Components Clau del Cablejat Estructurat: Guia Completa
Clasificado en Tecnología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,71 KB
Components Essencials del Cablejat Estructurat
Cablejat: En el cas del cablejat de campus, està format normalment per fibra òptica, degut a les distàncies a abastar, mentre que en el cablejat horitzontal s'acostuma a utilitzar cable de parell trenat. Els cables sempre arriben i parteixen a un distribuïdor (concretament a l'armari del distribuïdor).
Plafons de Connexions (Patch Panels): Aquests elements s'instal·len tant als distribuïdors de campus com d'edifici, dins de l'armari, i formen dues grans famílies: plafons de connexions per a FO i plafons de connexió per a parells balancejats (trenats). Els cables es connecten a la part de darrere del plafó, mentre que la connexió amb els elements actius es realitza frontalment mitjançant cordills d'interconnexió.
Cordill d'Interconnexió (Patch Cord o Latiguillo): Realitzen connexions entre plafons de connexions o entre plafó de connexió i element actiu (router, switch). Existeixen de fibra o de parell trenat. En el cas de cables de parell trenat, sempre són de tipus flexible per facilitar la interconnexió als plafons i elements actius.
Elements Actius: Aparells de telecomunicació necessaris per a la interconnexió tant a les xarxes d'àrea extensa com als diferents elements de la xarxa local. Poden ser encaminadors, mòdems, commutadors, concentradors, repetidors, etc. Es troben als armaris dels distribuïdors.
Preses d'Usuari: Element on es connecten els equips dels usuaris. Poden combinar més d'un servei (telefonia + dades per exemple). Els equips es connecten a les rosetes mitjançant cordills d'interconnexió (en aquest cas gairebé sempre de cable de parell trenat).
Armari o Rack: És el lloc on s'instal·len els plafons de connexions i elements actius de les xarxes suportades pel cablejat estructurat. Ha de tenir prou capacitat com per encabir tots els elements que seran necessaris per al distribuïdor en qüestió, i per elements auxiliars com ventiladors i preses de corrent.
Canaletes: Especialment en el subsistema vertical i horitzontal, es poden utilitzar canaletes de material plàstic per tal de fer arribar els cables fins a les preses d'usuari o fins els distribuïdors corresponents.
Safates Metàl·liques: S'utilitzen també per distribuir el cablejat, en aquest cas més habitualment en el subsistema vertical o de campus.
Es denomina categoria al grau de qualitat, en quant a les capacitats de transmissió, que presenten de manera independent els cables, els plafons de connexió i els connectors utilitzats en un sistema de cablejat estructurat.
Categories per a fibra òptica monomode
d-2) Interfície d'equip: és el punt on un equip d'aplicació específica pot connectar-se al sistema de cablejat. Tots els ports d'un distribuïdor poden ser una interfície d'equip.
d-3) Interfície de test: es defineix com el punt on un equip de mesura pot ser connectat al sistema de cablejat. Se situa en els extrems de cada subsistema, en els extrems dels diversos cordills i en el punt de consolidació si n'hi hagués.
d-4) Enllaç: és el camí d'interconnexió entre dues interfícies de test. Exclou els cordills d'usuari i equip.
d-5) Canal: és el camí de connexió extrem a extrem entre dos equips telemàtics (p.e. hub i PC), que inclou els cordills d'ambdós equips.
d-6) Classe: s'anomena classe al grau de bondat que un cop constituït té un determinat enllaç o canal en funció de les seves característiques de transmissió. En la classe del canal no influeix només la qualitat dels materials emprats, sinó també el compliment dels procediments d'instal·lació.
e) Safates i connectors de FO
Als subsistemes troncals és habitual que s'utilitzi fibra òptica, i per tant, en els distribuïdors extrems d'aquests enllaços existiran safates per recollir les coques d'aquests cables i suportar connectors SC o ST.
f) Lloc de treball
Estan compostes per un mòdul de 8 contactes, presentant a l'exterior el port RJ-45 per a cable UTP o RJ-49 per a STP. La tècnica de connexió és similar que per als plafons de connexió, i hem de preveure igualment destrenar el menys possible i reservar una coca de cable.
g) Cordills d'interconnexió d'usuari
El cable utilitzat als enllaços és unifilar, mentre que en el cas dels cordills acostuma a ser multifilar, ja que són més flexibles i manejables. Ara bé, són més cars i tenen pitjors característiques de transmissió.
L'eina necessària per introduir i fixar els cables al connector RJ-45 es coneix com a crimpadora.