Compositors Clàssics: Haydn, Mozart i Beethoven

Joseph Haydn (1732-1809)

Compositor austríac. De molt jove va ser nomenat mestre de capella de la família hongaresa Esterházy. Aquesta col·locació li va posar a la seva disposició una orquestra, un cor i cantants que estaven al servei de la capella, del teatre i de la sala de concerts del palau. Va escriure més de 100 simfonies, la majoria de les quals són conegudes per sobrenoms com La gallina, La passió, Els adéus i La reina. Entre la seva obra vocal i coral destaquen: òperes, misses, cantates i oratoris com Les estacions i La creació.

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

Va néixer a la ciutat austríaca de Salzburg. Només tenia 5 anys quan va compondre la seva primera obra, un minuet-trio, i ja tocava molt bé el clavicèmbal i el violí. El catàleg de les seves obres és molt extens i abraça tots els gèneres: música de cambra, sacra, per a orquestra, per a piano, lieder i òpera. També va escriure òperes bufes com: Les noces de Fígaro, Don Giovanni i Così fan tutte.

Ludwig van Beethoven (1770-1827)

Compositor alemany. En plena joventut es va veure afectat per una progressiva pèrdua d'audició que el va deixar sord del tot. Al costat de dificultats econòmiques constants, va patir grans desenganys amorosos que van marcar la seva vida i la seva obra. Tot plegat va contribuir que cada vegada restés més aïllat i que se'l considerés un geni solitari de caràcter brusc i extravagant. Va compondre 9 simfonies, 5 concerts per a piano i orquestra, 1 concert per a violí i orquestra, una òpera, Fidelio, i moltes obertures.

Audicions

1. Allegro. Sonata en do major. W. A. Mozart
2. Ària. Così fan tutte. W. A. Mozart
3. Finale acte I. Così fan tutte. W. A. Mozart
4. Simfonia núm. 5. 1r moviment. L. V. Beethoven

De la Il·lustració a la Revolució Francesa

Cap al nou estatus del músic

Al segle XVIII el músic continuava essent un artesà que treballava a la cort del príncep o del rei i cobrava un salari fix pels seus serveis. La música tenia una funció específica: un ritu religiós, una celebració o el gaudi de qui la pagava. El músic estava obligat a compondre, en un temps rècord, el tipus d'obra que se li havia encarregat i seguint un estil imposat. Mozart va lluitar tota la vida per accedir a un estatus més digne i va reivindicar la independència personal, social i econòmica del músic. Amb la Revolució Francesa el músic es va convertir en un professional lliure. Beethoven va ser el primer que va poder viure de les vendes de les seves obres. Naixia la figura del compositor modern.

El concert públic

Al segle XVIII la burgesia va començar a guanyar terreny davant de les dues classes dominants de sempre, la noblesa i el clergat. Els burgesos tenien els diners suficients per adoptar els gustos i els hàbits dels més poderosos. El seu esperit empresarial va afavorir el desenvolupament de la música instrumental, que va sortir de les esglésies i els palaus per ser escoltada en sales de concert. Per primera vegada se sentien obres del passat i del present fora del seu context i prescindint de la seva originalitat, simplement per al gaudi d'un públic aficionat que pagava una entrada. Es van obrir sales de concert a les grans ciutats europees. Les societats de concerts estrenaven les obres i sovint els músics mateixos feien d'empresaris.

Una música més "natural"

Els músics de les noves generacions consideraven la música com un llenguatge universal que tothom havia de compartir. Johann Christian (un dels fills de J. S. Bach) va escriure una música menys artificiosa i complexa que la del seu pare, formada per temes breus que es podien recordar i taral·lejar. El seu germà Carl Philipp Emanuel va renunciar al so metàl·lic del clavicèmbal barroc i va optar per la sonoritat més íntima i humana del clavicordi, precursor del piano. Les composicions musicals no eren una juxtaposició de parts, sinó que formaven una unitat amb vida pròpia. Tot i que no tenien trama, tenien una presentació, un desenvolupament, un punt culminant i un desenllaç.