Competències de la Unió Europea: Tipus, Característiques i Marc Legal

Competències de la Unió Europea: Característiques i Tipus

1. Característiques del sistema competencial

El sistema de competències de la Unió Europea es basa en el Principi d’Atribució (article 5 del Tractat de la Unió Europea - TUE), que implica una atribució progressiva de competències a la UE.

• El Tractat de Lisboa va introduir aquest principi i la possibilitat de reduir o ampliar competències amb futures reformes dels tractats.
• Regula els límits de les competències: la UE només actua si els Estats membres (EM) li han atribuït les competències en un Tractat (despossessió de competències dels EM).
  • Les competències no atribuïdes romanen en mans dels Estats membres.
• Les competències són variables en amplitud i intensitat segons l'atribució.
• Existeix una matèria exclusiva dels Estats membres (article 4.2 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea - TFUE): la seguretat nacional.
• Les competències atribuïdes són reversibles, però requereixen la unanimitat del Consell (fet que pot generar incoherència amb el principi d'atribució).

Caràcter de les competències

• Material: Competències d'àmbits determinats, definides i atribuïdes pels Tractats (base jurídica).
  • Delimitació: La UE no pot actuar si un Tractat no li atribueix la competència (competència limitada: no és general o universal).
• Funcional: Atribucions per poder aconseguir els objectius de la Unió (poder funcional).

2. Tipus de competències

En funció del sistema d’atribució

• Competències explícites: Clarament atribuïdes en un Tractat (fonament legal).
• Competències implícites: Competències derivades de l'exercici d'una competència explícita.
  • Són necessàries per a l'execució i el sentit de les competències atribuïdes (objectius fixats pels Tractats).
  • Creació jurisprudencial: El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) actua com a intèrpret i estableix línies d'actuació.
  • Competència mirall: Si la UE té competència en un aspecte dins de la UE, podrà regular aquest aspecte amb un tercer estat (la competència externa deriva de la interna – Principi de Paral·lelisme).
• Competències subsidiàries: També conegudes com a clàusula de flexibilitat o d'imprevisió (TFUE).
  • S'apliquen quan no hi ha competències explícites o implícites atribuïdes, o són insuficients, i l'actuació és necessària.
  • Possibilitat d'actuar quan no hi ha competències i si és necessària per al compliment dels objectius.
  • Adapta i corregeix les competències atribuïdes.
  • Permet aconseguir un objectiu del Tractat relacionat amb el mercat únic (exclou la Política Exterior i de Seguretat Comuna - PESC).
  • Són adoptades pel Consell per unanimitat.

En funció de qui ostenta la competència

• Competències exclusives: La UE és l'única que pot actuar en aquests àmbits.
  • Exemples: Unió duanera; les normes de competència necessàries per al funcionament del mercat interior (el mercat interior en si és una competència compartida); la conservació dels recursos biològics marins en el marc de la política pesquera comuna (la política pesquera comuna és compartida); la política comercial comuna; la política monetària per als Estats membres de la zona euro; la celebració d'acords internacionals quan estigui previst en un acte legislatiu de la Unió o sigui necessària per a la Unió.
  • Els Estats membres podran: actuar si la UE els faculta; aplicar actes de la UE; adoptar normes internes.
• Competències compartides: Primer actua la UE i després els Estats membres, respectant i garantint l'actuació de la UE.
  • Es regeixen pels Principis de subsidiarietat i proporcionalitat.
  • Són competències autònomes i paral·leles (s'apliquen simultàniament normes de la UE i nacionals).
  • Finalitat: estimular i coordinar legislacions nacionals; aplicació uniforme a tota la UE.
  • Àmbits: mercat interior, política social, cooperació al desenvolupament, medi ambient, pesca, etc.