Composició i estructura de l'Univers i la Terra

Composició de l'Univers

Des del punt de vista químic, l'Univers està compost per: 75% d'hidrogen, 20% d'heli i el 5% restant d'altres elements.

Els astrònoms consideren que el 10% de la matèria de l'Univers està formada pels estels i planetes. El 90% restant és matèria amb una composició i unes propietats que desconeixem. Com que no emet radiació, l'anomenem matèria fosca. Encara que no la detectem, les galàxies col·lideixen a causa de l'atracció gravitacional que hi ha entre elles, i quan ho fan, escalfen el gas que les envolta. Llavors, aquesta matèria invisible interacciona gravitacionalment.

Conceptes clau sobre l'Univers

• Llei de gravitació: Els cossos s'atreuen amb més força com més pròxims estiguin i més gran sigui la seva massa.
• Forats negres: Són els punts on l'atracció gravitacional és més intensa. Són concentracions de matèria d'altíssima densitat. Aquests forats tenen un camp gravitacional tan gran que ni tan sols la llum, tot i la seva velocitat extraordinària, se'n pot escapar. Coneixem la seva existència per la radiació (els raigs X) que emet la matèria quan s'accelera.
• Efecte Doppler: La llum de les galàxies apareix deformada i desviada. Això va fer pensar que la llum d'una galàxia s'estira i, per tant, la galàxia s'allunya.
• Radiació còsmica de fons: És una de les proves més contundents que tot l'Univers comparteix un mateix punt d'origen. Aquesta radiació còsmica és l'eco del Big Bang. Es va descobrir que arribava una radiació molt feble des de tots els punts de la Terra. Es tractava d'una radiació còsmica de fons.

Estructura de la Terra

Mètodes d'estudi de l'estructura interna

• Estudis directes: Pous i sondejos, materials volcànics, meteorits.
• Estudis indirectes: Densitat de la Terra, gravetat, magnetisme, estudis geotèrmics, estudis sísmics.

Discontinuïtats sísmiques

Les discontinuïtats sísmiques són zones de l'interior del planeta on les ones sísmiques experimenten canvis importants en la seva velocitat i són sotmeses a reflexions i refraccions, com a resposta d'un canvi sobtat en l'estructura i composició dels materials que travessen.

Capes de la Terra

Escorça: És sòlida, de densitat i rigidesa creixent. Ocupa menys del 2% del volum total de la Terra. El seu gruix és variable: als oceans se situa entre 3 i 8 km, i als continents, entre 30 i 40 km.

Teoria de la deriva continental

Va ser proposada el 1915 per Wegener. Va sospitar que els continents podrien haver estat units en èpoques passades perquè:

1. Hi havia una gran coincidència entre les formes de cada continent.
2. Es van trobar fòssils d'animals similars a continents diferents.
3. Es van trobar jaciments que van estar junts en el passat.
4. Es va descobrir que hi havia zones a la Terra on els climes actuals no coincideixen amb els que van tenir en el passat. Per exemple, l'Índia o Austràlia van estar cobertes de gel.