Comparativa Ètica: Kant (Deure) vs. Mill (Utilitat)

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,05 KB

Comparativa de les Bases Morals: Kant i Mill

Immanuel Kant: La Moralitat del Deure

  • Basa la moralitat en el deure i la conformitat amb principis universals (l'imperatiu categòric).
  • L'acció moral s'avalua segons la raó pràctica. El resultat no importa: mentir és dolent sempre.
  • El respecte a les lleis morals és fonamental.

John Stuart Mill: La Moralitat de la Utilitat

  • La moralitat busca la maximització de la felicitat i la minimització del dolor.
  • Les accions s'avaluen pels resultats o conseqüències.
  • Es mesura segons la quantitat de felicitat o plaer (mentir pot ser bo si maximitza la felicitat).
  • Prioritat a la utilitat (benestar general).

L'Avaluació de l'Acció Prohibida

  • Kant: Una acció és prohibida si no es conforma amb els imperatius categòrics (no és universalitzable) ni amb les seves lleis (mentir és incorrecte).
  • Mill: Una acció és prohibida si produeix més dolor o malestar del que produeix plaer o felicitat. (Si mentir produeix més felicitat, seria moralment correcte).

Conceptes Clau de l'Ètica Kantiana

Imperatiu Categòric

Fórmula que adopta un mandat moral universal, basada en la raó i aplicable sense excepció.

Llei Pràctica Universal

Regla que dicta com ens hem de comportar com si la nostra acció esdevingués vàlida universalment.

Màxima

Fórmula que adopta un mandat.

La Raó i l'Acció Humana en Kant

La raó humana es divideix en dos àmbits:

Raó Teòrica o Pura

S'aplica per entendre els fets amb les diferents formes a priori que té el subjecte per ordenar-les.

  • Per percebre, ordenem segons les formes a priori de la sensibilitat (l'espai i el temps).
  • Per pensar, ordenem amb categories.

Raó Pràctica: L'Àmbit de l'Acció Humana

Estableix els principis de la nostra conducta moral, que han d'elaborar les màximes i els imperatius.

Les Idees que serveixen per donar sentit i valor a l’esforç formal són:

  • Llibertat.
  • Immortalitat de l’ànima.
  • L’existència de Déu.

Postulats de la Raó Pràctica

  1. La voluntat té llibertat.
  2. Pensar en la immortalitat ens facilita pensar en un progrés indefinit de la nostra virtut.
  3. Entenem Déu com un exercici ple de virtut (dona l’esperança).

Les Tres Formes del Deure

  1. Contrària al deure (dolenta).
  2. Conforme al deure, però perseguint una altra finalitat (dolenta).
  3. Per deure (bona).

La Bona Voluntat

La voluntat d’una acció es determina per la forma com s’ha dut a terme. Només la bona voluntat és bona en si mateixa (no es malversa com la felicitat o la utilitat). Si la voluntat està sotmesa a altres motius que no són la raó, no pot ser bona.

Entradas relacionadas: