Comparativa Filosòfica: Descartes, Locke, Plató i Aristòtil

Comparació: Descartes i Locke

La comparació entre René Descartes i John Locke revela dues aproximacions fonamentals al coneixement: el racionalisme i l'empirisme.

El Mètode i l'Experiència

• Descartes: Vol crear un mètode universal basat exclusivament en la raó. Parteix de l'escepticisme metòdic, ja que no es pot refiar de l'experiència sensible, de la qual es pot dubtar.
• Locke: Per contra, percep la realitat a través de l'experiència. Per a ell, tot el nostre coneixement prové de les sensacions i la reflexió.

Tipus d'Idees i el seu Origen

• Descartes: Distingeix tres tipus d'idees, que són els continguts mentals del Jo:
  • Adventícies: Provenen de l'experiència externa.
  • Fictícies: Creades per la imaginació.
  • Innates: Nascudes amb nosaltres, clares i distintes (com la idea de Déu o la d'extensió).
• Locke: Totes les nostres idees procedeixen de l'experiència. Les classifica en:
  • Simples: Obtingudes directament de l'experiència externa (sensació) o interna (reflexió).
  • Complexes: Formades per la combinació d'idees simples (de modes, substàncies i relacions).

Les Idees Innates i la Tabula Rasa

• Descartes: Afirma l'existència de les idees innates, que li serviran per provar la segona veritat: l'existència de Déu.
• Locke: No accepta l'existència de les idees innates. Sosté que la nostra ment, quan naixem, és una tabula rasa (una pissarra en blanc) i que totes les nostres idees només provenen de l'experiència sensible.

L'Existència del Món Exterior

• Descartes: El món exterior és la tercera veritat i es caracteritza per l'extensió (res extensa). La seva existència es garanteix per la bondat de Déu.
• Locke: Pressuposa l'existència d'un món exterior com a causa de les nostres sensacions, però no és un coneixement evident, sinó més aviat probable. No coneixem el món exterior en si mateix, només les idees sensibles que ens provoca.

Comparació: Plató i Aristòtil

Les diferències entre Plató i Aristòtil són fonamentals i es basen en interessos divergents i en la crítica d'Aristòtil a la Teoria de les Idees del seu mestre.

Interessos i Enfocaments Filosòfics

• Plató: S'interessa molt més per les matemàtiques i les formes abstractes que per les ciències empíriques. En general, no mostra un interès profund pels fenòmens empírics en si mateixos. Els seus diàlegs, d'influència socràtica i mitjançant la maièutica, donaven lloc a un discurs filosòfic que sovint incloïa elements místics i religiosos.
• Aristòtil: Abandona l'element místic-religiós dels textos platònics, ja que la seva pretensió és la d'un discurs filosòfic molt més rigorós i sistemàtic. Mostra un interès molt viu per gairebé totes les ciències empíriques. El seu esperit científic conduïa a una orgànica sistematització de les diverses aportacions, a una distinció entre temes i problemes segons la seva respectiva naturalesa, i a una diferenciació de mètodes per afrontar i solucionar diferents problemes.

La Crítica a la Teoria de les Idees

Un punt clau de divergència és la crítica d'Aristòtil a la Teoria de les Idees de Plató:

• Plató: Observa la mutabilitat i variabilitat del món sensible i, per explicar el coneixement veritable i immutable, postula l'existència d'un altre món, el Món de les Idees, que és estable i permanent.
• Aristòtil: Per a ell, aquesta duplicitat de mons és incomprensible i innecessària. Sosté que l'essència de les coses es troba en les coses mateixes, i no fora d'elles. Aristòtil es pregunta per la realitat, és a dir, per les coses particulars i concretes. El seu plantejament serà, doncs, el de reduir tota la realitat als individus concrets i particulars, estudiant-los a través de l'experiència i la lògica.