Comparativa Filosòfica: Descartes, Hume i Nietzsche

Comparativa de Pensament: Descartes, Hume i Nietzsche

A continuació es presenta una taula comparativa dels aspectes fonamentals del pensament de René Descartes (Racionalisme), David Hume (Empirisme) i Friedrich Nietzsche (Vitalisme/Nihilisme).

Friedrich Nietzsche: Crítica i Transvaloració

Influències del pensament nietzscheà

• Romanticisme: Importància de les emocions, els sentiments i el cos.
• Vitalisme: Defensa de la vida, de l’instint i de l’individu; crítica a la raó com a guia única.
• Món grec:
  • Esperit apol·lini: ordre, raó, equilibri.
  • Esperit dionisíac: passió, caos, vida, festa.
  • El cristianisme suprimeix l’esperit dionisíac, provocant l’empobriment de l’existència.
• Heràclit: Tot canvia, tot flueix. No hi ha una veritat fixa.

Crítica a la tradició filosòfica occidental

Nietzsche destrueix els pilars del pensament racionalista i metafísic:

• Contra la Metafísica: Rebutja el món de les idees de Plató (negació de la vida real), la substància racional de Descartes i la separació fenomen/noumen de Kant.
• Contra la raó absoluta: No hi ha coneixement objectiu.
• Perspectivisme: No hi ha veritats absolutes, només punts de vista. El coneixement és subjectiu i depèn de la cultura, el llenguatge i l'educació.
• Pragmatisme: Una cosa és “veritat” si és útil per a la vida.

Crítica a la moral judeocristiana

• Moral que nega la vida i reprimeix l’instint vital.
• Déu com a garantia d’una autoritat superior que limita l'individu.
• Moral basada en el bé i el mal imposats, no en la llibertat.

Genealogia de la moral

Anàlisi de l’origen històric dels valors morals:

• Moral dels senyors: Nobles, forts, afirmen la vida (valors com força, orgull, salut).
• Moral dels esclaus: Febles, ressentits, inverteixen els valors (“bo” = obedient, dèbil).
• Apareix el ressentiment: Odi dels dèbils contra els forts, origen del cristianisme.
• El cristianisme és una transvaloració de la moral noble.

La mort de Déu i el nihilisme

• La mort de Déu és una metàfora: la societat ja no creu en els valors tradicionals, però encara no n'ha creat de nous.
• Això porta al nihilisme: buit de sentit, representat per l’“últim home” (conformista, sense aspiracions).
• Solució: el superhome (Übermensch):
  • Creador de valors propis.
  • Viu plenament, connectat amb l’instint vital.

Les tres transformacions de l’esperit

1. Camell: Carrega els valors morals imposats.
2. Lleó: Lluita contra els valors establerts (contra el “tu has de”).
3. Infant: Crea nous valors amb innocència i llibertat, esdevenint el superhome.

Voluntat de poder

• Força interior que impulsa a créixer, viure i superar-se.
• L’instint vital que fa possible la transformació en superhome.

L'etern retorn

• Hipòtesi: Tot es repeteix eternament.
• Pregunta clau: “Volries tornar a viure la teva vida tal com l’has viscut?”
• Serveix com a criteri de vida: viure de forma que voldries repetir-ho infinitament.

René Descartes: Racionalisme i Dubte Metòdic

Mètode cartesià (4 passos)

1. Evidència: Acceptar només allò clar i evident.
2. Anàlisi: Dividir problemes en parts simples.
3. Síntesi: Reconstruir des de les parts simples fins a les complexes.
4. Enumeració: Revisar tot per evitar errors.

Dubte metòdic (3 nivells)

• Els sentits ens enganyen.
• No podem distingir si somiem o estem desperts.
• Podria existir un geni maligne que ens enganyi constantment.

Primera certesa: Cogito ergo sum

• La primera veritat indubtable és: "Penso, per tant existeixo" (cogito ergo sum).
• Sóc una res cogitans (una cosa que pensa: dubta, imagina, vol).

Tipus d'idees segons l’origen

• Adventícies: Provenen dels sentits (potser enganyoses).
• Factícies: Inventades per la imaginació (ex: sirena).
• Innates: Nascudes amb nosaltres (ex: existència, Déu, perfecció).

Proves de l’existència de Déu

• La idea de perfecció no pot venir d’un ésser imperfecte com l'humà.
• Déu és la causa última de la nostra existència.
• Argument ontològic: Déu, com a ésser perfecte, ha d'existir necessàriament.

Eliminació del geni maligne

Si Déu és perfecte, no ens enganya. Per això podem confiar en el que percebem clarament i distintament.

Dualisme substancial

• Substància infinita: Déu.
• Substància pensant (ànima, res cogitans).
• Substància extensa (cos, res extensa).
• L’ànima i el cos interactuen a través de la glàndula pineal.

Moral provisional

• Segueix les normes socials per evitar problemes.
• Actua amb fermesa en les decisions.
• Accepta els límits naturals per viure tranquil.

David Hume: Empirisme i Escepticisme

Origen del coneixement

• Impressions: Percepcions intenses i vives (experiències directes).
• Idees: Records més febles derivats d’impressions.
• Les idees sense origen en impressions són invencions (ex: unicorn).

Formació d’idees complexes

Les idees es connecten mitjançant les regles d’associació:

• Semblança.
• Contigüitat (proximitat en temps o espai).
• Causa-efecte (connexió no necessària, sinó per costum).

Tipus de coneixement

• Relacions d’idees: Segures, abstractes (matemàtiques, lògica).
• Qüestions de fet: Basades en l’experiència, probables però no segures.

Crítica a la relació causa-efecte

• No podem provar una connexió necessària entre la causa i l'efecte.
• La causalitat és una creença basada en l’hàbit i el costum, no en la certesa racional.

Crítiques a la metafísica

• No podem percebre la substància ni Déu directament, per tant, són conceptes sense fonament empíric.
• El “Jo” no és una entitat fixa, sinó un conjunt o feix de percepcions en constant flux.

La moral humeana

• La moral no es basa en la raó, sinó en els sentiments.
• El sentiment moral és immediat i es corregeix per l'objectiu de la utilitat.
• Moral basada en el plaer i la utilitat (utilitarisme incipient).
• Crítica a la moral religiosa per ser inútil i desagradable.
• Introducció de la fal·làcia naturalista: no es pot passar lògicament del que és (descripció) al que hauria de ser (prescripció moral).