si té un efecte positiu global.
• Defensa la **justícia social** i la millora de la societat mitjançant la moralitat col·lectiva. Per Mill, l’educació i la igualtat d’oportunitats són essencials per aconseguir una societat més feliç i justa.
• Va ser un gran defensor dels **drets de les dones**, argumentant que la seva opressió no tenia cap justificació racional i que la seva participació en la societat milloraria el benestar general.