Comparativa: Novel·les de Cavalleries vs. Tirant lo Blanc i el Realisme

Comparativa: Novel·les de Cavalleries vs. Novel·les Cavalleresques

Novel·les de Cavalleries (Romances Artúriques)

Característiques de les Novel·les de Cavalleries

• Època, Autors i Obres: Segles XII-XIV. Novel·les artúriques (p. ex., Chrétien de Troyes).
• Personatges:
  • Personatges arquetípics, protagonistes plans.
  • Herois invencibles, sense debilitats ni malalties, amb virtuts i capacitats sobrenaturals.
• Temps Narratiu: Època llunyana, poc concreta i imprecisa.
• Escenaris:
  • Exòtics, llunyans i imaginaris.
  • Ambientació fantasiosa i poètica.
• Història: No hi ha personatges ni episodis històrics i, si n'hi ha, són molt idealitzats.
• Elements Meravellosos: Abundants (dracs, fades, mags, encantaments, beuratges...).
• Amor, Humor i Erotisme:
  • Amor cortès i idealització de la dama.
  • Sense elements còmics ni eròtics.
• Llengua i Estil: Registre elevat i culte. Tots els personatges s’expressen de la mateixa manera estereotipada.

Novel·les Cavalleresques (Realistes Catalanes)

Característiques de les Novel·les Cavalleresques

• Època, Autors i Obres: Segle XV. Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa.
• Personatges:
  • Protagonistes que solen ser psicològicament més complexos.
  • Els herois demostren sentiments i comportaments humans.
• Temps Narratiu: Època propera i coneguda.
• Escenaris:
  • Llocs geogràfics concrets i localitzables.
  • Ambientació més realista.
• Història: Poden aparèixer personatges reals i episodis històrics, com ara batalles.
• Elements Meravellosos: Elements fantàstics de manera esporàdica.
• Amor, Humor i Erotisme:
  • Amor cortesà però també burgès.
  • Aparició d'elements còmics i eròtics, sobretot en les trames amoroses.
• Llengua i Estil: Diferents registres depenent dels personatges i les situacions. Es busca realisme i naturalitat.

Anàlisi de Tirant lo Blanc: Trames Clau

Tirant al Nord d'Àfrica (Capítols 297-407)

Tirant i Plaerdemavida naufraguen a les costes de Barberia. Tirant entra al servei del Cabdillo (alt dignatari), allibera el rei de Tremicèn i la seva filla Maragdina, de qui s'enamora. Evangelitza 44.000 musulmans, es converteix en capità i, després de diverses batalles, retroba Plaerdemavida.

Retorn a l'Imperi Grec i Mort de Tirant (Capítols 408-487)

El Soldà i el Gran Turc, informats del retorn de Tirant, demanen la pau. Carmesina es lliura als desitjos de Tirant, però moren abans de poder-se casar. L'Emperador també mor i Hipòlit i l'Emperadriu es casen.