Comparativa entre Lamarck i Darwin: Evolució i Selecció

El lamarckisme i els límits de l'adaptació

Seguint les tesis generalment acceptades en la seva època, Lamarck sustenta la generació espontània, aplicable als organismes més rudimentaris. No obstant això, la majoria dels éssers vius procedeixen —diu ell— d'un lent procés evolutiu i es transformen, donant lloc a l'aparició de noves espècies a través de l'herència d'hàbits i caràcters adquirits per les diferents espècies, en resposta a les necessitats originades per canvis en el medi ambient.

Aquesta tesi de l'evolució a partir de caràcters adquirits i transmissibles hereditàriament és la tesi fonamental del lamarckisme, encara que tenia precedents. Aquesta tesi sustentava, sense base empírica, que els diferents organismes es modifiquen mitjançant una resposta adaptativa a les exigències del medi ambient (llei de l'«ús i desús dels òrgans»), i partia del supòsit (posteriorment desmentit) de l'heredabilitat de les esmentades adaptacions. Aquestes dues tesis són conegudes com a lleis de l'adaptació funcional i, segons elles, la nec

El darwinisme i la selecció natural

Va ser formulada per Charles Robert Darwin, que la va desenvolupar principalment en les seves obres L'origen de les espècies per mitjà de la selecció natural, o la lluita per l'existència en la naturalesa (1859) i La descendència de l'home i la selecció sexual (1871). El naturalista Alfred Russell Wallace havia arribat a conclusions semblants, encara que Darwin les havia formulat bastant temps abans, però no va publicar el resultat de les seves investigacions fins que va tenir coneixement que Wallace se li podia avançar.

L'esmentada teoria implica que certes variacions hereditàries, morfològiques o fisiològiques, a causa de la influència del medi ambient, afavoreixin la reproducció d'individus amb aquestes característiques que passen després a tota l'espècie o bé donen origen a una espècie diferent.