Comportament Humà vs Animal: Respostes, Diferències i Insatisfacció

En canvi, el comportament obert són respostes que no estan biològicament prefixades; en cada individu les respostes són diferents, inclús un mateix individu pot tenir diferents respostes al mateix estímul. Davant d'un estímul, la resposta és prèviament analitzada, deliberada, decidida. Exemple: Un humà que decideix canviar d'hàbitat per tenir més caça.

Comportament Humà i les Tres Respostes

El comportament humà té poc de comportament instintiu i molt de comportament adquirit. Quan l'home pren la decisió de donar resposta a un estímul, el condicionen més els factors culturals i socials que els naturals. Aquest comportament es pot classificar en tres tipus:

• Comportament Sensoriomotriu: La conducta instintiva, pròpia dels animals menys evolucionats.
• Comportament Perceptor: La conducta per assaig i error; un cop tenim un problema, fem intents i provatures per trobar la solució, pròpia d'animals una mica més evolucionats.
• Comportament Investigador: Conducta epistèmica o intel·ligent; pròpia de l'ésser humà, avaluem la situació i decidim la millor solució.

Diferències entre Comportament Humà i Animal

• El comportament humà es basa poc en els instints i molt en les respostes obertes. L'animal bàsicament viu gràcies a les seves conductes innates, instintives.
• Davant una situació, l'home té tres estratègies per donar una resposta o solució: la instintiva, la d'assaig i error i la intel·ligent. Els animals menys desenvolupats tenen una conducta instintiva, els més desenvolupats la instintiva i la d'assaig i error.

Insatisfacció Humana: Handicap o Oportunitat?

L'home neix totalment inadaptat, comparat amb els animals que neixen preparats per adaptar-se totalment al medi.

Gràcies a la plasticitat de l'home, és a dir, a la seva capacitat d'aprenentatge i de canvi, i gràcies també a la seva constant insatisfacció, l'ésser humà ha desenvolupat una cultura molt rica que li permet adaptar-se a qualsevol medi o inclús adaptar-lo a ell.

L'home es marca les seves pròpies fites; l'assoliment d'aquestes li dóna certa satisfacció, però no completa. Aquesta insatisfacció constant és segurament la causant del grau de desenvolupament.

La capacitat d'aprenentatge i la insatisfacció constant de l'home han estat segurament el motor de desenvolupament de la tècnica, la ciència, l'art, la política, etc.

Aquesta insatisfacció té com a part dolenta que hom sempre busca la felicitat.