Sòls: Composició, propietats i usos

1. Què és el sòl?

· El sòl és la capa superficial, disgregada i de gruix variable que recobreix l'escorça terrestre procedent de la meteorització de la roca preexistent. Aquesta capa s'anomena edafosfera. · El sòl és un sistema dinàmic i obert, amb entrades i sortides de matèria i energia. · La ciència que estudia el sòl s'anomena edafologia. · Al llarg de la història de la humanitat, la interacció sòl-persona ha estat constant: agricultura, urbanització, abocadors...

2. Composició i estructura del sòl

Al sòl coexisteixen els 3 estats de la matèria: fracció sòlida, fracció líquida i fracció gasosa. Els seus components poden ser inorgànics o orgànics:

1. Components inorgànics: Aire: oxigen i CO2, Aigua, Minerals procedents de la roca mare: còdols, graves, sorres, llims i argiles, Sals minerals procedents de la dissolució de la roca

2. Components orgànics: Matèria orgànica no descomposta: restes de fulles, excrements, cadàvers...), Microorganismes que formen l'humus, Animals, Arrels de plantes

Perfil d'un sòl: S'anomena perfil del sòl a la seva estructura en tall transversal. Les capes observades s'anomenen horitzons. Un sòl ideal conté els següents horitzons:

EXPLICAR HORITZONS !!!

3. Propietats d'un sòl

1. Textura: proporció relativa de les diferents partícules que componen un sòl: sorra, llim i argila. De la textura depèn la porositat, permeabilitat i capacitat d'infiltració, penetració de les arrels.

2. Estructura: És la combinació o ordenació de les partícules elementals en partícules secundàries, anomenades agregats. El tipus d'agregats condiciona la infiltració.

3. Porositat: És el volum de porus d'una mostra respecte el seu volum total. Depèn de la textura.

4. Color: està relacionat amb els components presents: matèria orgànica, sals, òxids de ferro, alumini, argiles...

5. Salinitat: sòls salins tenen efectes negatius en les plantes. Són habituals en climes àrids o semiàrids.

6. Humitat: varia segons el clima i la pluviometria de la zona. Un excés i un defecte d'humitat tenen efectes negatius en la vegetació

4. Formació d'un sòl

Un sòl madur es forma en successives etapes que transcorren paral·lelament a la successió ecològica de la comunitat que sustenta, fins a assolir el clímax. El procés de formació s'anomena edafogènesi.

Factors formadors d'un sòl:

1. Clima: el més important, ja que condiciona la meteorització de la roca mare: 1.1 Balanç hídric: si predomina la precipitació augmenta la lixiviació d'ions. Si predomina l'evaporació es produeix l'ascensió capil·lar de sals cap a la superfície i pot formar crostes de sal. 1.2 Temperatura: altes temperatures acceleren les reaccions químiques i biològiques.

2. Topografia: les pendents afavoreixen l'erosió i el transport i dificulta la formació de sòls. L'orientació del sòl (solana o ombria) influeix en la seva formació.

3. Roca mare: el tipus de roca mare condiciona els components minerals del sòl, per la meteorització.

4. Activitat biològica: Les plantes ajuden a retenir el sòl i eviten l'erosió. Els animals sapròfits i els microorganismes descomponedors són els responsables del formar humus. Una activitat biològica elevada i equilibrada és essencial per al bon estat dels sòls.

5. El temps: la lentitud dels processos de formació i de renovació fan del sòl un recurs no renovable. Sols joves, madurs i vells.

5. Usos del sòl

· Ús forestal: la silvicultura és l'ús que més extensió ocupa, el seu aprofitament es centra en la tala d'arbres per obtenció de fusta i paper. La seva sobreexplotació produeix greus problemes en el sòl.

· Ús agrícola: depèn de la fertilitat del sòl. L'agricultura pot causar greus problemes en la qualitat del sòl.

· Ús urbà: la transformació del sòl implica el segellament del sòl amb la cimentació i pavimentació, el que redueix o impedeix la infiltració d'aigua.

6. Degradació del sòl

1. Erosió del sòl, 2. Desertització, desertificació i desforestació, 3. Contaminació del sòl

1.- Erosió del sòl: · L'erosió és el conjunt de processos exògens que concorren i causen la pèrdua progressiva dels components del sòl. · Els processos erosius són més ràpids que els de formació, es produeix un impacte negatiu i irreversible a curt termini. · És un procés natural, però la intervenció humana accelera el procés natural.

Agents erosius: Aigua, Glaç i neu, Vent, Gravetat, Éssers vius

L'erosivitat és la capacitat d'un agent d'erosionar un sòl.

Factors naturals: Clima, Geologia (textura, estructura, permeabilitat), Pendent, Vegetació

L'erosionabilitat d'un sòl és la susceptibilitat d'aquest per ser erosionat. Depèn dels factors erosius.

Factors antròpics: Incendis, Pastura intensiva, Tala d'arbres i desforestació, Activitats agrícoles, Mineria, Construcció

1.1 Erosió hídrica del sòl: 2 tipus d'erosió hídrica:

- Per esquitx: · L'aigua com a agent erosiu afecta quan les gotes colpegen en sòl sec i desfà els agregats i allibera les partícules. · Vegetació: la vegetació protegeixen de l'erosió, d'una banda les fulles redueixen l'impacte de la gota, i d'altra, les arrels redueixen l'escolament superficial.

- Erosió laminar: · Quan el sòl es satura d'aigua de pluja, aquesta arrossega les partícules alliberades per escolament superficial/erosió laminar. · La capacitat d'infiltració d'un sòl depèn de la impermeabilització i la compactació. · La capacitat erosiva és proporcional a la pendent i la longitud d'aquesta. · Àrees agrícoles de secà o després d'un incendi són altament sensibles a l'erosió hídrica. · Terrenys amb forts pendents i irregularitats el cabal del flux de l'aigua es concentra produint pèrdua de manera localitzada i origina reguerols després de pluges intenses: solcs, xaragalls, barrancs - badlands.

Indicadors de l'erosió!!!

Erosió eòlica: · És pròpia de climes àrids i semiàrids on els efectes són devastadors. · La manca d'humitat del sòl impedeix el creixement de vegetació. · La baixa o nul·la cobertura vegetal augmenta la disgregació del sòl i el deixa totalment desprotegit del vent. · També és important en zones dunars costeres.

2. Desertització vs desertificació

- Desertització: procés natural de formació de deserts en climes àrids per escassa precipitació, que impedeix l'aparició de cobertura vegetal.

- Desertificació: degradació de les terres àrides, semiàrides i subhumides per causes antròpiques.

· Aridesa (característica climàtica permanent) vs sequera (situació temporal i no habitual)

La desertificació implica: · Degradació química: pèrdua de fertilitat (toxicitat, salinitat, alcalinització...). · Degradació física: pèrdua de l'estructura.

· Degradació biològica: pèrdua de m.o. · Erosió hídrica i eòlica.

La desertificació a l'Estat Espanyol: · Clima semiàrid, · Sòls pobres, · Relleus desiguals, · Incendis forestals, · Despoblament rural, · Sobreexplotació agrícola, · Sobreexplotació de la costa, · Desforestació

Com ho evitem? · Mantenir els sòls amb vegetació, · Reforestació, preferiblement amb espècies autòctones, · Evitar la sobreexplotació, · Fomentar la restauració de sòls, · Fer les llaurades i els tallafocs sense seguir el màxim pendent, Evitar pràctiques agrícoles erosives, · Adequar les obres públiques a les formes de relleu, · Construir bancals per disminuir els pendents.

3. Contaminació del sòl

· Pràctiques agrícoles i ramaderes: L'ús continuat i abusiu de pesticides i adobs, i l'abocament de purins pot provocar una contaminació directa del sòl o indirecta de les aigües superficials o de les aigües subterrànies per infiltració.

· Salinització dels sòls: La salinització del sòl involucra dos processos: 1. L'aigua alcança la superfície per capil·laritat, 2. L'evaporació augmenta la salinitat i arriben a precipitar sals que formen una crosta a la superfície. Redueix la qualitat del sòl i dificulta el creixement vegetal.

Compactació del sòl: · És deguda a la pressió mecànica a causa del pas de maquinària, del bestiar o per la circulació de vehicles, especialment quan el sòl està humit. · Provoca un empaquetament dens de les partícules, augmenta la densitat aparent i per tant la porositat, en especial de la macroporositat.

· Conseqüències: Disminució del creixement de les arrels, L'absorció, la infiltració i L'emmagatzemament d'aigua disminueixen, L'escolament superficial augmenta: el risc d'erosió i d'inundacions.

7. Conservació del sòl

El sòl: sistema depurador natural

· Com a sistema natural, dinàmic i obert, pot degradar o immobilitzar contaminants: capacitat depuradora. · L'activitat biològica del sòl permet descompondre la m.o. · Reté microorganismes patògens per filtració, on acaben morint. · Pot retenir metalls pesants, segons les característiques del sòl (pH, t°, potencial redox...)

Conservació i restauració del sòl

· Tècniques de conservació: aquelles adreçades a evitar o disminuir la pèrdua de sòl. Estan encaminades a disminuir l'erosionabilitat (agricultura, desforestació i incendis)

· Conservació en agricultura: · Evitar maquinària agressiva. · Evitar l'escolament superficial per afavorir la infiltració (llaurar a favor de les corbes de nivell, aterrassar, marges de pedra). · Rotació de cultius. · Sembrat directe sense llaurar. · Cobertura mulching.

· Restauració del sòl: acció o conjunt d'accions encaminades a recuperar la qualitat del sòl després d'una activitat que ha produït la seva degradació. Activitat extractiva. Revegetació del sòl i Aterrassament

Esquema del proceso de Explotació/Restauració:

A: Estado inicial, B: Retirada de la capa, C: Extracción, D: Relleno, E: Reconstrucción del suelo, F: Restauración de la vegetación

Descontaminació de sòls

· Tècniques d'aïllament: Aïllar el sòl per impermeabilització, bé in situ, bé en un abocador especial.

· Tècniques de descontaminació: Microbiològic o bioremediació. Tractament tèrmic sup. 1000°C. Tractament químic.

TAULA!!