Comparativa de Teories de l'Aprenentatge: Ausubel, Bruner, Gagné i Skinner

Escrito el 8 de Noviembre de 2025 en catalán con un tamaño de 4,77 KB

David Ausubel: Aprenentatge Significatiu

Ausubel se centra en l'aprenentatge significatiu, on els nous materials s'ancoren a l'estructura cognitiva existent.

Conceptes centrals: Constructes, Ancoratge, Estructura cognoscitiva, Esquemes de coneixement, Subsunsors.
Organitzadors avançats: Relacionar allò que se sap amb allò nou.
Reconciliació integradora: Explicar de manera clara les diferències i similituds de diferents idees.
Diferenciació progressiva: Programar les matèries jeràrquicament.
Processos: Subsunció i consolidació.
Resultats: Retenció de significats i transferència per aplicació de significats adquirits.

Objectius: Molt genèrics. Establir objectius diferents per a cada nen; cadascú arribarà fins on pot.
Individualització: Fixar-se en el que sap cadascú.
Motivació: No esperar a ensenyar que el nen estigui motivat.
Rol del Mestre: Orientat a l'alumne sobre l'ús dels materials, havent-los preparat prèviament.

Bruner emfatitza la presentació de la informació de forma hipotètica i heurística, potenciant la intel·lectualitat de l'alumne.

Conceptes centrals: Potència intel·lectual, Motivació intrínseca i extrínseca, Aprenentatge i heurística pel descobriment, Memòria.
Presentació: Utilització de textos d'instrucció programada.
Desenvolupament: Respostes compatibles amb el desenvolupament cognitiu.
Aplicació: Expressió de relacions entre material après i altres conceptes. Aplicació dels coneixements en situacions noves.

Objectius (Goals): Determinats pel mestre i l'alumne, segons els coneixements del nen. Són molt genèrics, centrats en el que es pretén en el curs.
Individualització: Cada nen estableix els seus objectius, tenint en compte les seves capacitats.
Motivació: Materials que motivin a tots els nens. No utilitzar reforçadors secundaris.
Rol del Mestre: Ajudar a que el nen capti l'atenció i l'interès, i ajudar a conduir-los cap a les fites. Ajuda al nen a descobrir.
Avaluació: A través de fer feedback a l'alumne.

Gagné classifica els tipus de capacitats apreses i els processos necessaris per a la seva adquisició.

Capacitats: Tipus de capacitats apreses (8 tipus).
Processos: Processos de "combinació" de capacitats amb determinats components.
Condicions prèvies: Dir al nen què s'espera d'ell i oferir guies per a l'aprenentatge.
Pràctica: Retenció i transferència, feedback, avaluar la pràctica.
Respostes: Tipus de respostes de l'individu.

Objectius: Que l'alumne aprengui les habilitats intel·lectuals.
Individualització: Conèixer bé el nivell de l'alumne. Treballar segons les seves capacitats. Respectar el ritme d'aprenentatge.
Motivació: Les ganes per fer i la pràctica del nen. Que el nen estigui motivat per aprendre.
Rol del Mestre: Organitza la situació estimulant per guiar al nen. Intenta que els esdeveniments externs desencadenin esdeveniments interns. Que els esdeveniments externs provoquin aprenentatge, retenció i transferència. Proporciona feedback.
Avaluació: El mestre determinarà si el nen pot avançar en el procés. Cada objectiu s'avalua per separat. Avaluació formativa i sumativa.

Skinner se centra en la relació entre l'estímul, la resposta i el reforç, definint el conductisme operant.

Conceptes centrals: Estímul, Reforç.
Contingències de reforç: Tipus de contingències de reforç (encadenament, modelat, debilitament).
Respostes: Respostes "respondents" i Respostes "operants".

Etiquetas: