Competència Comunicativa i Varietats Lingüístiques del Català

La Competència Comunicativa

La competència comunicativa consisteix a aplicar adequadament els recursos lingüístics segons el context. Dins de la competència comunicativa trobem:

• Lingüística: el domini del codi.
• Sociolingüística: les condicions socioculturals diferents.
• Pragmàtica: la utilització funcional dels recursos.

Macrohabilitats i Microhabilitats Lingüístiques

Per a comunicar-se amb eficàcia en totes les situacions, hi ha d'haver un usuari de la llengua. Aquestes situacions són: parlar, escoltar, llegir i escriure.

Les microhabilitats són aquells aspectes que cal tenir en compte per a dominar les macrohabilitats.

Habilitats Orals i Escrites

D'altra banda, les habilitats orals i escrites són aquelles que una persona ha de posseir per a comunicar-se (parlar, escriure, etc.) de manera correcta. Tant les habilitats orals com les escrites presenten característiques distintes.

Característiques de les Habilitats Orals

En primer lloc, les habilitats orals es caracteritzen per:

• Canal auditiu.
• El receptor percep la comunicació.
• És efímera, espontània i immediata.
• Hi ha interacció.
• Utilització d'aspectes no verbals.
• El context extralingüístic és molt important.

Característiques de les Habilitats Escrites

En segon lloc, les habilitats escrites es distingeixen per:

• Canal visual.
• El receptor també percep la comunicació.
• És elaborada, diferida i duradora.
• No hi ha interacció.
• Poca utilització d'aspectes no verbals.
• El context extralingüístic és poc important.

Expressió i Comprensió

L'Expressió Oral

L'expressió oral fa referència a les habilitats que ha de posseir l'emissor per a parlar de manera correcta. Les seves principals característiques inclouen: parlar clarament i amb el ritme i la velocitat adequats.

La Comprensió Oral

La comprensió oral es refereix a les habilitats que ha de tenir el receptor o la persona que escolta. Aquestes inclouen: una correcta comprensió oral, un bon repertori de registres i un domini de la llengua. A més, la persona que escolta sempre ho fa amb algun objectiu o expectativa. Sovint, podem veure qui està parlant, i aquest té la necessitat de saber si estem seguint les seves paraules.

Tipus de Comunicació

La Comunicació Verbal

La comunicació verbal és aquella que utilitzem habitualment en la parla quotidiana, regida per les normes lingüístiques. Es tracta, simplement, de parlar adequadament.

La Comunicació No Verbal

La comunicació no verbal pot ser individual i conté una gran càrrega d'informació sobre l'emissor, actuant de manera conscient o inconscient sobre el receptor. En la comunicació no verbal trobem: gestos, signes corporals, signes facials, signes de la veu, etc. Aquests gestos "parlen" per la persona; és a dir, gràcies a ells, podem saber com se sent qui està parlant. La veu també és un element important.

Elements de la Comunicació No Verbal

Alguns tipus de gestos són els reguladors, els il·lustradors i els adaptatius.

La Variació Lingüística

La variació lingüística es refereix a aquells aspectes que poden explicar-se de dues o més formes o variants.

Tipus de Varietats Lingüístiques

Els tipus de varietats lingüístiques són:

• Diacròniques o històriques: fan referència a la història de la llengua.
• Diatòpiques: es donen per la relació entre persones que viuen en llocs pròxims i que tenen normes lingüístiques similars.
• Diastràtiques: els trets que les caracteritzen són compartits per membres de grups professionals.
• Diafàsiques: es refereixen a les funcions concretes del discurs en cada tipus de situació d'ús.

Varietats Diafàsiques del Català

Les varietats diafàsiques del català són dues: les formals i les no formals.

• No formals: col·loquial i vulgar.
• Formals: literari, estàndard, jurídico-administratiu i científic.

Varietats Diatòpiques del Català

Les varietats diatòpiques del català són l'oriental i l'occidental.

• Oriental: balear, rossellonès, alguerès, central.
• Occidental: nord-occidental, valencià, alacantí, castellonenc, meridional.